Resultats de la cerca
Es mostren 509 resultats
Thomas Hampson
Música
Baríton nord-americà.
Estudià a Los Angeles i Santa Barbara Entre el 1981 i el 1984 cantà a la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf A partir del 1985, especialment amb el seu debut a Ais de Provença interpretant el comte d’Almaviva de Les noces de Fígaro , començà una brillant carrera professional que l’ha dut a ser un dels millors barítons lírics de la seva generació Entre el 1985 i el 1989 destacà a l’Opernhaus de Zuric, el 1986 debutà a la Metropolitan Opera House de Nova York amb Les noces de Fígaro i després hi cantà amb èxit Così fan tutte , que el 1988 també representà a Salzburg Ha actuat,…
Catherine Michel
Música
Arpista francesa.
Estudià al Conservatori de París, on fou alumna de Pierre Jamet Es diplomà quan només tenia quinze anys amb un primer premi en arpa El 1970 obtingué el segon premi del Concurs d’Israel i la medalla d’or del Concurs Marcel Tournier Durant set anys fou membre de l’Orquestra Nacional de França El 1977 s’establí a Hamburg com a professora del conservatori fins el 1980 i solista de la Norddeutscherundfunk Orchestra Novament a París, on des del 1981 és professora a l’École Normale de Musique, el 1982 ingressà com a solista a l’orquestra de l’Òpera Alhora ha ensenyat també a Detmold…
Manfred Jung
Música
Tenor alemany.
Es formà musicalment a Essen, i el 1967 debutà al Jove Festival de Bayreuth amb Les fades , de R Wagner Entre el 1970 i el 1973 formà part del cor del citat teatre i també ingressà a l’Òpera de Dortmund, on romangué del 1971 al 1977 Posteriorment tornà a Bayreuth, i durant el període 1977-86 hi interpretà els papers titulars de Sigfrid, Parsifal i Tristany, i el de Loge L’or del Rin El 1981 debutà com a Sigfrid al Metropolitan de Nova York, i successivament es presentà als teatres d’òpera de Zúric, Barcelona, Torí, Varsòvia i Chicago Malgrat haver-se dedicat especialment a Wagner, el seu…
Ann Murray
Música
Mezzosoprano irlandesa.
Estudià cant amb F Cox al Royal Manchester College of Music Entre el 1972 i el 1974 amplià la seva formació a l’Opera Center de Londres i debutà amb Robinson Crusoe , de J Offenbach, quan encara era una estudiant Posteriorment substituí JVarady en unes funcions d' Alceste ChW Gluck a la Scottish Opera El 1976 debutà al Covent Garden de Londres amb Les noces de Fígaro i a partir d’aleshores s’especialitzà en el repertori clàssic ChW Gluck, WA Mozart i barroc GF Händel en diverses produccions angleses També ha destacat com a intèrpret rossiniana en prestigiosos festivals, com ara el de Salzburg…
Cecilia Gasdia
Música
Soprano italiana.
Formada a la seva ciutat natal, debutà com a membre del cor a les representacions del festival d’estiu celebrat a l’Arena El 1980 guanyà el primer premi del Concurs Maria Callas de Milà i de seguida fou contractada pels millors teatres europeus El 1982 substituí M Caballé en unes funcions de La sonnambula , de V Bellini, a la Scala de Milà Després d’obtenir grans èxits a Itàlia, cantà a l’Òpera de París, on debutà el 1983 amb Mosè , de G Rossini El 1985 es presentà a l’Òpera de Chicago i a la de Viena, i més tard cantà al Metropolitan de Nova York i al Japó, on feu una gira de recitals i…
Ernst Peter Johannes Maag
Música
Director d’orquestra suís.
Estudià a Zuric i Ginebra, on fou deixeble d’A Cortot, E Ansermet i W Furtwängler, entre d’altres Inicià la seva carrera professional al Teatre de Bienne, on romangué del 1949 al 1951 Posteriorment dirigí a l’Òpera de Düsseldorf 1952-54 i a Bonn 1954-59 Entre el 1964 i el 1968 fou el primer director de la Volksoper de Viena i entre el 1971 i el 1977 ho fou a l’Òpera de Parma Treballà alguns anys a Berna, primer com a director permanent de l’Orquestra Simfònica de Berna 1984-91 i posteriorment com a director musical de l’Òpera d’aquesta ciutat 1986-91 La seva trajectòria en…
Tres-cents Noranta-u
Portada d’un número de Tres-cents Noranta-u
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista fundada a Barcelona per Francis Picabia, que en fou el director.
El primer número aparegué el 25 de gener de 1917 i s’imprimí als tallers d’Oliva de Vilanova La redacció i l’administració eren a les Galeries Dalmau Des del 5 de juny de 1917 passà a publicar-se a Nova York números 5-7 i després a Zuric número 8 i París números 9-19 el darrer número aparegué el novembre del 1924 Amb Dada , de Tzara, constitueix la principal publicació periòdica del dadaisme Hi collaboraren, entre d’altres, Apollinaire, Marie Laurencin, Max Goth, Otho Lloyd, Olga Sacharoff, Max Jacob, G Ribemont-Dessaignes —aquests ja a l’etapa barcelonina—, L Aragon, H Arp, A…
Hans Arp
Escultura
Pintura
Literatura
Escultor, pintor i poeta alsacià.
Passà l’aprenentatge a Weimar i a París Definí el seu art com a art concret Exposà tant amb els abstractes com amb els superrealistes Participà en el moviment dadà a Zuric, 1915, però sempre mantingué la seva independència El seu art, depurat, d’una simplicitat plàstica orgànica, amb títols d’equivalència poètica, creà una abstracció biomorfa i donà origen, posteriorment, a una sèrie de variants plàstiques La seva escultura, relacionada íntimament amb la pintura, transformà els mitjans tradicionals d’expressió Són obra seva diversos relleus per a la Universitat de Harvard 1950, una estàtua…
Zug
Divisió administrativa
Cantó del centre de Suïssa.
La capital és Zug 21 900 h 1994 Situat a la dreta del Reuss, s’estén als voltants del llac homònim, a la zona de contacte entre els Prealps i el Mittelland, format per petites conques separades per relleus molàssics La proximitat de Zuric fa que sigui un dels cantons més poblats 378 h/km 2 est 1994, i, juntament a una rica agricultura, amb conreus de fruiters, farratge i cereals, s’hi desenvolupa una important indústria tèxtil, metallúrgica diferenciada i d’aparells elèctrics Esmentat per primera vegada el 858, el 1273 fou comprat per Rodolf d’Habsburg, i el 1352 entrà a la…
Víctor Mira
Pintura
Pintor aragonès.
De formació autodidacta, el 1966 viatjà a Barcelona, on s’interessà per la pintura matèrica d’A Tàpies i pel llenguatge de J Brossa Al principi dels anys setanta inicià les seves estades a Zuric i Munic, on assimilà l’herència dels expressionistes La seva pintura, hermètica i introspectiva, tendeix a suprimir l’anècdota inicial per palesar l’impacte visual d’unes imatges que responen a un llenguatge de símbols creus, calaveres, corbs, etc, i on el color i la matèria adquireixen un protagonisme progressiu Treballà per sèries, entre les quals destaquen Simón el estilita ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina