Resultats de la cerca

Estudià primeres lletres a França i després filosofia, dret i cànons El 1732 professà a Madrid al convent dels agustins, on residí quasi sempre, llevat d’un curt temps que fou prior a Ciudad Rodrigo Pel seu coneixement del grec i d’altres idiomes collaborà activament, per bé que anònimament, amb l’historiador Enrique Flórez El 1762 se li concedí el títol de mestre supernumerari L’any anterior edità una obra en llatí sobre la interpretació de la Sagrada Escriptura i és autor també d’altres obres escripturístiques que restaren manuscrites

Autor de nombroses novelles i narracions, utilitzà inicialment el pseudònim de Jakob Corvinus Freqüentà un quant temps el cercle d’escriptors de Stuttgart La seva primera obra, Die Chronik der Sperlingsgasse ‘La crònica del carreró dels pardals’, 1857, obtingué èxit, i, malgrat les dificultats posteriors, és considerat un dels novellistes alemanys més importants del s XIX És autor de Die Leute aus dem Walde ‘Gent del bosc’, 1863, Der Hungerpastor ‘El pastor famèlic’, 1864, Deutscher Adel ‘Noblesa alemanya’, 1870, Alte Nester ‘Antics nius’, 1880 i Unruhige Gäste ‘Hostes inquiets…

Començà estudis a Còrdova i els acabà a Madrid, on fou deixeble de F Pradilla Anà pensionat a Roma 1892, on pintà obres poètiques o anecdòtiques, com La guerra segona medalla a l’exposició nacional de Madrid del 1892 Posteriorment se centrà en figures femenines Florista sevillana , exposat a Buenos Aires el 1900 i temes folklòrics Dones de la vall d’Ansó dins l’academicisme típic de la pintura castellana del seu temps, en la qual s’integrà totalment Fou professor de l’Escuela de Artes y Oficios de Madrid

Fou mariner i pescador fins que el 1947 s’installà a Tolosa Publicà un llibre de novelles curtes Rue du soleil , 1955 i les novelles Le vin de la Lune 1957, L’oeil de mer 1962 i Au temps des Mongols 1990 Com a pintor decorà les esglésies de l’Alta Garona d’Aurinh 1951, Preservila 1954, Sent Pau de Dacs, Tarabèl i Montgiscard, i la capella de la Mare de Déu de Ròcavila Les seves pintures es conserven principalment al Museu d’Art Modern de Cotlliure Conreà també l’escultura

Professor a la Universitat de Nàpols, on organitzà un centre d’estudis hispànics, poc temps abans de morir Fugint de la persecució antisemita, es traslladà als EUA, on fou professor al Wellesley College Autor de nombrosos treballs de romanística, iniciats amb La leggenda di Don Carlos nel teatro spagnuolo del seicento 1913, s’especialitzà en temes hispànics i escriví diverses monografies sobre les relacions culturals italocatalanes, algunes de les quals recollí a Motivos hispánicos 1934, primer volum d’una collecció Biblioteca Hispano-Italiana que dirigí Collaborà en els Estudis…

Professor a la Sorbona 1956 i professor honorari del Collège de France, estudià especialment els processos seguits per al desenvolupament de les tècniques humanes Escriví Évolution et techniques 1943, Hommes de la préhistoire 1955, La geste et la parole 1964-65 i La préhistoire 1966 El 1964 obrí el jaciment de Pincevent Fontainebleau, la investigació del qual li permeté d’editar Fouilles de Pincevent Essai d’analyse ethnographique d’un habitat magdalénien 1972 Publicà encara Les racines du monde 1982, Le fil du temps 1982 i Mécanique vivante 1983, entre altres

Jueu emigrat a França, Anglaterra, Holanda i els EUA, conreà molts gèneres literaris i les seves obres palesen un afany incansable de lluita per la llibertat, la tolerància i la justícia Entre les novelles cal destacar Josef sucht die Freiheit ‘Josef cerca la llibertat’, 1927, Glückliche Menschen ‘Homes feliços’, 1931, Ferdinand und Isabela 1936, König Philipp II 1938, aquestes dues sobre els Reis Catòlics i Felip II, Die Kinder von Gernika ‘Els fills de Guernica’, 1939 i Die Zeit der Narren ‘El temps dels necis’, 1966, sàtira punyent sobre la vida a l’Alemanya Federal

Director del museu d’instruments de Berlín 1919, en temps del nazisme fugí a París 1933 i, posteriorment, als Estats Units 1938 Juntament amb OAbrams i altres, és un dels fundadors de la moderna etnomusicologia En els seus estudis adoptà una perspectiva evolucionista i s’interessà especialment pels instruments En aquest camp, amb EOHornsbostel posà els fonaments de l' organologia Publicà, entre d’altres Real-Lexikon der Musikinstrumente ‘Enciclopèdia pràctica dels instruments musicals’, 1913, Handbuch der Musikinstrumentekunde ‘Manual dels tipus d’instruments musicals’, 1920,…

La seva primera obra, composta de peces curtes Històries d’un grup de putxinellis , 1985, és continuada per Festa per al cinc de juny , on posa de manifest la via d’un teatre didàctic en el qual el problema principal és l’evolució de la societat àrab enfront del drama del poble palestí En obres posteriors, com El cap de Mameluc Jaber , Una tarda amb Aboukhalil-al-Kabbani , El rei és el rei o Temps d’ebrietat , el món de les llegendes li serveix de base per a la configuració d’un teatre polític

Autor de contes i peces teatrals, excellí sobretot en el gènere novellesc, i les seves novelles es caracteritzen per una fantasia exuberant i un absolut domini de la llengua cal destacar Pole orná a válečná ‘Camps de treball i de guerra’, 1925, Marketa Lazarová 1931, Konec starých času ‘La fi dels temps vells’, 1934, Tři řeky ‘Els tres rius’, 1936 i Rodina Horvatová ‘La família Horvat’, 1938 Escriví també Ovrazy z dějin národn českeho ‘Imatges de la història de la nació txeca’, 1939-40 Fou empresonat i mort pels alemanys