Resultats de la cerca

És tranquil i valent, té el pelatge de color blanc o groguenc, sovint amb taques negres o grises, i el cap fosc

Té el cos cobert de llana espessa i llarga, que pot ésser de diversos colors i que comercialment és força apreciada Suporta molt bé les temperatures baixes i les pressions pròpies de les muntanyes elevades Actualment només n'existeixen exemplars domèstics, que són emprats com a bèsties de càrrega Habita al Perú, a la zona oest de Bolívia i al nord-oest de l’Argentina

El seu cos és àgil, i el pelatge, curt i de color falb, és típicament tacat, amb les taques disposades en forma de cercles entorn d’un centre més clar a l’esquena, als flancs i a les potes les taques tenen la forma de grans anells, a l’interior dels quals hi ha taques negres Hi ha individus completament negres Habita a Amèrica, tant en selves com a les zones de brolles i fins i tot àrides, però llur nombre ha minvat molt Es nodreix de grossos rosegadors, de caimans, de tortugues i d’animals domèstics

Habita a les sabanes de l’Àfrica tropical

Habita a les zones muntanyoses i humides, bé en planes amb aigua abundant, bé en els boscs en galeria situats al llarg dels rius i molt a prop dels aiguamolls És molt apreciat per la seva carn, per la qual cosa és molt cercat pels caçadors

Viu en ramats i habita a l’Àfrica oriental especialment a les planes de Somàlia i d’Etiòpia

El cos és robust i arrodonit i cobert per un pelatge llana llis o arrissat, segons les races, i de color generalment blanc o terrós fosc, que només deixa nus el musell i les potes Les extremitats són fines i relativament llargues, i la cua, bé que varia molt segons les races, és llarga, a diferència de les espècies salvatges del mateix gènere, com l’argalí, el mufló, l’arruí i el bàral El cap és curt i amb el front ample, els ulls i les obertures nasals grosses, el coll curt i gruixut, i el llavi superior fes per un solc Els mascles d’algunes races tenen banyes, de forma i mides molt diverses…

Situació i presentació És el terme més septentrional de la comarca d’Osona, a la qual pertany des de l’any 1989, ja que fins aleshores havia format part de la comarca del Ripollès Constitueix un cas atípic ja que es troba en terres gironines Limita al N amb el municipi de Vallfogona de Ripollès, al NE i l’E amb les terres garrotxines de Riudaura i la Vall d’en Bas, al S i l’W amb els municipis osonencs de Sant Pere de Torelló i Santa Maria de Besora, respectivament, i al NW amb Ripoll Vista del salt del Molí © CIC-Moià El terme, força accidentat, constitueix la capçalera del Ges, voltada per…

Situació i presentació És a la zona de contacte de les Guilleries amb la vall del Ter, poc després de la seva confluència amb el Gurri, a l’inici d’un pronunciat meandre, l’interior del qual és anomenat l’Esquerda El municipi de Roda de Ter és envoltat pràcticament per la demarcació de les terres de les Masies de Roda, a excepció del sector que ocupa el barri de la Creu de les Codines, per on limita amb el municipi de Gurb El terreny, format per…

Situació Vista des de llevant d’aquesta capella ECSA - M Raurich L’església, aixecada prop de l’antic mas de la Sala, és situada en un planell enfilat al ribatge esquerre de l’Anoia, a la banda sud-oriental del terme, no gaire lluny de Jorba Mapa 35-15391 Situació 31TCG798054 Per arribar-hi cal emprendre una pista antiga carretera, que té inici al quilòmetre 550,8 de la carretera N-II Poc després d’haver-la començada, just a l’indret on hi ha una guixera, a mà esquerra s’inicia el camí que porta al mas de la Sala ara Can Cansalada, prop del qual hi ha l’església Hom pot demanar la clau als…