Resultats de la cerca

Autodidacte en la seva primera formació musical, més tard estudià amb Regino Sainz de la Maza, a Madrid, i Emili Pujol i Andrés Segovia, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Continuà la seva formació amb Segovia als cursos de perfeccionament de Santiago de Compostella, on des del 1959 fou també professor ajudant El 1961 fou distingit amb el primer premi del Concurs Internacional Andrés Segovia El mateix any obtingué per oposició la càtedra de guitarra al Conservatori de Música Òscar Esplà d’Alacant, on acomplí una tasca pedagògica molt destacada en la formació de tota una…

Inicià estudis musicals a la seva ciutat natal i perfeccionà la tècnica de cant a Milà com a deixebla, entre d’altres, de M Vidal La seva carrera internacional s’inicià el 1908 a Viareggio Toscana Un any més tard es presentà amb èxit a Florència i també al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on cantà Ernani al costat d’E Bastianini i estrenà Tiefland , d’E d’Albert Després de les seves actuacions a Nàpols 1911 i Madrid 1915 es presentà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires 1916 El 1925 cantà Tosca a Lisboa, al costat de M Fleta Actuà a París 1922 i Verona 1924, i la temporada…

Vida Fou un dels escriptors i crítics que intervingueren més activament en la vida musical hispànica del segle XIX Inicià la seva formació musical a Sant Sebastià i posteriorment ingressà al Conservatori de Madrid, on estudià harmonia Els seus interessos, però, aviat se centraren en la crítica musical i començà a publicar articles en "El Imparcial" Més tard collaborà en altres diaris, com "El Globo", "El Tiempo", "La Europa" i "La Ilustración Española" Publicà La ópera española y la música dramática en España en el siglo XIX 1881, un estudi sobre la sarsuela Peña considerava que…

La primera documentació coneguda el situa com a cantor el 1549 al servei de la casa ducal d’Arcos, a Marchena, sota el magisteri de capella de Cristóbal de Morales Després es traslladà a Jaén, on actuà com a tenor fins el 1551, i a Màlaga, on arribà l’any 1553 Possiblement treballà en aquesta ciutat l’any 1555, però no hi ha cap més informació de les seves activitats fins que apareix a Valladolid el 1562 Dos anys més tard ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral d’Àvila El 1566 prengué possessió del mateix càrrec a Salamanca El 1570 obtingué del cabildo una llicència…

Vida Traslladat a Madrid amb la seva família, des de la seva infantesa exercí com a violinista al Teatro del Buen Retiro, i més tard, al monestir de La Encarnación El 1760 obtingué la plaça de violinista de la capella reial, vacant per la mort de Francesc Manalt Autor d’un important tractat per a violí París, 1756 Madrid, 1757, es conserven algunes obres seves per a aquest instrument especialment, sonates per a violí i baix continu, que palesen el seu coneixement de les possibilitats del violí, com també la seva opció pels models compositius centreeuropeus, inserits a la faiçó d’…

Fou alumne d’A Cifra, GB Nanino i P Agostini Al principi de la seva carrera treballà a les corts de Colònia i Munic i més tard fou mestre de capella a la cort de l’arxiduc d’Àustria Leopold I Altra vegada a Itàlia, fou mestre de capella a diverses esglésies de Roma, entre les quals Santa Maria de Trastevere, Sant Joan del Laterà i Santa Maria Major Compositor de gran prestigi a la seva època, Foggia fou força prolífic i escriví sobretot música religiosa Estilísticament fou un dels darrers seguidors de l’estil palestrinià, tot i que certes estructures rítmiques i harmòniques, així…

Fou alumne de J Llongueres, I Vasil’ev, V Psota, A Jeglevskij, O Preobraženskaja i L Cernyš’ova El 1926 ingressà en el ballet del Gran Teatre del Liceu, del qual fou director després de la Guerra Civil Espanyola El 1944 fou nomenat catedràtic de l’Institut del Teatre de Barcelona El 1951 fundà els Ballets de Barcelona, més tard anomenats Ballets del Teatre del Liceu S’acomiadà dels escenaris com a ballarí el 1957 Com a coreògraf, la seva tasca consistí a organitzar els ballets per a les òperes representades al Gran Teatre del Liceu Entre les seves interpretacions destaquen la…

Estudià música a Sant Petersburg amb M Bernard, i el 1859 s’establí a Moscou on, dos anys més tard, amb l’ajuda de N Rubinstein, creà una editorial amb el seu nom, negoci que posteriorment amplià amb una impremta Amb el temps anà comprant petites editorials, com ara Bernard, adquirida el 1885, o Sokolov, el 1896 Aviat es convertí en l’empresa editora de música més important de Rússia, amb una sucursal a Leipzig Contribuí notablement a la difusió de la música russa de la segona meitat del segle XIX Publicà, entre d’altres, moltes obres de PI Cajkovskij, Rubinstein, M Glinka, N…

Estudià literatura i història de l’art a les universitats de Viena i de Graz A partir del 1908 exercí com a crític de "Die Zeit" i poc després entrà com a assistent a l’Institut d’Història de l’Art de la Universitat de Viena, on romangué fins el 1912 Fou llibreter durant uns quants anys i, entre el 1926 i el 1935, bibliotecari de la collecció Anthony van Hoboken, a Viena El 1939 es veié obligat a emigrar a Anglaterra i s’establí a Cambridge El 1947 obtingué la nacionalitat britànica, però quatre anys més tard retornà a Viena S’especialitzà en la música dels autors vienesos i…

Estudià teologia a Heidelberg i musicologia a Leipzig, on fou deixeble de K Straube i H Riemann Es doctorà en musicologia el 1912 Fou organista municipal a Jena 1906 i a Kiel 1918-23 En aquesta darrera ciutat impartí la docència a la universitat des del 1928 i contribuí decisivament a la dinamització de la vida musical organitzà festivals musicals dedicats a JS Bach i GF Händel i feu conèixer obres de compositors del segle XX Donà ple suport al govern nazi i dirigí la Hochschule für Music de Berlín on, seguint la ideologia marcada pel partit, vetà l’accés a músics d’origen jueu Durant el…