Resultats de la cerca
Es mostren 3657 resultats
Castell de Santa Pau (Santa Pau)
Art romànic
Hom suposa que el castell senyorial de Santa Pau té com a antecedents el castell muntanyenc de Finestres i el llinatge dels Porqueres Hom creu també que els senyors del castell de Finestres, després de fer construir el castell de Santa Pau, adoptaren com a propi el cognom de Santa Pau, preferint-lo al de Porqueres El topònim de Santa Pau ja apareix en un document de l’any 879 “ in Sancta Pace ”, i en documents posteriors Segons indica Lluís C Constans, quan els nobles de Porqueres van esdevenir senyors de Finestres, nomenaren la família Santa Pau castlans del castell roquer D’aquesta família…
Les actituds catalanes davant la guerra de Cuba
Insurrecte de la guerra de Cuba, sd BNM Si davant la denominada guerra del Marroc del 1859-60, tota la població catalana es manifestà públicament a favor de la lluita, la darrera guerra colonial, la generada per la revolta de Cuba, provocà reaccions contraposades, no només enfrontant les diferents ideologies, sinó produint també, cosa que resulta més simptomàtica, una divisió de parers a l’interior d’algunes de les grans famílies polítiques, sobretot entre els republicans i els catalanistes, amb alguna excepció carlina el carlí Josep de Miró i Argenter fou general d’estat major d’Antonio…
Els estatuts de societats agrícoles
La Llei d’associacions del 1887 va permetre la legalització i la constitució de moltes societats agrícoles Les de més força i empenta social van ser les primeres a fer-ho La segona disposició legal que ajudà la ratificació estatutària de societats i de sindicats agrícoles —segons tinguessin o no tinguessin uns pressupòsits socials avançats— va ser la Llei de sindicats del 1906 Societat de Treballadors Agrícoles de Barberà de la Conca, 1896-97 ECSA / GC-P La Societat Agrícola de Valls l’Alt Camp, hereva i continuadora de la Societat de Treballadors del Camp 1888, va ser la primera cooperativa…
Gener 2013
Dimarts 1 Seixanta morts en una allau humana a la Costa d’Ivori Una seixantena de persones moren esclafades i centenars resulten ferides a la capital econòmica del país, Abidjan, en produir-se una aglomeració massiva per a veure uns focs artificials a l’estadi Felix Houphouët-Boigny en una festa de celebració de Cap d’Any Irlanda assumeix la presidència de torn de la Unió Europea Irlanda assumeix el seu torn en la presidència de la Unió Europea © The Irish EU Presidency Durant sis mesos, el Govern de la República d’Irlanda, encapçalat per Enda Kenny, assumeix la presidència del Consell de la…
Alous i dominis
Durant els segles VIII, IX i X la societat catalana s’articulava en dos estrats bàsics la massa dels camperols minores, mediocres , d’una banda, i les elits laiques i eclesiàstiques potentes, primates, proceres , de l’altra Les relacions entre aquests dos estrats van estar sempre presidides per la tensió de preservar els principis de propietat i llibertat dels primers, i satisfer les aspiracions de poder i riquesa dels segons Una de les funcions més rellevants assignades al poder públic va ser convertir aquesta tensió en un equilibri L’alou pagès El terme alou alodium pagès designava…
lo Teso de Son
Cim
Cim (2 670 m) de la serralada que separa les valls de la Bonaigua i d’Espot, a la vall d’Àneu, dins el municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), que domina per llevant la vall de Cabanes.
Burgo
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, a 1 240 m d’altitud, en una vall lateral, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, que davalla del coll de Campirme.
L’església parroquial de Sant Joan és esmentada ja el 839 La torre de Burgo era un dels punts de defensa de la vall d’Àneu Formà part de l’antic terme d’Unarre
estany Gerber
Estany
Estany d’origen glacial (2 270 m) a la capçalera de la vall d’Àneu (Pallars Sobirà), al vessant N dels pics de Bassiero i del massís de Saburedo, dins el terme de la Mancomunitat dels Quatre Pobles.
Centra la vall de Gerber, que aflueix a la vall de la Bonaigua prop del santuari de les Ares
barranc de l’Infern
Barranc
Afluent per l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a l’estret de Collegats, que neix a la serra del Boumort, dins el terme de la Conca de Dalt; forma el límit entre el Pallars Jussà i el Sobirà.
pic de Centfonts
Cim
Cim (2 885 m) de la línia de crestes que parteix les aigües de la Noguera de Tor (Pallars Sobirà) i la riera d’Arinsal (Andorra), a l’est del pic alt de coma Pedrosa (2 946 m).