Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
Albert III d’Àustria
Història
Duc d’Àustria (1365-95).
Fill d’Albert II, de la família Habsburg Compartí el govern amb el seu germà Leopold III les divergències sorgides conduïren a la divisió de Neuberg 1379, origen de les branques albertina i leopoldina dels Habsburg Albert conservà l’Alta i la Baixa Àustria Mort Leopold 1386 a la batalla de Sempach cantó de Lucerna, Suïssa, Albert, tutor dels seus nebots, ajustà una treva amb els suïssos Decretà la igualtat de nobles i plebeus davant la llei i dictà ordenances de tipus econòmic i comercial
André Grabar
Art
Historiador francès de l’art, d’origen ucraïnès.
Especialista en art de la baixa antiguitat i de l’alta edat mitjana, és notable la seva aportació als estudis d’iconografia Obres Martyrium 1947, La peinture byzantine 1954, Le haut Moyen Âge 1957, on compara les pintures de l’absis de Sant Miquel d’Ègara amb algunes pintures carolíngies de la darreria del segle IX, La peinture romane 1958, L’âge d’or de Justinien 1967, Le premier art chrétien 1967 i Les voies de la création en iconographie chrétienne 1979 Fundà la revista “Cahiers Archéologiques”
podatus
Música
Neuma de dues notes, la segona de les quals està a una alçada superior que la primera, també conegut amb el nom de pes.
Es presenta en formes diverses, entre les quals el podatus rotundus -un accent greu petit unit a un altre d’agut-, el podatus rotundus amb episema a la segona nota, i el podatus quadratus , que té forma d’angle agut obert cap a la part dreta Es pot indicar també per mitjà de dos traços seguits, que és la forma que utilitza el copista per a assenyalar que la primera nota del podatus és més alta que la precedent, o que almenys està al seu uníson
gamma
Música
Nom de lletra grega que s’aplicava al so més greu de l’escala medieval equivalent al modern sol1.
Aquesta nota era afegida al sistema grec antic que començava pel la i apareix per primer cop en el tractat Dialogus de musica segle X atribuït a Odó En aquest tractat l’índex de l’octava era indicat pel tipus de lletra la ge minúscula g era una 8a més alta que la ge majúscula G i Odó utilitzà la lletra grega gamma per a indicar un sol encara més greu Posteriorment, el nom de la nota més greu donà nom a tota l' escala
Joan Cervelló i de Centelles
Militar
Militar.
Fill de Berenguer Arnau de Cervelló i de Castre-Pinós Lluità a Itàlia al servei d’Hug de Montcada 1524 Prengué part en la batalla de Pavia 1525 i en l’entrada de les tropes imperials a Roma, al front d’una companyia de més de cent infants 1526 L’any següent lluità contra la invasió francesa al Milanesat Carles V l’armà cavaller a Màntua 1530 Retirat a Orpesa Plana Alta, hi construí una important fortalesa i obtingué el títol de Baró d’Orpesa
lesió de Dieulafoy
Medicina
Lesió d’una artèria inusualment gruixuda que travessa la capa submucosa digestiva i segueix un trajecte en contacte amb la mucosa.
Tot i que la gran majoria de casos es produeixen a l’estómac, on les artèries de la paret són més gruixudes, pot presentar-se en qualsevol lloc del tub digestiu Mínimes erosions de la mucosa poden lesionar aquest vas i provocar una hemorràgia digestiva alta potencialment greu Tant el diagnòstic com el tractament es fan per via endoscòpica i habitualment s’assoleix el control del sagnat mitjançant l’ús de substàncies esclerosants o per electrocoagulació Rarament falla el tractament endoscòpic i cal recórrer a la cirurgia
Joan Vidal
Literatura catalana
Prevere.
Vida i obra Fou procurador i mandatari del cardenal Roderic de Borja el 1483, i canonge de Palerm el 1489, on residia Participà a la justa poètica en llaor de la Mare de Déu del 1474 amb la troba Parlar de vós, alta senyora nostra , i defensà el grat en la Qüestió moguda per mossèn Fenollar, prevere, a mossèn Joan Vidal, prevere, e a En Verdanxa e a En Vilaspinosa, notaris Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
Unió Excursionista Urgellenca

Participants a la Traça Muga (2009) organitzada per la Unió Excursionista Urgellenca
UE Urgellenca
Excursionisme
Club excursionista de la Seu d’Urgell.
Fundat el 1966 a partir del Grup Excursionista Urgellenc, té seccions de bicicleta de muntanya, escalada, alta muntanya, esquí i raquetes de neu Impulsa esdeveniments esportius anuals d’àmbit nacional com la Traça Muga d’esquí de muntanya i raquetes de neu des del 2008, l’Escanyabocs, el Circuit Fer de curses de muntanya de l’Alt Urgell i el Raid Urgellistan d’esports de muntanya des del 2009 Impulsa, també, el Festival PICURT o Mostra de Cinema de Muntanya dels Pirineus des del 2006
Jordi Farrera Peribáñez
Escalada
Escalador.
Membre del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, que presidí en dues ocasions, el 1953 ingressà al CADE Durant els anys quaranta, realitzà la primera ascensió a la paret de l’Aeri de Montserrat –formant cordada amb Pany, Farrera, Extrems i la seva dona, Joaquima Baruta–, i escalades al Pedraforca, Siurana, els Encantats i el Midi d’Ossau Fou instructor de cursos d’escalada del CMB i presidí la secció catalana de l’Escola Nacional d’Alta Muntanya Publicà Cumbres pirenaicas 1953 Fabricà també material d’escalada
Núria Balagué Gómez
Alpinisme
Alpinista.
S’inicià a la Unió Excursionista de Catalunya UEC Instructora de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM i de l’Escola Espanyola ENAM, des del 1992 es dedica a activitats de docència de l’esport Ascendí el Nun 1997, formà part d’una expedició femenina al Shisha Pangma 2001 i feu el cim de l’Everest 2004 D’altra banda, fou vocal de la junta de Mountain Wilderness de Catalunya i participà en l’expedició de neteja Mountain Wilderness a l’Annapurna 1999