Resultats de la cerca
Es mostren 1185 resultats
Gilabert de Centelles i de Castellet
Història
Senyor de les baronies de Nules i de Centelles i conseller del rei Pere III de Catalunya-Aragó.
Fill de Gilabert de Centelles i de Bellpuig Participà en les expedicions a Mallorca i al Rosselló en la guerra de Pere III contra Jaume III de Mallorca 1343-44 El rei Pere li confià la castellania de Canet Rosselló el 1344 i, després, l’alcaldia del castell de Xàtiva abans del 1347 i la potestat d’Albaida Durant les lluites de la Unió de València es mantingué al costat del rei i prengué part en la batalla de Bétera, on els reialistes foren derrotats 1347 El 1348 fou nomenat governador de Mallorca amb la missió de reprimir qualsevol acció favorable al desposseït Jaume III de Mallorca Afrontà…
Guillem Ramon de Montcada i de Luna
Història
Senyor de les baronies d’Aitona (Guillem Ramon III de Montcada) i Mequinensa i de Seròs i Soses, que heretà del seu pare, Ot (III) de Montcada.
El 1392 anà amb l’expedició a Sicília, on restà com a camarlenc, coper i conseller del rei Martí el Jove El 1394 era munter major del rei Governador de València 1409, organitzà i comandà una expedició d’auxili cap a Sardenya en ajuda del capità general Pere de Torrelles Assistí, sembla, a la mort de Martí l’Humà quan manifestà la seva voluntat sobre la successió Tot i haver patrocinat la candidatura del duc de Calàbria, durant l’interregne esdevingué un fervent urgellista les seves baronies d’Aitona, Mequinensa i Seròs foren el quarter general dels partidaris d’Antonio de Luna y de Xèrica,…
Hug Ademar de Santapau i de Saportella
Història
Senyor de la baronia de Santa Pau (Hug III de Santapau).
Fill de Ponç i de Sibilla de Saportella Heretà les possessions de Catalunya i de Sardenya Pel feu de Sanluri tingué una qüestió amb els Cruïlles, els seus antics possessors 1353 Hug el conservà, però després perdé el de Donigala, que el rei donà a Joan Carròs 1357 En esmena n'obtingué uns altres que foren de Bernat de Guimerà 1362 La reina li vengué en alou el domini directe dels castells i baronia de Santa Pau, Finestres i Sant Aniol de Finestres 1364 Collaborà amb el rei contra els castellans, però el rei Pere III preferí que passés a Sardenya com a capità d’un centenar d’homes…
Santa Maria i Sant Jaume de Bellver de Cerdanya
Art romànic
L’església de la vila de Bellver és esmentada per primera vegada l’any 1271, en què Galceran IV de Pinós vengué, durant dos anys, a P de Riba de Puigcerdà per 3 375 sous de Barcelona, tots els rèdits, les justícies i altres drets que rebia en els termes dels castells de Bellver i de Prats, i en la batllia de Bolvir, excepte els redelmes del temple i de la batllia de Bellver La vila de Bellver havia estat fundada per Nunó Sanç, senyor de Rosselló i Cerdanya, el 1225 L’església de Bellver depengué en un primer moment de la no gaire llunyana de Santa Maria de Talló, esdevinguda…
Palau Reial de Palamós
Art romànic
Abans de l’any 1290, s’havia construït a Palamós un palau, situat al Pedró, a la part més alta del turó on hi ha actualment el poble En aquesta data, segons Josep Pella i Forgas, el rei donà permís a Guillem Baster perquè pogués fer obres i millores en aquest palau, que havia de servir com a habitatge del monarca quan fos en aquest lloc L’any 1327, el rei Jaume II anomenà aquest edifici com a “ hospitium sive palatium nostri loci de Palamors” En aquesta època, el palau reial palatium regium era tingut pel rei per Guillem Bru de Girona L’any 1327, era en mans de Bernat Pallarès, que tenia…
Castell de Siurana (Siurana d’Empordà)
Art romànic
L’any 1231, segons Francesc Monsalvatje, el comte Ponç Hug III d’Empúries vengué a l’abat del monestir de Santa Maria de Roses uns quants masos i bordes, que posseïa a la parròquia de Santa Coloma de Siurana Entre les obligacions que tenien els homes que vivien en aquestes cases, hi havia les de fer obres al castell “operibus castri de Siurana” En un altre document d’aquest mateix segle, on s’esmenten els privilegis concedits pels comtes d’Empúries, també hi ha esmentat el castell de Siurana L’any 1413, Gueralda de Senesterra era senyora del castell de Siurana Segons un document aportat per…
Castell de Vilafortuny (Cambrils)
Art romànic
El primer esment del lloc de Vilafortuny es troba en el document de donació del terme de Cambrils que feu el comte Ramon Berenguer IV a Ponç de Regomir l’any 1152 En descriure’s els límits del terme de Cambrils, es precisa que a llevant afronta amb l’honor de Guillem Fortuny Aquest personatge és qui el 1154 establí un conveni amb el comte Ramon Berenguer IV per tal que poblés el lloc i hi bastís un castell, que tingué en feu del comte El topònim Vilafortuny deriva precisament del seu primer repoblador Vilafortuny fou de domini reial fins l’any 1391, que el monarca vengué tots els…
Sant Bertomiu de Domnòva (Tuissan)
L’antiga vila de Domnòva, avui dia totalment abandonada, era situada a uns 2, 7 quilòmetres al nord-est de Tuissan, seguint la carretera D-611 Aquest indret és esmentat en la documentació l’any 876, en una escriptura datada el 22 d’abril per la qual Anna, filla de Rotruda i d’Alaric, comte d’Empúries, féu donació a Radulf i a la seva esposa Ridlinda d’un conjunt d’heretats situades al Conflent, al Rosselló, al comtat de Besalú i al Perapertusès entre els béns donats en aquest darrer territori consta la villa que vocatur Domnova in territorio Petrapertusense Domnòva —que segons la…
Pere Mir i Puig

Pere Mir i Puig
Cellex
Economia
Empresari i mecenes.
Doctorat en ciències químiques El 1947 fou nomenat conseller delegat de Derivados Forestales —de la qual fou propietari des del 1972—, empresa que patentà i comercialitzà amb gran èxit un producte consistent en formol concentrat extret de la fusta amb un mètode de la seva invenció Amb l’acumulació de patents la companyia es consolidà com un líder mundial en la fabricació de paraformaldehid i altres productes del sector Inicià la seva activitat filantròpica la dècada de 1960 amb una donació a la residència Casa Pairal de Vilassar de Mar El 1977 refundà el Rotary Club després de la dictadura…
Mataplana

Els Mataplana
Llinatge feudal establert al castell de Mataplana (Gombrèn, Ripollès), del qual prengué el nom.
El primer personatge documentat 1076-89 és un Hug I de Mataplana , que sembla que fou casat amb Adelaida Probablement és l’Hug Dalmau 1086 que jurà fidelitat als comtes de Cerdanya, però també podria ésser identificat amb un vescomte Hug mort després del 1098 fill del vescomte Dalmau I de Berga Entre el 1112 i el 1130 consta un altre Hug II de Mataplana , casat amb Ermessenda d’Empúries El 1125 apareix un Bernat de Mataplana , casat amb Estefania, pare d’una gran fillada —nou fills mascles—, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet Entre l’any 1173 i el 1177 la família Mataplana era…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina