Resultats de la cerca

Format a Ginebra, Munic i la Llotja de Barcelona Fou deixeble de Fèlix Mestres Exposà per primera vegada el 1918, i més tard en certàmens de Madrid, Pittsburgh i Toronto Residí un quant temps a San Francisco de Califòrnia, Bogotà i Medellín Especialitzat en el retrat acadèmic, tenen més interès, tanmateix, els seus interiors amb figura, sovint al contrallum S'autosituà en una escola catalano-valenciana Pintà el mural La boda dels reis Catòlics 1927 a la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat El 1939 la diputació de Barcelona li encarregà el retrat del general Franco Fou acadèmic de…

Inicià estudis de medicina, però aviat es decantà per la música i la dansa Deixeble de Joan Magriñà, estudià ball flamenc amb Pericet, Francisca González, la Quica , i Juan Sánchez, el Estampío Formà parella amb Susana Audeoud i actuaren arreu del món amb el nom de Susana y José Foren els primers que dugueren els mites espanyols al ball i la seva obra marcà una pauta important en el camp coreogràfic de l’Estat espanyol Considerats els pioners del ballet teatre flamenc, amb la seva trajectòria establiren un pont entre el “crit” expressionista alemany i el quejío flamenc Creà les coreografies…

Fill de Francesc de Taverner i de Rubí, nebot del bisbe de Girona Miquel Joan de Taverner i de Rubí Canonge de Girona, fou ell mateix també bisbe electe de Solsona 1718-20 i bisbe de Girona 1720-26, lloc en el qual succeí el seu oncle Fou un erudit, membre fundador de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona 1700 Recopilà notícies curioses de les biblioteques monacals rosselloneses, escriví sobre els monestirs i les esglésies dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada i genealogies de les cases comtals de Rosselló, Conflent i Vallespir, Peralada i Empúries

Primer marquès de Castellbell , participà en la defensa de la ciutat com a capità de la coronela el 1697, fet que, junt amb la seva adhesió a Felip V, li valgué la concessió del títol de marquès El seu fill  Manuel d’Amat i de Junyent fou virrei del Perú Fou un dels fundadors de l’ Acadèmia dels Desconfiats 1700, i com a secretari d’aquesta corporació, s’encarregà de l’edició de Nenias reales y lágrimas obsequiosas a la memoria del gran Carlos II 1701, collecció poètica a la qual aportà també la seva collaboració, en català i castellà

Estudià lleis i cànons a Madrid, on exercí d’advocat El 1690 fou nomenat canonge del Pilar de Saragossa i exercí els càrrecs d’examinador sinodal i vicari general Escriví Palestra numerosa austríaca, en la victoriosa ciudad de Huesca 1650

Després de l’entrada de les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria a Catalunya 1705, s’hagué d’exiliar a Castella, on ocupà un lloc a la cancelleria de Valladolid El 1712 tornà a Catalunya com a assessor de Berwick Del 1714 al 1716 fou membre de la junta de justícia i govern provisional, organisme superior de Catalunya Des del 1716 ocupà una auditoria de l’audiència, des d’on presidí, de fet, la reorganització municipal de Catalunya El 1719, en entrar els exèrcits francobritànics a Catalunya i esclatar el moviment guerriller antiborbònic, organitzà les milícies i dirigí la lluita repressiva,…

Fou professor de dret a Perpinyà, on exercí diversos càrrecs oficials A París, on residí des del 1763, arribà a lloctinent general de la policia 1775 i conseller d’estat davant el ministeri Turgot Publicà Lettres d’un avocat 1765 oposant-se a la versió del cos de dret civil francès Un resum cronològic de la història romana no fou publicat fins el 1820 Altres obres seves s’han perdut, com un estudi de les Lettres de cachet en collaboració amb Malesherbes i un treball extens sobre les lleis d’Europa

Titulat 1891, anà a l’estranger i fou influït per les idees de Viollet-le-Duc a la tornada treballà a Barcelona El 1900 fou nomenat arquitecte municipal de València Hom en destaca el projecte d’un barri obrer a l’Eixample de València, el pla general de la ciutat, diverses cases de veïns — algunes de les quals relacionades amb l’estil de Domènech i Montaner — i l’Institut Oftalmològic del Doctor Viciano a Algemesí Ribera Alta Construí diversos panteons a València La seva obra més típicament modernista era el portal del desaparegut Saló Eslava 1908, arabitzant, a València Publicà algun estudi…

Fou filipista com el seu pare, Rafael de Cortada i de Cabanyes, el qual succeí en els títols Felip V el nomenà capità del regiment del Rosselló el 1717 fou nomenat algutzir major de Catalunya Havia estat membre de l’Acadèmia Desconfiada, a la qual presentà una composició poètica 1703 Germà de Jaume de Cortada , fou avi de Rafael d’Amat i de Cortada , cinquè baró de Maldà i Maldanell

A la postguerra representà una renovació, i ha tingut projecció internacional Partí de l’arquitectura popular, a la qual anà incorporant el llenguatge de l’arquitectura contemporània, amb honestedat del concepte i forma Són notables les seves cases unifamiliars Garriga-Nogués, a Sitges, el 1947 Ugalde, a Caldetes, el 1952 Tàpies, a Barcelona, el 1964 edifici Girasol, a Madrid, el 1966, etc i també els grans conjunts d’habitatges a la Barceloneta, de Barcelona, el 1954 al carrer Johann Sebastian Bach, de Barcelona, el 1962 al carrer Raset, de Barcelona, el 1967 i a les cotxeres de Sarrià,…