Resultats de la cerca
Es mostren 7071 resultats
Dominique-Catherine Pérignon
Història
Militar
Militar francès.
De família noble, passà a l’exèrcit del Rosselló, on es distingí per les seves accions en la Guerra Gran i fou ascendit a general de divisió desembre del 1793 Es destacà en l’atac al Voló, que obligà les tropes de Carles IV d’Espanya a retirar-se a l’altra banda de la frontera Collaborà a la presa de la Jonquera i del castell de Bellaguarda 1794 amb el general Dugommier, i quan aquest morí a la batalla de Mont-roig el succeí com a general en cap de l’exèrcit del Rosselló i s’apoderà de Figueres, que es reté sense resistència novembre del 1794, i de Roses febrer del 1795 Després de la pau de…
Maurice Mathieu de la Redorte
Història
Militar
Militar francès.
Lluità a favor de Napoleó a Itàlia i a Prússia 1806-07 El 1810 fou enviat a Catalunya com a governador militar de Barcelona, a les ordres de JÉMacdonald però eixamplà les seves atribucions i esdevingué, de fet, el veritable cap de l’ocupació francesa Emprà mètodes conciliadors i procurà de normalitzar la vida ciutadana Restablí la Junta de Comerç i autoritzà la reobertura del seminari i el retorn del clergat regular, amb limitacions reformà el sistema judicial i el tributari, d’acord amb el model francès, i creà nous tributs Féu subvencionar el teatre de la Santa Creu, per tal que restés…
Juli Manegat i Pérez
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Lluís Gonzaga Manegat i Giménez Llicenciat en lletres, exercí de periodista Des del 1946 fou redactor i crític literari a El Noticiero Universal , del qual arribà a ser subdirector, i fou també director de l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona Com a escriptor estrenà obres teatrals, com Els nostres dies 1955 i El silencio de Dios 1956, i fou també autor de novelles de testimoniatge, psicològiques i exòtiques Cal destacar-ne La ciudad amarilla 1958, La feria vacía 1961, premi Ciutat de Barcelona 1960, El pan y los peces 1963, premi Selecciones de Lengua Española, Spanish show…
Pere Vilaspinosa
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Notari de València des del 1458 Fou diverses vegades conseller de la ciutat 1480, 1481, 1489 i 1495 i majoral dels notaris Del 1454 al 1458, encara escrivent, intercanvià tençons amb diversos poetes, entre els quals cal destacar el notari barceloní Joan Fogassot , formant una petita obra collectiva coneguda amb el nom de Qüestió moguda per mossèn Fenollar, prevere, a mossèn Johan Vidal, prevere, a En Verdanxa, e a En Vilaspinosa, notaris la qual qüestió és disputada per tots e de aquells sentenciat per Miquel Stela Fou sobretot un poeta marià el 1486 participà en el certamen…
,
neurologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia del sistema nerviós.
L’origen llunyà pot ésser situat en els treballs dels anglesos Thomas Willis i Thomas Sydenham, bé que hom acostuma a situar-ne l’inici modern al començament del s XIX, amb les primeres investigacions sobre la fisiologia nerviosa Magendie, Fluorens En l’aspecte anatòmic i histològic suposaren un gran pas les investigacions de SRamón y Cajal i la formulació de la teoria de la neurona, com també els treballs sobre l’estructura cellular cerebral Brodmann, Von Economo i els estudis sobre les àrees funcionals derivats de l’aparició de la neurocirurgia Hom pot afirmar el mateix de les modernes…
Josep Muset i Ferrer
Música
Organista i compositor.
Germà de Frederic Muset i Ferrer, estudià a Montserrat i fou deixeble de Lluís Romeu i de Vicenç M de Gibert Posteriorment anà a França, on amplià i perfeccionà els estudis musicals a la Schola Cantorum de París Treballà la improvisació amb l’organista de Notre-Dame, L Vierné Fou organista a Sabadell, i el 1934 ho fou de la catedral de Barcelona Es traslladà a Sydney 1939-46, on actuà El 1945 visità els EUA, i actuà a Nova Jersey Del 1946 al 1949 tornà a visitar els EUA i també el Canadà Féu concerts d’orgue a Ohio, Boston, Nova York i Filadèlfia De retorn a Barcelona, el 1949, actuà com a…
Benet Montfort i Besades
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Aprengué l’ofici a la impremta d’Antoni Bordassar El 1757 s’establí pel seu compte i fundà la impremta del seu nom, una de les més prestigioses del País Valencià Assolí un alt nivell de perfecció tipogràfica i contribuí a l’auge de les arts gràfiques valencianes del seu temps Gradualment esdevingué l’impressor oficial d’un gran nombre d’institucions i corporacions de València, com l’ajuntament, la universitat, l’audiència, la Junta de Comerç i Consolat, la Societat d’Amics del País, l’Acadèmia de Belles Arts i la Companyia de Jesús, i fins i tot de fora, com el bisbat de Terol Imprimí, entre…
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Institució constituïda el 1850 com a Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona
.
Declarada reial el 1929, més tard la seva actuació fou ampliada a tot el Principat Amb seu a l’edifici de la Llotja de Barcelona, té com a objectius principals la investigació, l’orientació i la difusió en matèria d’art i la conservació del patrimoni artístic del país És integrada per 36 membres numeraris i dirigida per una junta de govern Els acadèmics són elegits entre artistes destacats, estudiosos de l’art i persones que han sobresortit per llur mecenatge Un gran nombre de les figures més representatives de la cultura catalana n'han estat membres Damià Campeny, Martí Alsina, Antoni Rubió…
Josep Ignasi Rodilla i Gil
Basquetbol
Jugador professional i entrenador valencià de bàsquet, conegut com Natxo Rodilla.
El 1991 va començar la seva carrera al CB Llíria, a la seva ciutat En 1994 va fitxar pel València Bàsquet, on va desenvolupar les seves millors campanyes, i hi restà fins al 2003 Els seus últims tres anys va militar al Lleida i l’Scandone i la Virtus de Bolonya italians Amb el València Bàsquet va aconseguir els seus millors èxits esportius, com la Copa del Rei del 1998 on va ser nomenat jugador més valuós de la final i la Copa ULEB del 2003 Amb la selecció espanyola de bàsquet va aconseguir la medalla de plata a l’Eurobàsquet de França del 1999 Un cop es va retirar, el 2006, Rodilla ha…
International Council of Museums
Museologia
Entitat vinculada a la UNESCO, fundada el 1946, amb seu a París, que promou i coordina, en l’àmbit internacional, activitats orientades al desenvolupament dels museus.
Agrupa diversos comitès internacionals, comitès nacionals i organismes afiliats Disposa d’un centre de documentació i edita publicacions i butlletins D’ençà del 1977, cada any convoca, el 18 de maig, el Dia Internacional dels Museus Té uns 12 000 membres repartits per 144 països dels cinc continents N'ha estat secretari general el català Lluís Monreal i Agustí 1974-85 La primera setmana del juliol del 2001 tingué lloc a Barcelona la 19a Conferència General i la 20a Assemblea General del Consell Internacional de Museus ICOM Amb el lema “Gestionant el canvi”, s’hi aplegaren centenars de…