Resultats de la cerca

Pioner de l’anomenat circ contemporani tingué, l’any dels seus inicis, una existència itinerant, i rebé, entre d’altres, el suport de Joan Miró, Xavier Fàbregas, Charlie Rivel i Joan Brossa, però les elevades despeses l’obligaren a tancar el 1982 Tanmateix, els seus integrants continuaren protagonitzant nombroses actuacions i iniciatives amb la mateixa filosofia, com ara el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà , del qual Tortell Poltrona fou l’impulsor i director en les dues primeres edicions 1984 i 1986, i també l’ONG Pallassos sense Fronteres El 1995 Tortell Poltrona i Montse…

El territori on habiten els aimares arriba a l’W fins a l’extrem de la zona del llac, i a l’E té un límit donat pels pics nevats de la Cordillera Real La població total aimara és aproximadament d’uns 600000 individus, la major part dels quals estan incorporats a Bolívia Un 70% dels aimares viuen en altituds entre els 1830 i els 4270 m En temps prehispànics estigueren sota la dominació incaica Els castellans iniciaren la conquesta d’aquesta regió el 1535 sota la direcció d’Almagro la zona fou inclosa dins el virregnat del Perú 1542 Durant aquest període, els aimares foren intensivament…

Vida i obra De jove abandonà la carrera d’enginyer per dedicar-se a la pintura i a partir del 1903 al teatre, de la mà d’Adrià Gual i el seu Teatre Íntim Hi feu d’actor Èdip rei , de Sòfocles, adaptà al català obres estrangeres La festa dels reis , de Shakespeare i eventualment exercí d’autor El quart de la sort ,  La veritat sense contemplacions, 1922 En 1904-05 interpretà diversos curts de Segundo de Chomón per als Espectacles Graner de la sala Mercè, que sota la direcció de Gual integraven diverses arts, entre les quals hi havia el cinema Actuà també en films que aquest…

Inicià els estudis 1924 amb Francesc d’Assís Galí i entrà 1925 al taller de joieria que el seu pare Joaquim Capdevila i Meya 1876-1959 havia fundat el 1905 a Barcelona Féu estades de formació a París 1926 i 1934 fins el 1943 El 1939 es féu càrrec del taller familiar fins el 1970, al capdavant del qual fou succeït pel seu fill Joaquim Capdevila Gaya 1944 Amplià el negoci familiar i, amb dissenys renovadors que incorporaven materials inusuals en joieria i inspirats en l’art contemporani, les seves creacions obtingueren una gran acceptació tant entre els clients particulars com en les…

Filla de l'actor valencià Rafael Rivelles i Guillén i de l'actriu María Fernanda Ladrón de Guevara, debutà a Barcelona amb només tretze anys amb la companyia de la seva mare, amb la comèdia Siete Hermanas , de Leandro Navarro Dos anys més tard, el 1941, féu la primera aparició en el cinema amb Mari Juana Amb el nom artístic d’Amparito Rivelles, féu una carrera espectacular, vinculada habitualment a l’empresa Cifesa, amb els films Malvaloca 1942, El clavo 1944, Espronceda 1945, Eugenia de Montijo 1945, Angustias 1947, Sabela de Cambados 1949 amb la seva mare i Alba de América 1950 En aquests…

Director del laboratori marí del CSIC de Blanes 1949-62, també dirigí l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona 1983-87 Fou membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans 1978 i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Catalunya 1990 i membre del Centre General de Pesca Marítima de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació i del Scientific Advisory Council de l’International Commission for the Southeast Atlantic Fisheries Presidí la Societat Catalana de Biologia 1975-79 i el Centre Nacional d’Investigacions Pesqueres 1979-83 Collaborà en el…

De família de metges i terratinents, es doctorà en dret a Cervera i fou un representant típic de la moderada i pràctica illustració catalana Resident habitual a Vilafranca, actuà a l’audiència barcelonina Ingressà el 1781 a l’Acadèmia de Jurisprudència amb un Discurso sobre los Pleitos , editat posteriorment, on remarcava que la illustració i un govern moderat abreujarien la durada dels plets El 1786 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts, on, amb Josep Albert Navarro-Mas i Marià Oliveres, formà un corrent d’opinió agrarista d’importància Hi llegí set memòries, de les quals destaquen Sobre…

Fill d’un pastor protestant, estudià a la Universitat de Leipzig 1746-48, on sorgí el seu interès pel teatre, i obtingué 1752 el títol de magister en arts a Wittenberg Installat a Berlín, on havia fet coneixença amb Voltaire, es dedicà a la tasca de publicista i autor teatral i residí a la ciutat, fora dels períodes que passà a Leipzig 1755-58 i Breslau 1760-65, com a secretari del comandant del lloc Cridat a Hamburg com a dramaturg del nou teatre nacional, hi publicà la important aportació crítica Hamburgische Dramaturgie Dramatúrgia d’Hamburg , 1767-69 Bibliotecari, des del…

A divuit anys abandonà l’Escola de Belles Arts de Viena i anà a estudiar al Bauhaus de Weimar, on fou nomenat professor La seva contribució al renovament del disseny del moble fou decisiva El 1925 inventà el moble de tub metàllic adaptat a la gran sèrie industrial cadira Wassily De totes les seves creacions, la més audaç i la més original és la cadira cantilever 1928, en forma de S, reconeguda avui com la cadira comercial més utilitzada del món i síntesi del disseny del Bauhaus de Weimar Apassionat per l’arquitectura, deixà el Bauhaus el 1928 i es traslladà a Berlín, a estudiar-…

Molt jove, acabada la Guerra Civil Espanyola, el 1939, passà amb la seva família a França, on restà alguns mesos, i des d’on es traslladà el mateix any a Mèxic En aquest país, després d’acabar els estudis de primària, inicià la seva formació artística en dibuix i pintura a l’Instituto Nacional de Bellas Artes INBA i a l’Escuela de Cursos Temporales de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM Després de certa experiència en pintura, exposà algunes obres en la II Biennal Interamericana de Mèxic 1960 Més tard, intervingué en exposicions a Los Angeles i San Antonio, als EUA, i també a…