Resultats de la cerca
Es mostren 6446 resultats
Udine
Ciutat
Capital de la província homònima, al Friül-Venècia Júlia, Itàlia.
És situada a l’esquerra del riu Tagliamento, a la plana vèneta Té indústria tèxtil, mecànica i alimentària És seu episcopal Fou fundada al s XIII pel patriarca d’Aquileia, Bertoldo di Merania S'hi establiren des de bon començament mercaders toscans, que constituïren el nucli de la població primitiva Des de mitjan s XIV fins a la caiguda de la república veneciana restà sota el domini de Venècia Pel tractat de Viena del 1848 passà a Àustria, fins a l’entrada de les tropes italianes, el 1848 Conserva algunes portes i torres de la muralla medieval L’església de Santa Maria del…
Tui
El riu Miño al seu pas per la ciutat de Tui, a la província de Pontevedra, Galícia
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, capital d’O Baixo Miño.
Fronterer amb Portugal, és situat a l’aiguabarreig del Miño amb el Louro Centre agrícola i comercial a causa del pont internacional sobre el Miño, té una important indústria de la fusta i de la ceràmica Seu episcopal, des del 1959 la diòcesi comparteix la capitalitat amb Vigo Hom ha suposat que l’origen de la ciutat fou la colònia grega de Tyde Seu episcopal ja en època romana, Vítiza hi establí la cort Despoblada amb la invasió sarraïna, fou repoblada per OrdoniI d’Astúries mitjan segle IX i atacada repetidament pels normands al segle X A partir del segle XII fou escenari de les guerres…
Arròs

Vista parcial del poble d’Arròs (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat a 956 m d’altitud, al peu del serrat d’Arròs, límit oriental de la ribera de Varradòs, damunt la riba dreta de la Garona.
Pertanyia al terçó de Marcatòsa L’ésglésia parroquial de Santa Eulàlia és gòtica de transició reformada, però, posteriorment i té el campanar de torre octogonal Entre els edificis del poble, destaca la casa d’Ademar, construïda el 1820, i, als afores, la capella del Pilar Del pont d’Arròs Et Pònt d’Arròs, damunt el riu de Varradòs l’antiga vall d’Arròs parteix el camí que comunica aquest poble amb la carretera general Fins el 1970 fou, juntament amb Vila, municipi independent amb el nom d’Arròs i Vila Tenia categoria de vila Arós el 1278, amb cònsols propis que…
l’Aranyó

Castell de l’Aranyó
© Xevi Varela
Poble
Poble del municipi dels Plans de Sió (Segarra), situat a la ribera del Sió (456 m alt.), a 6 km de Cervera.
Prop hi ha dues roques de sauló, molt erosionades, anomenades, a causa de la seva forma, pallers de pedra , les quals han donat peu a una llegenda popular A poca distància, altres roques amb sepultures excavades i una sèrie de cavitats quadrangulars al tall vertical, són dites les arnes , bé que generalment són suposades ossaris o columbaris sepulcrals El castell, que forma un bloc massís, fou edificat al segle XVI en part restaurat, amb una torre prismàtica de construcció anterior al segle XIII era regentat per la família Montsuar Cap a la fi del s XIV n'era senyor Arnau d’Alta-…
Clarà

Detall de les restes del castell de Clarà (Moià)
© C.I.C. - Moià
Castell
Castell, actualment arruïnat, del municipi de Moià (Moianès), damunt un tossal, a la dreta de la riera de l’Om, i al costat de l’església de Sant Andreu de Clarà.
El castell de Clarà mostra encara les seves abundants ruïnes i torre mig partida prop del Mas Coromines, on és ben visible la capella de Sant Andreu Els seus antics senyors, els Clarà i els Rocafort, dominaven sobre la major part del terme segles XI-XIII fins que foren desbancats pel llinatge dels Planella Els primers documents del segle X parlen d’un castell de Moià, que ben aviat desapareix de la documentació aquestes mencions o bé es refereixen a una primitiva fortificació situada a l’indret de la vila, desapareguda, o bé és una manera arcaica de designar el castell i terme de Clarà Els…
el Castell

Restes del castell del Brull (Osona)
© C.I.C - Moià
Castell
Antic castell arruïnat en un petit turó sobre el nucli del Brull (Osona).
En resta una torre d’angle i un llenç alt de mur, que emergeixen de l’alzinar que l’envolta S'endevina, però, la planta pentagonal, amb torres d’angle, com la que resta El castell fou alçat pels vescomtes d’Osona dins el feu vescomtal que els seria atribuït arran de la restauració del comtat d’Osona segle IX i que comprenia també la demarcació de Tagamanent La seva existència consta des del 994, any en què fou infeudat pel comte Borrell a Ramon, vescomte d’Osona-Cardona Tenia cura del castell un llinatge militar, els membres del qual, cognomenats Brull, més tard foren senyors del terme de…
Carrícola
Carrícola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al vessant septentrional de la serra de Benicadell, al límit amb el Comtat.
Una gran part del terme és muntanyós, i l’agricultura és al sector nord, més pla Predomina granment el secà sobre el regadiu unes 20 ha Els principals conreus són els d’ametllers, garrofers, oliveres i cereals Hi és tradicional la confecció de paneres per al revestiment de garrafes La població, fins ara decreixent, ha experimentat un augment des del 1965, per la presència d’obrers industrials que treballen als pobles veïns El poble 88 h 2006 carricolins 33 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és al peu de la serra de Benicadell, al marge de les vies de comunicació principals de…
Sant Pere de Ferrerons

Aspecte de l’església de Sant Pere de Ferrerons (Moià)
© C.I.C. - Moià
Església
Una pista forestal, que va a Montjoia i a Moià des del trencall del Mas la Granoia, permet d’accedir-hi L’església existia el 939, quan fou unida temporalment a Moià, però era parròquia independent ja el 1063 El 1110 fou renovat i consagrat el nou edifici, dit també Sant Pere de Vilalta L’edifici actual fou construït el 1763, aprofitant part dels antics murs romànics i la torre campanar, que és bàsicament una edificació de la fi de l’època romànica L’església ha estat transformada diferents vegades Forma un petit barri amb la rectoria i el Can Nespler Formà …
Jaume Ferrús i Estopà
Periodisme
Enginyer industrial.
Es dedicà a la realització de projectes d’implantació industrial i transferència de tecnologia a països en procés de desenvolupament fins el 1982, que es féu càrrec de l’estudi de viabilitat d’un canal de televisió per a la Generalitat de Catalunya En el procés de creació de Televisió de Catalunya TVC, ocupà els càrrecs de director tècnic, subdirector i, des del 1989 fins al 1995, de director Collaborà en l’estudi de la candidatura dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992 i formà part del Consell assessor de la Ràdio i la Televisió Olímpica participà en la creació de la Torre de…
Marià Callís i Collell
Arquitectura
Mestre d’obres i escriptor teatral.
Treballà a Osona, sobretot a Manlleu i a Torelló D’estil eclèctic però influït pel Modernisme i el Noucentisme, a Manlleu destaquen la construcció de can Roqué 1894, la façana del Teatre Centre de Manlleu, l’antiga seu de la Caixa d’Estalvis de Manlleu 1908 i la casa Almeda A Torelló, és autor d’una dotzena de cases benestants Fonda Bosch 1891, Casa de Fortià Pous 1898, edifici de “la Caixa” 1898, Casa Benito 1908, Can Vinyeta 1908, Casa Tornamira 1909, Casa Massó, Torre de Jaume Pujol Portell, etc Com a dramaturg és autor de la comèdia en un acte i en vers Got per copa 1895 i de…