Resultats de la cerca
Es mostren 17490 resultats
Mascalbó
Mas que centra una partida, del mateix nom, del municipi de Reus (Baix Camp), al S de la ciutat, al límit amb el terme de Vila-seca.
L’edifici, que conserva elements gòtics, ha estat molt restaurat modernament Inicialment formà part del terme de Porpres, i després, del territori de Tarragona Donat el 1169 per l’arquebisbe Hug de Cervelló a la família Calbó, el 1180 hi nasqué el qui després fou sant Bernat Calbó El 1591 la vila de Reus el comprà a Elisabet de Sacirera, però se'n desprengué el 1852 Eclesiàsticament pertany a Vila-seca L’any 1949 fou declarat bé cultural d’interès nacional
etilcel·lulosa
Química
Matèria termoplàstica, granular i de color blanc.
S'obté per reacció del clorur d’etil amb cellulosa alcalina en presència d’un excés d’hidròxid sòdic Les seves propietats depenen del grau d’esterificació en general presenta gran resistència a l’impacte, fins i tot a baixes temperatures És lleugera, absorbeix molt poca aigua, resisteix bé als àcids i àlcalis i és bon aïllant elèctric S'utilitza en la fabricació de laques, vernissos i adhesius, en revestiment de paper i teixits, en les indústries de l’automòbil i aeronàutica, etc
qüestió social
Cristianisme
Expressió amb què, en l’àmbit catòlic de la darreria del segle XIX i primera meitat del segle XX, hom solia referir-se al conjunt de problemes socials —injustícia del repartiment de les riqueses, situació degradada del proletariat, responsabilitat dels creients en la superació de les diferències de classe, etc.— la consciència dels quals havia estat desvetllada pel marxisme i que l’Església —que rebutjava aquest per principi— feu específicament seva per tal de corregir actituds seves anteriors i, alhora, evitar els que considerava extrems socialistes.
Amb el nou tarannà inaugurat pel concili II del Vaticà —autonomia de l’àmbit secular, responsabilitat dels creients en llurs opcions polítiques, etc—, l’esperit d’arrel posttridentina, que inspirava el planejament de la qüestió social tipificable en les encícliques que, sobre això, promulgaren diversos papes, des de Lleó XIII fins a Pius XII, restà radicalment superat, bé que sovint es manifesta encara en proclames i preses de posició tant de jerarquies locals com de grups tradicionals de catòlics dels indrets més diversos
ètnia
Etnologia
Agrupació natural d’individus amb unes característiques pròpies.
Entre els criteris que determinen una ètnia, hom pren sovint com a decisiu el de la llengua, bé que no sempre es reconeixen diferència ètnica i lingüística, ni identitat de llengua i d’ètnia També en són codeterminants elements com la consciència ètnica, les diferències religioses, culturals, polítiques i economicosocials i unes determinades contingències històriques Ètnies objectivament ben definides semblen mancades de consciència collectiva els baix-alemanys Sigui com vulgui, ètnia és una noció diferent de la de minoria i de regió ètnica
levodopa

Levodopa
©
Farmàcia
Química
Aminoàcid aromàtic que es presenta en forma de cristalls blancs que es fonen a 276°C amb descomposició.
És un precursor metabòlic de la dopamina i té la facultat de poder creuar la barrera hematoencefàlica Per acció de l’enzim dopadescarboxilasa s’obté la dopamina que té efecte terapèutic quan aquesta transformació té lloc al sistema nerviós central Hom l’administra associat amb inhibidors de la dopadescarboxilasa IDC benserazida o bé carbidopa que actuen a tot l’organisme menys al sistema nerviós central, per augmentar l’eficàcia de la seva acció En medicina és emprat com a antiparkinsonià
hidrat
Química
Substància que conté molècules d’aigua que formen part de la seva composició química.
Hom distingeix dos tipus d’hidrats el primer tipus és format pels hidrats de composició constant, en els quals les molècules d’aigua són lligades al compost anhidre mitjançant enllaços covalents coordinats per un dels parells d’electrons lliures de l’àtom d’oxigen, o bé per enllaços de ponts d’hidrogen i en el segon tipus les molècules d’aigua ocupen buits en la xarxa cristallina i no presenten una proporció constant entre els dos components de l’hidrat
Pitees
Història
Literatura
Navegant i escriptor grec.
És autor de la descripció d’un viatge marítim efectuat més enllà de les columnes d’Hèracles, vers l’Europa septentrional Bé que les notícies sobre la seva obra són escasses i contradictòries Estrabó, Diodor, Plini, etc, hom creu que aquest periple en efecte fou acomplert, probablement amb un doble objectiu comercial i científic Obra d’un gran valor, les seves descripcions dels fenòmens de les marees, sobre la latitud i sobre el cercle polar àrtic, han estat confirmades pels coneixements actuals
Andrèu Pic
Literatura
Poeta occità.
Donà a conèixer els seus poemes i articles de crítica a les revistes Oc i Reclams Bé que visqué sempre en un gran aïllament, la seva poesia, escrita en una llengua molt pura, és una confrontació de l’experiència de l’autor amb els mites angulars de la humanitat i el consagra com a autèntic creador literari, el més important de la literatura gascona entre les dues guerres El 1961 hom aplegà una selecció dels seus escrits a Omatge a Andrèu Pic
Ginés Pérez de Hita
Literatura catalana
Escriptor.
Molt jove encara 1569, prengué part en la guerra de Las Alpujarras Fruit de la seva experiència, escriví la Historia de los bandos de zegríes y abencerrages La primera part de l’obra 1595 pot considerar-se l’inici de la novella morisca, bé que acusa la influència dels llibres de cavalleria la segona part 1604 és d’un gran interès històric, perquè conta els fets recents, viscuts en part per l’autor i, en part també, narrats sobre fonts contemporànies
Howard Phillips Lovecraft
Literatura
Escriptor nord-americà.
A les seves obres construeix un món imaginari i distort, poblat per éssers monstruosos És considerat un dels clàssics de la literatura de terror i un dels principals precursors del gènere de ciència-ficció Per bé que algunes de les seves narracions aparegueren a la revista “Weird Tales”, gran part de la seva producció, de la qual cal esmentar At the Mountains of Madness 1931, The Dunwich Horror 1945 i The Case of Charles Dexter Ward 1952, és de publicació pòstuma