Resultats de la cerca

Destacà a les categories inferiors del Club Medina a mitjan dècada de 1970, on guanyà el Trofeu Mercè Oliveró 1974 o el Trofeu Alícia Lage 1976 Fou subcampiona de Catalunya i d’Espanya juvenil 1977 El 1978 ingressà al Centre Gimnàstic Barcelonès, amb el qual fou campiona de Catalunya per equips 1978 També participà en diverses competicions internacionals, com el Grand Prix de Valença o en enfrontaments contra diferents seleccions europees

Es formà a les categories inferiors de la Damm, amb la qual fou campió de Catalunya i subcampió d’Espanya juvenil 1967 Tot seguit fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà en les seves filials Atlètic Catalunya, Comtal i Barcelona Atlètic Després jugà amb el Mallorca 1971-73, la UE Sant Andreu 1973-77 i el Girona 1977-79, entre d’altres Feia de migcampista i, en la seva darrera etapa, de lliure Jugà una vegada amb la selecció catalana 1973

Formà part de l’anomenada Edat d’Or de l’escalada, al costat de Ferrera, Mallafré, Galilea, Sàrria, Millán o Bescós Obrí moltes vies d’escalada a diferents massissos, preferentment a Montserrat i al Pedraforca Fou membre fundador del GAM i del CADE 1942 També realitzà primeres absolutes als Pirineus L’any 1955 feu la primera ascensió per la cara nord al penyal d’Ifac A finals dels anys cinquanta es retirà progressivament de l’escalada

A mitjan campanya 2005-06, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Romangué al club blanc-i-blau fins la temporada 2006-07 i després de jugar amb l’Osasuna retornà a l’Espanyol per actuar-hi en l’edició 2011-12 Sumant les dues etapes, disputà 68 partits de Lliga i marcà 11 gols Guanyà la Copa del Rei 2006 i fou finalista de la Copa de la UEFA 2007 Fou el màxim golejador d’aquest torneig, amb 10 gols, xifra que el converteix també en el millor golejador de l’Espanyol en competicions europees És internacional uruguaià

Davanter format al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria i guanyà una Copa de la CERS 2002 El 2003 fitxà pel Futbol Club Barcelona Amb l’equip blaugrana conquerí vuit Copes d’Europa 2004, 2005, 2007, 2008, 2010, 2014, 2015, 2018, cinc Copes Intercontinentals 2006, 2009, 2015, 2019, 2024, vuit Copes Continentals 2004-08, 2010, 2015, 2018, una Copa de la CERS 2006, setze Lligues 2004-10, 2012, 2014-21, onze Copes del Rei 2005, 2007, 2011, 2012, 2016, 2017, 2018, 2019, 2022-24 i dotze Supercopes d’Espanya 2005, 2006, 2008, 2009, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2018, 2021,…

Forma part del Club Esportiu INEF Barcelona, amb el qual ha guanyat vuit Lligues Catalanes consecutives 2005-12, dues Lligues 2011, 2012 i quatre Copes de la Reina 2006, 2007, 2009, 2010 Ha disputat diferents Campionats del Món i d’Europa de rugbi de 7 i rugbi 15 amb la selecció espanyola, i es proclamà campiona d’Europa de rugbi de 7 2010I i de 15 2010, 2016 i aconseguí diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, en la modalitat de rugbi de 7 Amb la selecció catalana ha estat campiona d’Espanya 2012 i subcampiona 2013 A títol individual, fou designada millor jugadora de la…

Membre del Club de Boxa Gavà, es proclamà campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes lleuger 1990 El 1992 debutà en el camp professional, després d’haver participat en els Jocs Olímpics de Barcelona Guanyà en tres ocasions el Campionat del Món hispà en la categoria de pes lleuger 1993, 1994, 1995 També obtingué el títol IBF Intercontinental 1997 i el Campionat d’Espanya de boxa professional 2000 en aquesta mateixa categoria

S’inicià el 1948 al Tívoli Ping-pong Club juntament amb el seu germà gran Josep Maria També competí en les files del Club Esportiu Oasis i el Club de 7 a 9, on es retirà el 1977 després d’haver compartit equip amb el seu fill Josep Maria Palés Pon Pel seu extens palmarès, l’any 2001 fou designat millor jugador estatal del segle XX pels mitjans de comunicació Guanyà el Campionat d’Espanya individual 1960, 1962, 1968-71, 1973, de dobles 1953, 1957, 1960, 1961, 1963, 1964, 1968, dobles mixtos 1962, 1967, 1970, 1973 i per equips amb el Tívoli 1954, 1961, l’Oasis 1957 i el 7 a 9 1963, 1964, 1974,…

Mestre de la Federació Internacional d’Escacs FIDE des del 1985, fou campió d’Espanya 1975 i d’Europa 1976 juvenil Com a sènior, es proclamà campió de Catalunya 1988, 1989, i subcampió 1979, 1981, 1984, 1990, 1991, 1992, 1998 També destacà en partides ràpides, especialitat en què guanyà el Campionat de La Roda 1986

Formà part dels equips Caja Madrid, Vaguada i Diagonal Fou set cops campió d’Espanya individual, i liderà el rànquing estatal durant dotze temporades, i fou el primer a fer una partida perfecta 300 punts en un torneig oficial del Campionat d’Espanya individual 1991, marca que obtingué en vuit ocasions més Es classificà en les primeres posicions al Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 1993-2007 i al Torneig Internacional Catalonia Obert Galasa 2002-04 Amb la selecció espanyola, durant deu temporades, disputà el Campionat d’Europa 1991, 1997, 1998, 2002, 2003, la Copa del Món 1994 i la Copa…