Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
Culiacán
Ciutat
Capital de l’estat de Sinaloa, Mèxic.
Situada a la plana costanera del golf de Califòrnia, a la vora esquerra del riu Culiacán Fou fundada pels colonitzadors, al s XVI El creixement demogràfic ha estat extraordinari l’any 1940 tenia 22 025 h, puix que és centre d’una àrea minera or, argent, coure, plom, cobalt i agrícola canya de sucre, blat de moro, cotó, tabac, hortalisses, fruiters en plena expansió, a causa de la construcció de rescloses que permeten la industrialització nucli industrial refineries de sucre, destilleries, ciment, tabac i centre comercial Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad Autónoma de…
Leeds
Ciutat
Ciutat del comtat metropolità de West York, Anglaterra.
Nucli principal d’una conurbació estesa a l’extrem oriental dels Penins, ha estat tradicionalment un centre industrial tèxtil llaner Passada l’activitat pròpiament fabril a la ciutat de Bradford, Leeds manté més aviat funcions administratives i de gestió La seva situació de contacte entre una rica regió agrícola, al N i a l’E, la conca hullera de Wakefield, al S, i diverses regions industrials, a l’W, n'ha afavorit el creixement Té fàbriques de maquinària tèxtil i recanvis d’automòbil i indústria química colorants Universitat, fundada el 1904 És famosa la seva ceràmica tradicional s XVIII-XIX
Lapurdi
Comarca del País Basc, que forma part del departament francès dels Pirineus Atlàntics.
És situada entre l’Ador, al N, que la separa de les Landes, el Biduze, a l’E, els Pirineus i el Bidasoa, al S, i el golf de Biscaia, a l’W De SE a NW és travessada pel Niva, afluent de l’Ador, i pel Nivelle, que desguassa a Sant Joan Lohitzune Les activitats econòmiques principals són l’agricultura, la ramaderia i la pesca Baiona i Sant Joan Lohitzune També té petites indústries tèxtil i una concentració d’indústria petroquímica i metallúrgica als voltants de Baiona A la costa és important el turisme Hendaia, Sant Joan Lohitzune i Biarritz
joc
Esport general
Jocs
Competició física.
Els jocs públics d’habilitat física foren molt populars a l’antiga Grècia hom els celebrava en honor d’algun déu, i comprenien curses, llançaments de discs, de javelina, etc Els més cèlebres foren els d’Olímpia Jocs Olímpics, els de Delfos i els de Nemea Els romans els feren a l’amfiteatre o al circ curses de carros, combats de gladiadors i eren, de fet, actes complementaris de festes i commemoracions jocs apollinis, jocs capitolins, etc Amb el cristianisme restaren arraconats, i no fou fins als XVIII que tornaren a aparèixer i donaren origen al…
singalès
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua neoindoària parlada al centre i al sud de Sri Lanka, oficial des del 1957.
Fixada literàriament vers el 1250, posseeix alfabet propi, que consta de 12 caràcters vocàlics i 26 de consonàntics El vocabulari és essencialment indoari, amb manlleus del tàmil i, a partir de la colonització europea, del portuguès, l’holandès i l’anglès Antigues inscripcions rupestres des del 200 aC, escrites en caràcters brahmi, mostren un llenguatge molt afí als pràcrits coetanis La primera literatura important ~1000 és formada per texts búdics Poèticament ateny l’esplendor al s XV amb Srī Rahula i amb la poesia d’Alagiyanna Modernament ha atès una nova importància i…
presbiteri
Cristianisme
Conjunt de tots els preveres d’una església presidits pel bisbe.
Les esglésies cristianes del s I eren regides de diferents maneres les judeocristianes, sobretot, continuaren amb el sistema presbiteral propi d’Israel, on els preveres o ancians ancià tenien el govern polític i religiós de les comunitats sanedrí Als II s’imposà la forma monàrquica el bisbe, per poder atendre les comunitats extraurbanes parròquia, ordenà collaboradors, anomenats també preveres, donant origen al presbiteri diocesà Totalment subordinat a l’episcopat, l’orde dels preveres esdevingué un estament de segon grau El…
Chongqing
Ciutat
Ciutat del sheng de Sichuan, a la regió del Sud-oest, Xina, situada a la vora del riu Iang-Tsé, a la confluència amb el riu Jialing.
La ciutat és un centre comercial i port fluvial de primera categoria, principal punt d’exportació dels productes de la província És també un nucli industrial siderúrgia, indústries tèxtils seda i cotó, químiques adobs i alimentàries Centre d’ensenyament superior Universitat de Chongqing Aeroport Coneguda ja al s IV aC, quan era la capital del regne de Pah Fou la seu de nombrosos aixecaments en contra del govern central El 1891, pel tractat de Pequín, el seu port s’obrí al comerç estranger i es desenvolupà com a centre comercial Fou capital de la Xina del 1938 al 1945
el Maigmó
el Maigmó
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya destacada (1 296 m), d’una característica cúspide cònica, situada a la partió de la foia de Castalla i l’Alacantí, dins el terme d’Agost.
El cim principal forma, amb el Maigmonet 1 188 m, al NW, un sinclinal penjat de calcaris dolomítics i margosos cenomanianoturonians que formen part del clap cretaci estès cap alS i l’W, redreçat pel Triàsic diapíric de l’estret de Roig La timba meridonal és anomenada el balcó d’Alacant , i continua a l’W per la solana de l’Aixau Les altures es prolonguen al NW, dins l’estructura subbètica, amb els materials miocènics de l’Empenyador 1 260 m, cobert d’un dens coscollar Per damunt dels 950 m hom hi pot trobar neveres o pous de glaç
Magdalena

Barri de la Magdalena de Lleida, amb l’auditori municipal en primer terme
© Fototeca.cat
Barri
Barri i antic raval de Lleida, situat al sector sud-oriental de la ciutat, vora el Segre.
Es formà ja a l’època de la dominació musulmana, al camí de Corbins, al voltant d’un mercadal que arrencava de la porta Ferrissa La parròquia de Santa Magdalena, esmentada ja el 1163, fou un notable edifici gòtic, bastit al s XIII, que subsistí fins el 1812 s’esfondrà amb motiu de l’explosió del polvorí de la Suda aleshores fou traslladada a l’església del Carme, i modernament hom ha bastit la nova església de Santa Magdalena Fou un important nucli artesà El carrer del Carme i el carrer de Magdalena en són les vies principals
zuni
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble amerindi pertanyent al grup dels indis pueblo de la família lingüística utoasteca que habita al centre-oest de Nou Mèxic (EUA).
Als XVI habitaven les “set ciutats de Cíbola”, que la imaginació de Coronado i d’altres exploradors feia suposar com un imperi daurat La forma de vida tradicional era sedentària, i el conreu del blat de moro l’activitat econòmica bàsica Habitaven en pobles formats per cases de pedra que construïen en diversos nivells Organitzats en tretze clans matrilineals, destacaren per la seva activitat artesanal, especialment en el treball de l’argent, les turqueses i la ceràmica Els cerimonials religiosos eren molt elaborats Actualment viuen majoritàriament en reserves i…