Resultats de la cerca

Estudià violí a l’Acadèmia Sibelius de la seva ciutat natal, on entre el 1952 i el 1967 fou deixeble d’O Suhonen A divuit anys fou primer violí del Quartet Suhonen, i el 1965 entrà com a violinista a l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki En 1968-69 fou tercer director de l’Òpera Nacional Finesa i, després d’haver-se format de manera autodidàctica en la direcció orquestral, el 1969 guanyà el Concurs Karajan, amb la qual cosa aconseguí diversos contractes per a actuar a Europa i els EUA, a més d’Israel i el Japó Entre el 1972 i el 1978 fou primer director de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio…

Es graduà a l’Escola de Música de la seva ciutat natal, on estudià percussió i direcció de cor Del 1955 al 1960 amplià la seva formació al Conservatori de Leningrad i s’especialitzà en direcció operística i orquestral Debutà el 1955 amb l’Orquestra d’Estònia, i el 1963 fou nomenat director de l’Orquestra de la Radiotelevisió d’Estònia i fundà l’Orquestra de Cambra de Tallinn El 1971 obtingué el premi de direcció d’orquestra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Malgrat que entre el 1976 i el 1980 dirigí l’Orquestra Simfònica de l’Estat d’Estònia, fou convidat a dirigir…

Començà a estudiar a vuit anys i quan en tenia tretze ingressà al Conservatori Béla Bartók de la seva ciutat natal Entre el 1965 i el 1969 fou premiat en tres concursos internacionals Més tard estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, on fou alumne de Pál Kadosa i Ferenc Rados L’any 1969 guanyà el Concurs Robert Schumann de Zwiackau, a l’antiga República Democràtica Alemanya, fet que donà impuls a la seva carrera El 1971 hagué de substituir a darrera hora A Rubinstein i A Benedetti-Michelangeli en uns concerts, i l’èxit que obtingué el consagrà com una primera…

La seva carrera professional començà a Nova York els anys vint A la dècada següent tocà en diverses bandes, com ara les de Benny Carter i Stuff Smith Durant la seva estada a l’orquestra de Cab Calloway 1938-42, guanyà molta fama i realitzà enregistraments extraordinaris, com ara Paradiddle Joe 1940 Els anys quaranta estudià a la Juilliard School i després treballà com a percussionista a diversos estudis i teatres D’aquest període daten enregistraments com el de Concerto for Cozy 1944 Tornà a actuar durant diverses gires com a membre de la formació All Stars, de Louis Armstrong 1948-53 Després…

Vida Es llicencià en història de l’art i obtingué el Certificate in Film a la Universitat de Nova York Produí diversos curts com Biorxa 1994, Lydia Zimmermann fou secretària de rodatge, ajudant de producció i de direcció, respectivament, en És quan dormo que hi veig clar 1986-88, Jordi Cadena i Rateta, rateta 1989, Francesc Bellmunt Realitzà quatre curts Clara Foc 1992 The Professional 1993 Dear Mother 1993 i Escrito en la piel 1994 i l’episodi "Vista" del film collectiu El domini dels sentits 1996 El seu primer llarg fou Dones Nosotras , 2000, amb guió del seu company…

Vida Fill i germà d’actors –Rafael Calvo i Eduardo Calvo, respectivament– s’inicià en el doblatge als estudis parisencs de Joinville 1932 Després de la guerra civil treballà en els Estudios Cinematográficos Orphea Films, però, sobretot, en els Estudios Metro-Goldwyn-Mayer, on aviat destacà doblant a Stewart Granger o Clark Gable Debutà com a actor en Arribada forzosa 1943, Carlos Arévalo El 1950 fou contractat per Voz de España, on treballà com a fou director de doblatge, i posà veu a actors com Gregory Peck També actuà en coproduccions com ara Rei de reis King of Kings , 1961, Nicholas Ray…

Vida Estudià peritatge mecànic i elèctric a l’Escola Industrial de Terrassa, amplià estudis a París i el 1927 obtingué el grau d’enginyer elèctric Fou un reconegut redactor tècnic de la revista "Arte y Cinematografía", en la qual publicà la sèrie de trenta-cinc articles titulada Las modernas orientaciones técnicas en Cinematografía 1926-30, divulgacions documentades que continuà en la mateixa publicació fins el 1935 amb el treball Algunos aspectos de la actual técnica cinematográfica núm 400 També feu força collaboracions semblants a la premsa, revistes especialitzades i ràdio,…

Especialitzat en esquena, amb el Club Natació Montjuïc fou quatre vegades campió de Catalunya en 100 m 1960, amb un temps d’108 min, que fou rècord d’Espanya infantil i juvenil i absolut de Catalunya, 200 m 1961, 1962 i relleus 4 × 100 m estils 1961 Fou el primer nedador infantil que feu un temps inferior a un minut 59 s en els 100 m lliure 1960 i vencedor del Trofeu Ugarte en els 50 m lliure 1962, amb un temps de 25 s Fou campió d’Espanya d’hivern de 100 m 1963 i dos cops de relleus 4 × 100 m estils a l’estiu 1961, 1962 L’any 1962 es proclamà campió de Catalunya com a nedador complet També…

Cinturó negre tercer dan de karate i entrenadora i àrbitra regional de kata i kumite FCK Competí representant el Club Natació Barcelona amb Francesc Lorenzo Expósito com a entrenador Als vint-i-set anys debutà en competició de kumite En kumite individual, en la categoria de més de 60 kg, obtingué, entre d’altres, quinze Campionats de Catalunya, un subcampionat d’Espanya 1991 i un quart lloc en el Campionat d’Europa 1991 També fou nou vegades campiona de la Copa Catalana categoria open i aconseguí tres bronzes en la Copa d’Espanya En la modalitat shotokan ASKE guanyà una medalla…

Formà part dels equips Caja Madrid, Vaguada i Diagonal Fou set cops campió d’Espanya individual, i liderà el rànquing estatal durant dotze temporades, i fou el primer a fer una partida perfecta 300 punts en un torneig oficial del Campionat d’Espanya individual 1991, marca que obtingué en vuit ocasions més Es classificà en les primeres posicions al Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 1993-2007 i al Torneig Internacional Catalonia Obert Galasa 2002-04 Amb la selecció espanyola, durant deu temporades, disputà el Campionat d’Europa 1991, 1997, 1998, 2002, 2003, la Copa del Món…