Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona i s’especialitzà en urologia a París amb Félix Guyon Tornà a Barcelona i emprengué estudis sobre la secreció interna prostàtica i el tractament de la sífilis Fundà i dirigí la revista Hojas Urológicas i collaborà en publicacions mèdiques estrangeres El 1908 guanyà el premi Garí Publicà obres com Valor semiológico del examen de la urea en la sangre 1911, Las retenciones de orina en el hombre, La vacunoterapia en la clínica 1926, etc El seu fill, Francesc Serrallach i Julià Barcelona 1899—1986, també uròleg, publicà diverses obres sobre l’especialitat, com La…

Estudià filosofia als jesuïtes de Barcelona i lleis a Osca Després d’obtenir el permís familiar per a entrar als jesuïtes, completà la seva formació a Cervera i a Barcelona El 1755 embarcà vers les missions del Riu de la Plata i ensenyà filosofia a la Universitat de Córdoba de Tucumán Argentina, d’on arribà a ésser canceller Fou un notable predicador i es dedicà a la conversió dels negres i nadius Amb motiu de l’expulsió dels jesuïtes 1768, retornà a Europa i es refugià a Itàlia, on fou prefecte d’estudis de la comunitat de Faenza Extingida la Companyia de Jesús, passà a Roma, on…

Intervingué activament, com a capdavanter, en les campanyes proteccionistes de l’època Reforma Aranzelària, 1892 míting de Bilbao, 1893 Fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell 1885-86 i 1891-92 i un dels fundadors del Banc de Sabadell 1886 El 1897 fou elegit president del Foment del Treball Nacional, de Barcelona, i el 1899 diputat a corts per Barcelona Preocupat per les qüestions socials, publicà La cuestión de las ocho horas 1890, El trabajo de las mujeres y los niños 1893 i Ferrer y Vidal y su tiempo El 1947 el Gremi de Fabricants creà l’ Institut Sallarès i Pla d’Estudis…

Fou membre del Centre Catalanista 1889 i diverses vegades alcalde d’Olot Publicà estudis d’història local Ressenya històrica del santuari de Nostra Senyora del Tura  1905,  El Prat de les Indianes  1910 i  El rei Martí d’Aragó i la vila d’Olot  1912 També publicà el recull poètic Casolanes 1918 i les narracions de costums Olotines , a “Lectura Popular” 1917 Collaborà en la premsa local i fou l’ànima del Certamen Literari-Artístic d’Olot S’oposà apassionadament a les normes ortogràfiques de l’IEC en un gran nombre d’articles publicats al periòdic integrista El Deber , d’Olot, i a…

Estudià a Milà amb GOrefice, ACasella i IPizzetti i amplià estudis als EUA Es doctorà amb una tesi sobre Zarlino i professà al conservatori de Bari des del 1950 Assolí aviat fama amb música per a films d’autors neorealistes Roma, città aperta , 1945 Napoli millionaria , 1946 i, especialment, de Fellini, la gran majoria de pellícules del qual musicà La strada , 1954 Le notti di Cabiria , 1956 La dolce vita , 1959 Otto e mezzo , 1962 Amarcord , 1973 Il Casanova , 1976 i Prova d’orchestra , 1978, entre d’altres També assolí fama la seva òpera Il cappello di paglia di Firenze 1955…

Ingressà a Veterinària Militar El 1898 fou destinat a Lugo Destacà pels seus estudis sobre les malalties carboncle bacteridià i icterícia hemolítica El 1902 fundà la primera clínica veterinària de l’Estat espanyol Més tard passà a la Corunya Publicà diverses obres i féu el primer estudi zootècnic de la raça bovina gallega Fou ponent en nombrosos congressos i el 1929 ingressà en l’Acadèmia de Medicina de la Corunya Fou director de l’Estació Pecuària Regional de Galícia i el 1944 creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia Fou president d’honor de la Societat…

Fill de l'historiador Jacint Vilardaga i Cañellas , cursà estudis de famàcia i dret a la Universitat de Barcelona Formà part del cos de jutges, del qual demanà excedència Com a jurista s’especialitzà en temes de dret foral i formà part de la comissió que elaborà la Compilació del dret civil especial de Catalunya 1960 Estudià la llegenda i la història i publicà diversos treballs, entre els quals El mercado dominical de Berga 1928, Memoria sobre agronomía, Queralt, Reseña histórica sobre algunas instituciones y edificios de Berga, Guía de Berga y su comarca i Leyendas medievales de Cataluña…

Fill del  notari  Josep Maria Vilardaga i Junquet , estudià dret i notariat a Barcelona, i des de jove es dedicà als estudis d’història local Publicà Historia de Berga 1890 i Efemérides bergadanas 1919, i diverses monografies, com Descripció de Berga i sos encontorns, Lo Girassol , Collecció de cançons populars, etc És autor també del drama La pubilla del castell , de la novella El abuelo i de la recopilació de tradicions La torre de la minyona Fundà l’Ateneu Berguedà 1889 i la revista La Bergitania 1905 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i diputat provincial…

Llicenciat en història a la Universitat de Barcelona 1966, on es doctorà 1974, en fou professor des del 1966 Interessat per la geografia agrària i especialment per la geografia social i de la població, i també per la cartografia temàtica, publicà diversos treballs sobre moviments migratoris, transició demogràfica i tècniques d’anàlisi demogràfica, així com sobre Menorca  Evolución de la agricultura y de la propiedad rural en Menorca 1969 i  La casa rural menorquina 1972 Dirigí l’ Atlas sòcio-econòmic de Catalunya 1980-82 Fou fundador de l’Institut Menorquí d’Estudis, on presidí…

Participà en l’expedició de García Jofre de Loaisa a les Moluques 1525, on portà a terme estudis de cosmografia i intervingué en les lluites colonials 1526-35 Traslladat a Nova Espanya, professà en l’orde augustinià 1553 i formà part de l’expedició de Legazpi al Pacífic 1564, com a cosmògraf En el viatge de retorn seguí una ruta diferent, cap al N, fins a trobar els contraalisis i el corrent de Kuro-Shivo, que el portaren a les costes de Califòrnia, que seguí fins a Acapulco 1565 Aquesta nova ruta, dita de Ponent, fou la que uní, des de llavors, Àsia i Amèrica