Resultats de la cerca

Ha estat membre de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel, del Centro Cultural de los Ejércitos, de la Sala d’Armes Montjuïc i del Club d’Esgrima Fides, destacant en la modalitat de floret Es proclamà campió d’Espanya per equips amb la Sala d’Armes Montjuïc en sis ocasions, tres vegades en categoria júnior 1977, 1978, 1979 i tres en categoria sènior 1977, 1978, 1979 Amb la selecció espanyola participà en quatre Campionats del Món, un en categoria sènior 1978, i tres en categoria júnior També fou internacional en una Universíada 1979 És àrbitre estatal d’espasa, floret i sabre

Defensa format a l’Igualada Hoquei Club, amb el qual debutà a la màxima categoria la temporada 1963-64 Jugà al Cerdanyola Hoquei Club 1971-75, amb el qual fou subcampió de Copa 1973, el Club Patí Vilanova 1975-77, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976 i fou subcampió de Lliga 1976 i de la Copa d’Europa 1977, i acabà la seva carrera al Club Esportiu Noia Amb la selecció espanyola debutà el 1971 i conquerí la Copa de les Nacions de Montreux, i es proclamà campió del món 1972 i subcampió d’Europa 1971, 1973

El 1951 es feu soci del Tiro Nacional de Barcelona Guanyà torneigs locals en diverses modalitats i obtingué el Campionat de Catalunya en tres posicions de 50 m amb fusell i fou segon amb arma pneumàtica 1955 Parallelament inicià la seva faceta d’àrbitre de tir Tornà a proclamar-se campió de Catalunya 1962, en la modalitat de màuser en la distància de 50 m Arbitrà les proves de tir més rellevants de l’època i fou un dels principals àrbitres de precisió de l’Estat espanyol Des del 1962 i durant 25 anys fou àrbitre internacional de tir

Fill de Joaquim Roca Laforga , com a atleta del Futbol Club Barcelona, es proclamà campió de Catalunya de llançament de javelina 1952, 1953, 1956, 1958 i salt de perxa 1957 Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola d’atletisme Posteriorment, fou preparador físic i entrenador d’hoquei sobre herba del Reial Club de Polo dècada del 1960 i entrenador del Futbol Club Barcelona 1972-81, on creà l’escola d’aquest esport Retornà al Reial Club de Polo on continuà vinculat a la secció d’hoquei en diferents responsabilitats També fou preparador físic de la selecció…

Competí a la JAC Vic i després a la UE Vic Tot i proclamar-se campió català de 110 m tanques i salt de llargada 1942, s’especialitzà en salt amb perxa Entre el 1942 i el 1951 pujà en vuit ocasions al podi del campionat d’Espanya amb tres títols consecutius 1947, 1948, 1949, quatre subcampionats 1942, 1945, 1946, 1950 i un bronze 1951 i fou primer en el rànquing espanyol de l’especialitat el 1945 i el 1949 Guanyà també dos campionats de Catalunya 1947, 1949, on feu també un segon 1946 i un tercer lloc 1948

Membre del Club Natació Montjuïc, fou campió d’Espanya 1972 i guanyà dues Lligues 1976, 1977 Durant el període 1970-75 fou seixanta-tres vegades internacional amb la selecció d’Espanya, i participà en dos Campionats d’Europa 1970, 1974, els Jocs Mediterranis 1971, medalla de bronze, un Campionat del Món 1973 i els Jocs Olímpics de Munic 1972 Esdevingué entrenador, i el 1979 fou nomenat director de l’escola de waterpolo de Madrid Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1976 i dues d’extraordinàries al mèrit esportiu de la federació espanyola 1970, 1971

Jugà al primer equip del Reial Club Deportiu Espanyol abans de ser entrenador, faceta en la qual destacà al Club Esportiu Hispano Francès a partir de la dècada de 1970 Fou campió d’Espanya juvenil i ascendí a primera divisió amb el primer equip Treballà com a tècnic de la Federació Espanyola i dirigí la selecció estatal juvenil També ha entrenat l’equip de l’Hispà Basket, hereu de l’Hispano Francès Com a directiu, formà part del patronat de la Fundació del Bàsquet Català i de la junta directiva del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona

Soci del Club Atano, es proclamà quatre cops campió de Catalunya de mà amb Benito Torres 1951, 1952, 1953, 1958 A la fi dels anys cinquanta, fou intendent del Frontó Sol y Sombra Entre el 1959 i el 1981 treballà a la Federació Catalana de Pilota, on assessorà els pilotaris més joves i tingué cura dels seleccionats catalans en totes les competicions oficials de mà Com a directiu del club Casa de los Navarros, impulsà l’escola de pilotaris de l’entitat 1977, de la qual ha sortit Rubén Arribas Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

S’inicià el 1988 al Reial Club Nàutic de Tarragona, on formà l’equip Fórmula Tarragona fent de copilot de Peter Martínez Es proclamà campió del món en l’especialitat P-550-RH 1993 i d’Europa en PR-550 2004, i guanyà el Campionat Internacional de Resistència R-550 2006 També assolí cinc Campionats d’Espanya 1993, 1996, 2000, 2003, 2005, i pujà al podi en diferents Campionats d’Europa i del Món Té la medalla d’or al mèrit motonàutic de la federació espanyola i les medalles d’or, plata i bronze de la federació catalana

Soci del Club Nàutic d’Arenys de Mar des del 1975, destacà en la navegació de creuer Com a patró de diferents embarcacions, sempre batejades amb el nom de Duende , guanyà les regates internacionals del Mediterrani 1988 i Mare Nostrum 1991, 1997, aquesta darrera en categoria A2 i feu el rècord de la prova 1997 També fou campió de Catalunya classe I-VII 1992, tercer classificat de la Copa del Rei 1993 i subcampió de Catalunya IMS 1997, entre altres èxits Rebé la medalla de plata de la Federació Catalana de Vela al millor esportista del 1998