Resultats de la cerca

Estudià dret a Madrid i a Valladolid Formà part de la junta revolucionària que substituí el virrei 1810 Com a militar, el 1813 triomfà a Tucumán i a Salta sobre els reialistes, però fou derrotat a Vilcapujio Fou destituït i substituït en el comandament de l’exèrcit per José de San Martín Després anà a Europa amb Bernardino de Rivadavia, a fi de gestionar a Madrid i a Londres la independència sud-americana Del 1816 al 1819 fou cap de l’exèrcit del Nord, i després pacificador de la província de Santa Fe, que s’havia aixecat contra el govern de Buenos Aires Fou el…

Probablement provenia d’una nissaga familiar de músics i estava emparentat amb Miquel Rosquelles, actiu com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona entre el 1669 i el 1684 Vers el 1770 era violinista de la catedral de Barcelona i el 1774 ingressà en la capella reial de Madrid En aquesta ciutat excellí com a intèrpret de concert, i actuà com a solista en els concerts que tenien lloc al teatre de Los Caños del Peral Escriví tres sonates per a violí i baix Hi ha tres compositors posteriors que probablement tenen algun parentiu amb Jaume Rosquelles i Miquel Rosquelles…

Vida El 1934 entrà a treballar a la central espanyola de la Fox a Barcelona Després de la guerra civil es traslladà a la sucursal de Madrid, i més tard ingressà en la Distribuidora Ballesteros 1942-49 El 1951 intervingué en la creació de Columbus Films, propietat de Francisco Hormaechea de la Sota El 1953 fundà Oriens Films, la seva pròpia distribuïdora a Madrid, que l’any següent convertí en Discentro En fou gerent fins que el 1962 el substituí el seu germà Josep Maria posteriorment en fou conseller delegat fins que el 1978 la societat tancà També treballà a…

El secretari general fou Juan Antonio Llopart i el president Torresano Tingué uns 50 adherits, la majoria a Barcelona i la resta a València, Madrid, La Corunya i Saragossa Propugnà un neofeixisme “nacional-revolucionari”, postulador d’un paneuropeisme ultradretà, i manifestà un gran mimetisme amb el col-lectiu francès Troisième Voie, liderat per Jean-Gilles Malliarakis Identificà l’independentisme i el nacionalisme català com l’“instrument polític de la burgesia i els banquers” Patí una crisi interna que es resolgué amb l’expulsió de Torresano A l’agost de 1992 es fusionà amb…

Fou un dels organitzadors d’una primera societat obrera d’impressors de Barcelona el 1854 Al començament del 1855 anà a Madrid, on publicà Memoria sobre el desacuerdo entre dueños de taller y jornaleros , important per al coneixement de les condicions de vida dels treballadors i dels propòsits de l’obrerisme del Bienni Progressista a Barcelona Després, edità El Eco de la Clase Obrera , també a Madrid agost del 1855 — febrer del 1856, que cal considerar el primer setmanari estrictament obrer a l’Estat espanyol, per a donar un major ressò a la petició del reconeixement…

Pensionat per l’ajuntament d’Alcoi, estudià a San Fernando Madrid Becat per la diputació provincial d’Alacant, amplià estudis a Roma, a l’Escuela Española de Bellas Artes Visità Bèlgica, Holanda, Grècia i Itàlia, llocs on féu obres molt representatives Féu exposicions personals a les galeries italianes Fontanella i Martino Treballa l’oli i les tècniques mixtes Arran d’entrar en contacte amb Faenza s’introduí en l’art de la ceràmica mural Ha estudiat el gravat i ha exposat a Altea —on viu i treballa—, Alacant, Alcoi, Madrid i Ginebra 1976 Té obra en colleccions…

Fill tercer de Carles de Rocabruna i de Ponts Cadet del cos de guàrdies valones del rei 1784, el 1801 es trobà a la guerra contra Portugal i el 1808 fou fet presoner pels francesos a Barcelona aconseguí de fugir, s’uní al comte de Caldagués i anà a Madrid, on novament fou fet presoner i d’on tornà a evadir-se i anà al front de lluita d’Andalusia i, més tard, al setge de Pamplona Liberal, el 1822 fou fet presoner, però aconseguí de passar a Gibraltar i retornà a Madrid quan pujaren els liberals al poder Fou ascendit a mariscal de camp i fet governador de Toledo 1824 i…

Estudià a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i a Madrid, on admirà Ribera, Zurbarán i Zuloaga Amplià estudis a París Exposà figures i paisatges a Barcelona 1973 Inicialment se centrà sovint en temes de barraques, els encants, etc, amb un estil d’arrel expressionista Posteriorment exposà paisatges d’Europa i de Barcelona, més estructurats i amb una certa influència de Van Gogh en la pinzellada Exposà també a Mataró, París, Estocolm, Chicago, Sabadell, Tel Aviv, Alacant, Sant Feliu de Guíxols, Reus, Madrid, Viena, Andorra, Vic, Olot, Sitges, etc…

A Madrid, on residia el seu pare, Eduard Torroja i Caballé, cursà els estudis de matemàtiques i d’enginyer de mines El 1917 guanyà una càtedra de geometria a la Universitat de Saragossa, i al cap de poc passà a la de Barcelona El seu magisteri exercí una gran influència en la formació de noves promocions de matemàtics, especialment per l’educació del raonament que inculcava també tingué una gran influència en els seus cursos de mecànica de l’Escola Industrial La seva producció científica consta d’alguns treballs i comunicacions a congressos sobre la geometria projectiva Fou…

Químic i catedràtic a la Universitat de Madrid 1928 S'oposà a la dictadura de Primo de Rivera i participà en la fundació d’Acción Republicana En ésser proclamada la República, el 1931, fou conseller d’estat, rector de la Universitat de Madrid i ministre de marina 1931-33 Ministre també amb el Front Popular 1936, fou cap de govern 19 de juliol — 5 de setembre, però no pogué impedir que la revolta militar s’estengués i que esclatés la revolució a la zona republicana Fou ministre amb els governs de Largo Caballero i Negrín, i el 1939 s’exilià a Mèxic, on presidí el…