Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
holocristal·lí | holocristal·lina
Mineralogia i petrografia
Dit de la textura de les roques ígnies constituïdes per elements perfectament cristal·litzats.
hipsodont | hipsodonta
Anatomia animal
Dit de les peces dentàries de gran longitud o alçària de la corona.
hipòstil | hipòstila
Sala hipòstila de Karnak
Corel - Robert Chadwick
Arquitectura
Dit del local o la sala que té el sostre sostingut amb columnes.
Aquest tipus de construcció sovinteja en els temples egipcis Karnak, Luxor, etc, en els palaus perses apadana i també en l’arquitectura grega
hipocorístic
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma de derivació que expressa l’afecte o la simpatia.
En català només poden ésser hipocorístics certs diminitius o augmentatius, però no sempre filleta i xicotàs ho són normalment, però no caminet o donassa
hipidiomorf | hipidiomorfa
Mineralogia i petrografia
Dit de la textura de les roques ígnies constituïdes majoritàriament per cristalls hipidiomorfs.
híbrid
Biologia
Dit de l’ésser que prové de l’encreuament entre individus genèticament diferents.
L’encreuament entre espècies pròximes pot donar lloc a híbrids que generalment són estèrils, com és el cas dels muls, producte de l’encreuament de l’ase i l’egua En els vegetals l’encreuament interespecífic és més fàcil, pot ésser fèrtil i donar lloc, directament o indirectament, a la formació de noves espècies Els híbrids intraspecífics són molt corrents, com és el cas dels gossos, que han donat lloc a moltes races diferents L’home aprofita les tècniques d’hibridació per a millorar les característiques de les plantes i els animals
ocrosporat | ocrosporada
Micologia
Dit dels bolets d’esporada d’un color entre ocre i bru groguenc.
obdiplostèmon | obdiplostèmona
Botànica
Dit de la flor diplostèmona quan els estams del verticil extern són epipètals.
neutròfil | neutròfila
Biologia
Dit de les estructures dels teixits que es tenyeixen preferentment amb colorants neutres.
neolingüística
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’escola lingüística entesa com a reacció enfront dels neogramàtics (neogramàtica).
Els fonaments teòrics són Über die Lautgesetze ‘Sobre les lleis fonètiques’, 1885, de Schuchardt, i Dei neogrammatici 1886, d’Ascoli s’hi destaquen també Bartoli, Bertoni, Vossler i Spitzer Els seus membres reaccionaren enfront del mecanicisme rigorós dels neogramàtics, mercès sobretot als nous coneixements de la geografia lingüística Insistiren en els aspectes psicològics de la llengua