Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
Rupert de Nola
Gastronomia
Història
Cuiner de la cort de Nàpols.
És autor del primer llibre de cuina en català conegut, el Libre de doctrina per a ben servir de tallar i d’art de coc La primera edició coneguda és del 1520, a Barcelona —hom no n'ha pogut comprovar l’existència d’una altra d’anterior feta a Toledo el 1477— Unes altres edicions en català són les del 1535, el 1539, el 1560, el 1568 i el 1578 fou traduït al castellà i reimprès nombroses vegades almenys dotze als XVI, una el 1662 i, modernament, el 1929 i el 1977 edició crítica
Comptadoria Major de Castella
Història
Òrgan de govern destinat a administrar les finances del regne de Castella i a intervenir els comptes dels funcionaris públics.
Ja als XV aparegueren dos comptadors majors d’hisenda i dos de comptes La comptadoria fou organitzada el 1476 i reformada el 1523, el 1544 i el 1568 També hi havia la Comptadoria Major d’Hisenda i la Comptadoria general de Comptes, la primera de les quals administrava les rendes reials La creació del Consell d’Hisenda, el 1523, en limità les funcions, però la confusió entre ambdós organismes es mantingué fins el 1602, que la Comptadoria fou assimilada al Consell Al començament del s XVIII fou substituïda per uns altres…
càlcul
Matemàtiques
Conjunt de mètodes que, aplicats a una col·lecció de símbols o nombres, permeten d’obtenir el resultat d’una operació o, en general, d’un problema.
El càlcul constitueix el fonament de tota la matemàtica quantitativa Limitat a l'àlgebra i a l'aritmètica fins als XVII, l’aparició i el desenvolupament posterior del càlcul diferencial, el càlcul integral i el càlcul de variacions feren preveure per al càlcul un abast i una capacitat de resolució gairebé absoluts, talment que Leibniz pensà a reduir totes les ciències en una de sola sota la direcció d’un càlcul superior, síntesi de l’àlgebra i la lògica El càlcul ha restat absorbit pel camp més genèric de l'anàlisi matemàtica
brodador | brodadora
Història
Menestral que brodava.
Durant l’edat mitjana els brodadors o les brodadores treballaven al servei de l’església o de la cort Als XV, a Barcelona s’integraren a la confraria dels freners i alguns d’ells formaren veritables dinasties, com els Sadurní A València estigueren units amb els armers A Mallorca s’organitzaren, el 1512, conjuntament amb els pintors, sota la confraria de Nostre Dona de la Clastra Més tard, el 1578, s’uniren al gremi dels escultors, i el 1602 se separaren dels pintors La confraria desaparegué el 1651 per…
balener
Pesca
Vaixell construït o adaptat per a la pesca de la balena.
Aparegut als XV, era una mena de vaixell d’unes 400 tones, de buc molt resistent, per a suportar les pressions del glaç Embarcaven unes set balaneres i posseïen forns per a obtenir l’oli El 1865 fou inventat el canó llançaarpons i de resultes d’això, a la fi del s XIX, hom diferencià el vaixell-factoria del balener, i desaparegueren les baleneres Actualment els baleners són vaixells de desplaçament força variable i tenen com a única finalitat la d’arponar la balena, la qual es recollida pel vaixell-factoria
edicions de música
Música
Publicació de composicions musicals.
Els primers editors de música sorgiren amb la tipografia musical, com Ottaviano dei Petrucci des del 1498 a Venècia, Pierre Attaingnant 1529-49 i Ballard & Le Roy 1551-1776 a París, Jacques Moderne 1532-67 a Lió i Tielman Susato 1543-60 a Anvers Als XVIII apareix a Leipzig la cèlebre editorial Breitkopf & Härtel A Viena, Artaria 1778-1932 edità la major part de l’obra de Gluck, Haydn, Mozart i Beethoven Modernament s’han destacat Ricordi e Compagnia 1808 de Milà, Ditson 1835 de Boston i, a Madrid, la Unión Musical Española 1900
casulla
Cristianisme
Vestidura en forma de campana o d’escapulari amb una obertura al centre per a poder-hi passar el cap i que penja fins a mitja cama, que el sacerdot es posa a sobre de tot per celebrar la missa.
Documentada iconogràficament des de la segona meitat del s IV, a l’origen fou un mantell rodó amb un sol forat al centre per a passar-hi el cap, decorat únicament amb una creu a la part anterior La seva forma anà evolucionant i se'n complicà l’ornamentació Llur color anà distingint-se segons les diferents festivitats i els temps litúrgics blanc, vermell, verd, morat, rosa, negre o blau Eren gairebé sempre confeccionades en seda Als XVI la casulla prengué la forma d’escapulari casulla de guitarra
calderer | calderera
Oficis manuals
Persona que fa calderes o que en ven.
Els calderers eren menestrals que, a Barcelona, formaven gremi ja el 1395 com una especialitat dels ferrers, amb els quals estaven sovint units en gremis mixts del s XIV al XIX A València els calderers, importants des de Jaume I, no s’organitzaren corporativament fins als XIV o XV A les petites ciutats i viles formaven un sol cos amb altres oficis del ferro, agrupats en els gremis de Sant Eloi Decaigueren completament a partir del s XVIII, tot i que a València publicaren noves ordinacions reimpreses el 1819
baster | bastera
Oficis manuals
Persona que té per ofici de fer basts i tots altres arreus per a les haveries, adobar-ne o vendre’n.
A Barcelona, antigament, els basters formaven gremi amb els albarders i els morrallers, fins que, a la baixa edat mitjana, se'n separaren Als XVIII aquests oficis s’aplegaren una altra vegada en un sol gremi 1766 En general, totes les varietats de l’ofici formaven part de la confraria dels freners Les darreres ordinacions del gremi de Barcelona foren les projectades el 1834 A Palma, el 1683 els basters s’ajuntaren amb els sellers per formar una sola corporació i la confraria de Sant Bernardí de Siena
ducat de Neopàtria
Història
Territori format per Siderocàstron i la part meridional de la Tessàlia, conquerit per Alfons Frederic d'Aragó (1319), amb tropes catalanes, i constituït en ducat el mateix any, unit al ducat d'Atenes
.
Era governat per capitans, amb seu a Siderocàstron, Neopàtria i Salona Depenien del regne català de Sicília Poblat per catalans, a poc a poc anà decaient, i després del domini de Roger de Lloria 1362-70 anà restant reduït a la mera capital El rei Pere III de Catalunya-Aragó n'assumí el títol 1377, però Neopàtria caigué en mans dels florentins 1390 i deixà de pertànyer efectivament als reis de Catalunya-Aragó, bé que aquests en mantingueren el títol en llur llista de dignitats fins als XVII