Resultats de la cerca

El primer centre i el més important fou l' Escola de Glossadors de Bolonya , iniciada per Irnerio o Guarnerio vers el 1100, que atragué un gran nombre de deixebles el succeïren Bulgaro mort el 1166, Martino Gosia mort el 1165, Ugo mort el 1171 i Iacopo di Porta Ravegnana mort el 1178, coneguts amb el nom d' Els Quatre Doctors El moment més brillant fou amb P Azzone mort el 1230, que l’escola arribà a tenir 10 000 deixebles, i les seves Summae al Codi a les Instituta gaudiren d’una gran autoritat Accursio mort vers 1260/63, autor de la Magna glossa , on recull i concilia divergències dels…

L’etapa inicial de la reacció és la formació d’un complex iònic de l’halogenur i del AlCl 3 el C unit a l’halogen esdevé aleshores positiu i dóna lloc a la substitució electrofílica Com més elevat és el caràcter nucleofílic del compost aromàtic, més fàcilment reacciona L’alquilació és reversible i dóna generalment productes polisubstituïts com que el AlCl 3 és regenerat, hom pot utilitzar-lo en quantitats catalítiques En l’acilació, per contra, el AlCl 3 complexa la cetona formada i cal utilitzar-lo en quantitats equimolars Aquesta reacció té molta relació amb les de Gattermann-Koch i de…

Actualment, ja no se'n construeixen, perquè han estat superades pels convertidors estàtics, primerament pels de vapor de mercuri, i darrerament pels de semiconductors seleni, silici Era una màquina de corrent continu, però el seu induït, a més del collector, tenia un joc d’anells per on, amb unes escombretes, prenia o donava el corrent altern el corrent continu entrava o sortia pel collector També podia treballar com a convertidor de freqüència

Hom creu que el concepte deriva del dret de sufragi que aquests bisbes tenien al sínode metropolità, o també perquè no podia ésser consagrat sense el permís o sufragi del metropolità

El plantatge coronat Pcoronopus és més conegut amb el nom de cervina El plantatge de ca o matafoc Psempervirens és una mata de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles linears oposades i d’espigues ovoides es fa en vores de camins, marges de conreus, erms, etc El plantatge gros o de fulla ampla Pmajor és una herba perenne, de fulles ovals, estretides en pecíol i en forma de roseta, i d’espiga llarga creix en sòls nitrogenats humits El plantatge lanceolat o de fulla estreta Planceolata és una herba perenne, de fulles lanceolades en roseta i d’espiga curta habita prats, llocs herbosos, marges…

A la regió de Lleida, la comunitat més extensa i antiga documentada és la que agrupa tots els agricultors i industrials que es beneficien de les séquies de Pinyana, de Fontanet i de llurs derivades ambdós cabals foren atorgats per Ramon Berenguer IV vers el 1150 a dos cavallers i el 1204 els drets foren cedits a la ciutat de Lleida concessió confirmada per Pere I el 1213 Des d’aleshores els regs depengueren del consell municipal, que n'encomanà l’administració a una junta, la Prohomenia del Segrià i Fontanet, que perdurà fins la Nova Planta 1716 El 1758 fou establerta la Junta de Sequiatge un…

Hom qualificà així els insurrectes monàrquics de La Vendée 1793, que duien el distintiu blanc dels Borbó, en contraposició als revolucionaris, dits blaus Durant el s XIX, en les lluites polítiques de l’Estat espanyol , hom anomena blancs els absolutistes, en contraposició als liberals, dits negres Per oposició a roig , hom ha qualificat contemporàniament de blancs els partidaris d’una acció anticomunista o, en general, contrarevolucionària, especialment l’exercit i els partidaris tsaristes durant la guerra civil russa de 1917-20

Malgrat que hom considera que les batolles o el simple bastó emprat per a batre a cops són trills, aquest nom és aplicat més correntment a la post rectangular de fusta proveïda a la seva cara inferior de ferros tallants, de claus o de trossos de pedra foguera o al corró cilíndric o troncocònic, de pedra o de fusta, guarnit de làmines de ferro, que, arrossegats per dues bèsties o per una, respectivament, eren emprats per a capolar la palla

Des de temps molt antic el teatre ha emprat efectes sonors trons, vent, etc, produïts de la manera més diversa, fins que al s XIX els locals installaren aparells manuals específics per a produir-los L’aparició del teatre radiofònic i la del cinema sonor promogueren l’enregistrament en disc d’efectes sonors L’ús de la llum elèctrica als escenaris fomentà els efectes luminotècnics per a produir un ambient o a destacar un espai Per a provocar efectes especials pluja, boira, neu, etc hom empra tota mena de trucs En cinema, el mitjà tècnic de la projecció ha facilitat la utilització d’efectes…

No se sap segur si nasqué a Alsàcia o als Països Baixos El 1654 viatjà a Hamburg per estudiar amb H Scheidemann, organista de Santa Caterina i deixeble de JP Sweelinck Després d’exercir el càrrec d’organista a Deventer Països Baixos durant un any, el 1658 tornà a Hamburg per treballar-hi com a assistent de Scheidemann, al qual succeí en el càrrec d’organista a Santa Caterina el 1663 Com a organista, Reincken pertanyia a la segona generació hereva de la tradició de Sweelinck Com a compositor, escriví obres per a tecla, entre les quals es troben una fuga, una tocata, variacions, tres suites ,…