Resultats de la cerca
Es mostren 4226 resultats
piquet
Transports
Peça longitudinal disposada, de proa a popa, a la part central del llagut de l’Ebre.
serra del Tormo
Serra
Sector de l’esquerra de l’Ebre de l’alineació muntanyosa que limita pel N la conca de Móra, a la Ribera d’Ebre, que és travessada pel riu a través del pas de l’Ase.
Culmina a 530 m alt la Cogulla i a 523 m alt el Tormo i és termenal de Vinebre i la Torre de l’Espanyol, al N, i de Garcia i el Molar Priorat, al S
cap de Tortosa
Extrem E del delta de l’Ebre, a l’illa de Buda, al límit de les comarques del Baix Ebre i el Montsià, format pels al·luvions del riu, a la dreta de la gola del Nord.
les Barraques de la Gola
Llogaret
Llogaret del terme municipal de Tortosa (Baix Ebre), situat en una de les petites illes que formen la vora nord de la Gola de Llevant de la desembocadura de l’Ebre davant l’illa de Buda.
L’agrupament es formà amb barraques de palla destinades, en gran part, a pescadors
la Font de Quinto
Caseria
Santuari
Caseria i santuari (la Mare de Déu de la Font de Quinto) de l’entitat municipal descentralitzada de Campredó (Baix Ebre), a l’esquerra de l’Ebre, 2 km a l’E del nucli de Campredó.
Els caradriformes: camallargs, gavots i gavines
Els caradriformes Els caradriformes reuneixen, com en el cas dels gruïformes, ocells de característiques diferents, bé que gairebé tots ells relacionats amb els ambients aquàtics D’una banda, els limícoles o camallargs, dels quals veiem la terretitona Calidris minuta , a dalt en una estampa típica del seu comportament, i de l’altra, les gavines i ocells semblants, grans voladors, dels quals veiem la gavina vulgar Larus ridibundus , a baix, en una imatge absolutament lligada al nostre litoral Jordi Muntaner i Oriol Alamany Els caradriformes Charadriiformes són un altre ordre…
La presa d'Ilerda pels bagaudes i els sueus
Làpida cristiana de Theodora, necròpoli de l'estació, Lleida, segle IV MAIEI / AP Els textos d'Hidaci Hydat olymp CCCVII, 142 i de sant Isidor de Sevilla Isid Historia Gothorum Vandalorum Sueborum , 87 referents a la presa d'Ilerda pels bagaudes de Basili i pels sueus de Requiari, el 449, difereixen molt poc entre ells De fet, en la seva brevetat, ambdós textos constitueixen un exemple illustratiu de la difícil situació d'una zona concreta on la inseguretat, la violència, l'absència d'autoritat o les efímeres aliances feren que representés a la perfecció, a manera de reflex local, allò que…
Els estudis sobre papallones nocturnes
L’extensió de la recerca faunística a les comarques del sud de Catalunya ha permès localitzar espècies d’afinitat meridional Un bon exemple és el zigènid Jordanita vartianae , un endemisme ibèric de distribució sudoriental, descobert recentment a les muntanyes de Prades Albert Miquel En l’àmbit de Catalunya, la recerca de lepidòpters nocturns ha estat assumida, els darrers anys, per la Societat Catalana de Lepidopterologia SCL, activa des de l’any 1978, mentre que a la Catalunya del Nord, aquest mateix paper ha estat desenvolupat per l’Associació Rossellonesa d’Entomologia ARE, fundada l’any…
arròs

Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…
riu de la Cana
Riu
Afluent, per l’esquerra, de l’Ebre, que neix als contraforts occidentals de serra la Llena, passa encaixat en direcció NE-SW; constitueix el termenal entre la Pobla de Granadella i Bovera (Garrigues), al N, i la Bisbal del Priorat (Priorat) i la Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre), al S; desemboca davant el castell de Flix.