Resultats de la cerca

És autor del Glossarium ad scriptores mediae et infimae latinitatis 1678, on recorre sovint als texts medievals dels Països Catalans editats o fets copiar per Pere de Marca i Baluze L’obra ha estat renovada mitjançant l’"Archivum Latinitatis medii aevi”, o “Bulletin Du Cange” Fou el primer a tractar críticament temes com la Historia Byzantina 1680, i deixà un Glossarium ad scriptores mediae et infimae graecitatis 1688

Filla natural d’Anne Bécu, dita Quantigny , i d’un monjo Esdevingué amant del comte Jean Du Barry i s’introduí en els medis artístics i literaris com a comtessa Du Barry, impròpiament, puix que existia la comtessa legítima El 1768 entrà en relació amb Lluís XV, però es casà amb Guillaume Du Barry, germà de Jean A la mort del rei 1774, es retirà a Louveciennes Durant la Revolució Francesa féu unes quantes anades a Anglaterra El 1793 fou jutjada i guillotinada

Digne exponent de l’anomenada “tercera via” del cinema espanyol amb Tocata y fuga de Lolita 1974, demostrà després la seva capacitat tècnica i una major coherència ideològica amb La verdad sobre el caso Savolta 1979 Posteriorment dirigí El túnel 1987

Inicià la carrera militar el 1880 i obtingué el grau de capità d’estat major 1893 Acusat d’alta traïció afer Dreyfus , pel juliol del 1906 fou rehabilitat i ascendí a major Prengué part en la Primera Guerra Mundial amb el grau de tinent coronel

Fou president de l’Académie Goncourt des del 1955 Les seves primeres obres, Croix de Bois i Le Cabaret de la Belle Femme , són testimoniatges sobre la Primera Guerra Mundial Els seus records d’artista de Montmartre es reflecteixen a Le Château des Brouillards 1932, Quand j'étais Montmartrois 1936, Au Beau temps de la Butte 1963, À bas l’argent 1965

Expressà en el seu dibuix estats de consciència i un fort sentit del burlesc Utilitzà el gravat en fusta, que li permeté la introducció dels tons grisos dibuixava directament sobre la fusta, sense esquemes preparatoris aquests dibuixos eren gravats després pels seus ajudants, que interpretaven la seva obra fantasiosa A quinze anys collaborà al Journal pour rire de Philipon Illustrà diverses obres Història dramàtica i caricaturesca de la Santa Rússia, segons els cronistes i historiadors Néstor i Karamsin 1854, Gargantua de Rabelais 1850-1873, Contes drolatiques de Balzac 1855, Mascarada…

Llicenciat en dret i doctor en lletres, entre el 1880 i el 1884 collaborà en diverses revistes parisenques amb articles de crítica literària i amb poesies Després es dedicà gairebé exclusivament a l’estudi de la cançó popular Le romancero populaire de la France , pòstum 1904, té un gran interès per a la cançó catalana, tot i que els seus mètodes han estat superats

Creà una obra Paisatges còsmics , 1929 que reflecteix paisatges volcànics de la seva terra com si fossin d’uns altres planetes Experimentà la calcomania en tinta i en pintura, en diverses obres, molt abans que la utilitzessin els pintors informalistes La seva obra, surrealista —s’afilià al moviment el 1935—, ha rebut diverses influències, especialment la de Dalí en els seus inicis i la de Picasso els darrers anys de la seva vida

Deixeble de Leconte de Lisle, pertany a l’escola parnassiana per la puresa i la brillantor de l’estil Poèmes et poésies , 1864 Les lèvres closes , 1867

Té un lloc privilegiat en la Illustració francesa Juntament amb Voltaire, fou l’esperit més crític de la França anterior a la Revolució Francesa Al principi de la seva carrera literària feu, en pocs anys, una traducció de Shaftesbury Essai sur le mérite et la vertu , 1745, un conte filosòfic i llibertí Les bijoux indiscrets , 1747 i un resum de l’evolució del seu pensament del deisme a l’escepticisme i al materialisme ateu Lettre sur les aveugles à l’usage de ceux qui voient, 1749, obra a causa de la qual fou empresonat a Vincennes Però l’obra que ocupà tota la seva vida fou la…