Resultats de la cerca

Estudià cant a la seva ciutat natal amb Erika Müller i el 1943 debutà a Coblença, on aviat fou contractada per a l’estrena de Das Christ-Elflein ‘El Crist de Nadal’, de H Pfitzner Desenvolupà gairebé tota la seva carrera a la Staatsoper d’Hamburg, on romangué entre el 1946 i el 1973, interpretant una gran part del repertori de compositors com WA Mozart, G Verdi i G Puccini i d’autors del segle XX Intervingué en els festivals d’Edimburg, Glyndebourne i Salzburg, entre d’altres, i el 1960 debutà al Metropolitan de Nova York Aparegué als escenaris operístics de Viena i Munic, i participà en…

Estudià a Zuric, Göttingen i Frankfurt, i es doctorà en filosofia a Berlín 1867 Fou professor a la Universitat de Halle Wittenberg des del 1872 al 1905 La seva obra abastà els camps de l’anàlisi, la topologia i la lògica matemàtica Creador de la teoria de conjunts, la seva anàlisi del concepte d’infinit ha plantejat la necessitat d’un examen crític dels mateixos fonaments de les matemàtiques Definí el concepte de cardinal per a conjunts finits i infinits Així mateix, desenvolupà la teoria dels nombres irracionals, introduí els nombres transfinits i definí, alhora que Julius…

Es formà com a romanista a Zuric i a París, i una estada a Barcelona el féu interessar per les literatures hispàniques Fou professor de la Universitat d’Innsbruck i catedràtic de literatura alemanya de la de Torí 1907 El 1929 fou nomenat membre de l’Accademia d’Italia Entre les seves obres de crítica i erudició, escrites en italià, castellà, alemany, francès i portuguès, es destaquen Die Beziehungen zwischen Spanien und Deutschland in der Literatur ‘Les relacions entre Espanya i Alemanya en la literatura’, 1892 Guillaume de Humboldt et l’Espagne 1898 segona edició, juntament amb…

La dieta s’obrí el 20 de juny, i Luter, que es trobava desterrat de l’Imperi, restà a Coburg amb l’elector Joan de Saxònia Melanchthon presentà la confessió d'Augsburg , de to molt conciliador, i una rèplica Apologia a la refutació dels teòlegs catòlics Zwingli, la confessió de Zuric, Berna i Basilea, i Bucer, la de les ciutats d’Estrasburg, Constança, Lindau i Memmingen confessió Tetrapolitana Ni Zwingli ni Bucer no intentaren de llimar desacords, però les concessions de Melanchthon foren inútils davant la inflexibilitat romana i desaprovades per Joan de Saxònia i Felip de…

El primer número aparegué el 25 de gener de 1917 i s’imprimí als tallers d’Oliva de Vilanova La redacció i l’administració eren a les Galeries Dalmau Des del 5 de juny de 1917 passà a publicar-se a Nova York números 5-7 i després a Zuric número 8 i París números 9-19 el darrer número aparegué el novembre del 1924 Amb Dada , de Tzara, constitueix la principal publicació periòdica del dadaisme Hi collaboraren, entre d’altres, Apollinaire, Marie Laurencin, Max Goth, Otho Lloyd, Olga Sacharoff, Max Jacob, G Ribemont-Dessaignes —aquests ja a l’etapa barcelonina—, L Aragon, H Arp, A Breton, J…

Passà l’aprenentatge a Weimar i a París Definí el seu art com a art concret Exposà tant amb els abstractes com amb els superrealistes Participà en el moviment dadà a Zuric, 1915, però sempre mantingué la seva independència El seu art, depurat, d’una simplicitat plàstica orgànica, amb títols d’equivalència poètica, creà una abstracció biomorfa i donà origen, posteriorment, a una sèrie de variants plàstiques La seva escultura, relacionada íntimament amb la pintura, transformà els mitjans tradicionals d’expressió Són obra seva diversos relleus per a la Universitat de Harvard 1950,…

Es doctorà en química a la Universitat de Basilea l’any 1964 Des del 1969 és professor a l’Eidgenössische Technische Hochschule ETH de Zuric Actualment és catedràtic de biofísica a l’ETH i professor visitant de biologia estructural a l’Scripps Research Institute de La Jolla Califòrnia En els seus treballs del principi dels anys vuitanta, desenvolupà un mètode general per a la determinació sistemàtica d’uns punts de referència en les molècules de proteïna, mitjançant tècniques de ressonància magnètica nuclear RMN A més, també proposà un algorisme per a determinar l’estructura…

Format a París i a l’ETH de Zuric, exercí com a professor en diversos centres com l’Architectural Association a Londres 1970-79, la Universitat de Princeton 1976-80 o la Cooper Union de Nova York 1981-83 Ha desenvolupat una rellevant activitat teòrica, reflectida en assaigs com The Manhattan Transfers 1981, Event Cities 1994 o Architecture and Disjunction 1994 Formà el seu propi estudi el 1981 i, amb el projecte del parc de la Villette 1982-95, participà en la mostra de gran repercussió mediàtica que se celebrà al MOMA de Nova York l’any 1988 sobre arquitectura desconstructivista…

Es formà musicalment a Essen, i el 1967 debutà al Jove Festival de Bayreuth amb Les fades , de R Wagner Entre el 1970 i el 1973 formà part del cor del citat teatre i també ingressà a l’Òpera de Dortmund, on romangué del 1971 al 1977 Posteriorment tornà a Bayreuth, i durant el període 1977-86 hi interpretà els papers titulars de Sigfrid, Parsifal i Tristany, i el de Loge L’or del Rin El 1981 debutà com a Sigfrid al Metropolitan de Nova York, i successivament es presentà als teatres d’òpera de Zúric, Barcelona, Torí, Varsòvia i Chicago Malgrat haver-se dedicat especialment a Wagner, el seu…

Estudià al Neues Konservatorium de la seva ciutat natal, i debutà el 1929 com a Sieglinde La valquíria a Chemnitz, al costat de la seva germana El 1932 passà a formar part de la companyia del Teatre Alemany de Praga, i el 1936 debutà a l’Òpera de Viena, de la qual acabà formant part, especialitzada en el repertori operístic de R Wagner i R Strauss El 1936 fou Donna Elvira Don Giovanni a Salzburg, i dos anys més tard debutà al Covent Garden de Londres en el paper de la primera dama La flauta màgica i Chrysothemis Electra Hi tornà el 1947 i el 1955 El 1946 estrenà a Zuric…