Resultats de la cerca

Les primeres notícies del terme de Lliçà són anteriors a l’any 1000 El 946 s’esmenta ja un lloc anomenat “Liciano Subteríore” Quant al castell, no surt documentat fins el 1094, que Arbert Bernat en fa donació al seu fill, Bernat El 1109 Bernat Arbert el traspassarà al seu fill Ponç No és, però, fins a mitjan segle XII que en els documents surt el llinatge dels Lliçà Així, la primera notícia que en tenim és de l’any 1058, quan Pere Arbert, cognomenat de Lliçà, successor d’Arbert Bernat i de Bernat Arbert, encomana l’esmentat castell al seu germà, donant-li a més en feu la meitat de l’alou…

La primera referència a Sant Miquel de Gelida és una fundació de 50 sous feta per Guillem de Cogomants i la seva muller Elisenda l’any 1238 a la capella de Sant Miquel A més, aquest matrimoni feu donació d’un ciri de dues lliures que s’havia d’encendre i cremar mentre alcessin el cos de Crist, sempre que se celebrés missa L’any següent el rector de Sant Pere del castell de Gelida, Ponç de Pualquer, amb el consentiment del bisbe de Barcelona, Arnau, establí i concedí terres per a ell i els seus successors, i als regidors de l’església de Sant Miquel, i als cònjuges Berenguer Febrer i Elisenda…

Els orígens de l’església parroquial de Sant Lluc es remunten al segle XIII És possible que quan l’any 1274 el mestre d’Amposta, Berenguer d’Almenara, donà llicència als habitants d’Ulldecona perquè es poguessin traslladar del castell d’Ulldecona —on hi havia el primitiu nucli de poblament— a la vall, per a formar una nova població, tant l’església de Sant Lluc com el nou nucli d’Ulldecona ja existissin de poc temps abans Fem aquesta afirmació perquè sovint les concessions formals per a la fundació d’un nucli poblacional a l’edat mitjana es feien posteriorment, és a dir, quan la vila o poble…

Situació Vista interior de la nau d’aquesta església construïda al segle XIII E Pablo L’hospital i la seva capella eren bastits extramurs, al carrer que s’anomenà de l’Hospital, avui de Pere Puig MPP Mapa 36-16420 Situació 31TDF113922 Història L’hospital de Martorell va ser fundat el 1205 per Guilleuma, senyora de la baronia de Castellví de Rosanes, moment a partir del qual es té notícia d’alguns llegats de martorellencs, com el d’Arnau de Perelló de 6 diners el 1216, o el del 1293, de 12 diners que feu Saurina, muller de Ramon de Mir La capella és esmentada en la visita pastoral del 1313, i…

Vida Rebé de la seva mare les primeres lliçons de piano, i posteriorment, en 1835-37, estudià teoria amb JCF Schneider a la ciutat de Dessau Tot i això, la seva formació musical fou bàsicament autodidàctica El 1841 es convertí en organista de la Ulrichskirche, i l’any següent fou director de la Singakademie a Halle Després de destruir les seves primeres composicions, incloses una missa i diverses obres instrumentals, envià el seu primer cicle de lieder a R Schumann, el qual aconseguí que es publiquessin el 1843 Tret d’algunes obres corals, R Franz s’especialitzà en la composició de lieder n’…

D’infant formà part del cor del Collegio Germanico de Roma Del 1619 al 1623 fou músic a la cort dels Farnese, a Parma, on destacà com a tiorbista Els anys següents, les dades sobre la seva vida són una mica confuses fins el 1637, que hom el retroba a Venècia En aquesta ciutat fou molt sollicitat com a autor de llibrets, en els quals tingué un especial relleu la collaboració amb el compositor Francesco Manelli Andromeda , 1637 La maga fulminata , 1638 L’armida , 1639 Fou intèrpret de tiorba a l’orquestra del Teatro di San Cassiano, on es representaren les seves obres També compongué la música…

Estudià al Conservatori de Madrid, on es graduà el 1920 Més tard amplià coneixements amb M Tournier arpa i E Tools composició a París, gràcies a una beca concedida per la Diputació de Guipúscoa Debutà a la capital francesa l’any 1925 i, després de tornar a Espanya per fer el servei militar, emigrà a Amèrica, on començà veritablement la seva carrera de concertista A la dècada dels trenta feu nombroses aparicions com a solista en diferents orquestres dels EUA, Cuba i Mèxic Contribuí de manera decisiva en la recuperació de composicions per a arpa, principalment del segle XVIII i d’autors com…

Fins a l’actualitat, han estat detectats més de 100 sistemes d’aquest tipus, encara que tan sols una desena han pogut ésser observats amb aparells òptics D’aquests 100 sistemes, uns 30 presenten un règim d’emissió de raigs X en el qual apareixen unes pulsacions breus i intenses, que de vegades es repeteixen periòdicament Els exemplars que pertanyen a aquest subtipus especial es diuen eruptors o, també, fonts intermitents de raigs X Actualment hom relaciona el mecanisme d’emissió en tots els sistemes binaris de raigs X, tant en els eruptors com en els altres, amb les característiques físiques…

Ja en el primer exemplar s’exposà el seu ideari centrat en la unitat nacional catalana «Catalunya, València i Balears són tres països i una sola nació», la idea confederal ja fos occitana, hispànica, romànica o europea, la creació d’un exèrcit propi que havia de lluitar, com a tal, en les files aliades, la igualtat social i econòmica dels ciutadans basada en una superació de les divisions de classe a partir d’una unitat nacional interior, l’antiintellectualisme veia l’intellectualisme com el principal defecte del moviment catalanista de preguerra i l’adveniment d’un esperit nou «nacional i…

Vida i obra Fill d’Antic Torrellebreta, originari del municipi de Malla Osona, i de la pubilla Joana Guàrdia, fou l’hereu d’una de les principals pairalies del Collsacabra Així doncs, pertanyia a la classe de pagesos benestants i, a més a més, era familiar del Sant Ofici És autor d’un interessant diari personal que abraça el període 1631-72, continuat amb algunes anotacions disperses pel seu fill Antoni Joan Guàrdia Aquest diari, que fou redactat en un petit volum recobert de pergamí, té un total de 105 fulls, i constitueix un preciós testimoniatge d’una època de la història de Catalunya…