Resultats de la cerca
Es mostren 13929 resultats
Josep Llaudó Majoral

Josep Llaudó Majoral
Arx. Família Llaudó
Excursionisme
Excursionista.
Membre del Centre Excursionista Àliga, on s’encarregà del butlletí i reuní una important biblioteca, presidí la secció de cultura Collaborà en la creació de l’Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC, entitat que li publicà el llibre Pics de més de 2000 m 1964 Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya, tingué cura de l’arxiu de l’ Estudi de la Masia , i dirigí la revista Muntanya 1970-76 Com a fotògraf, consolidà un important arxiu d’imatges relacionades amb la muntanya, que l'any 1996 foren donades a l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya El seu catalanisme el portà,…
Ramon Juvé Farré

Ramon Juvé Farré
Museu Colet
Hípica
Genet de polo.
S’inicià en l’hípica a l’Exèrcit 1944 i competí representant el Club de Polo Pedralbes i el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB Creà l’equip de polo de Pedralbes i entre el 1966 i el 1974 participà en tots els torneigs celebrats a Barcelona Guanyà els trofeus Campari, Santa Florentina, Danone i Rivière formant part de l’equip Pedralbes Assolí la Copa d’hivern del RCPB al final dels anys setanta A partir del 1985 continuà practicant aquest esport a l’Argentina i a la República Dominicana Guanyà els trofeus Marquès d’Artasona, Copa Puerta de Hierro i Conde de la Maza Ocupà una vocalia a la…
Col·legi Immaculada Concepció Argentona

Equip femení del 1959 del Col·legi Immaculada Concepció Argentona
CB argentona
Basquetbol
Club de basquetbol femení d’Argentona.
Fundat el 1955, sorgí en el si del Collegi Immaculada Concepció, per això fou conegut també amb les sigles CIC Entre el 1956 i el 1958 disputà la lliga de Educación y Descanso, en la qual guanyà dos títols de Copa consecutius El 1958 s’inscrigué en competicions de la federació catalana i fou subcampió de Catalunya El 1960 guanyà el seu primer Campionat de Catalunya, títol que aconseguí diverses vegades durant els anys seixanta El 1961 guanyà tots els títols en joc, inclosos els jocs europeus de la FISEC El 1965 aconseguí un altre Campionat de Catalunya i l’ascens a primera divisió estatal…
Escola Catalana d’Aviació
Esports aeris
Escola d’aviació de l’Aeroclub de Catalunya amb seu al Prat de Llobregat.
Fundada el 1916 a l’aeròdrom de la Volateria, fou la primera escola d’aviació esportiva de Catalunya Dirigida inicialment per Salvador Hedilla, formà tots els pioners de l’aviació catalana El primer alumne que aconseguí el títol de pilot fou Josep Canudas, al juny del 1917 El mateix Canudas fou professor de l’escola l’any següent i el 1919 n’assumí la direcció L’any 1923 tancà les portes a causa de la desaparició de l’Aeroclub de Catalunya El 1929 fou refundada amb el nom d’Escola d’Aviació de Barcelona a l’aeròdrom Canudas, després de la reaparició de l…
Carles Castillejo Salvador

Carles Castillejo Salvador (amb samarreta blava)
Arxiu C. Castillejo
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de fons.
Fou campió d’Espanya de 5000 m 2004, 10000 m 2009-13, de 10 km ruta 2013, de mitja marató 2015, de marató 2012, 2014, 2016 i de cros 2012, prova en la qual fou cinc vegades subcampió, i ha estat l’únic a aconseguir tots els títols de fons en aquests campionats Disputà la prova de 5000 m als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i la de 10000 m als de Pequín 2008, i la marató als de Londres 2012 i als de Rio de Janeiro 2016 Participà als Campionats del Món 2009 i d’Europa 2010, 2012, i fou tres vegades segon i una vegada tercera la Copa d’Europa de 10000 m També participà als Campionats d’Europa de…
Giulio Gatti-Casazza
Música
Empresari i director teatral italià.
Estudià enginyeria naval, però finalment seguí les passes paternes i es posà al capdavant del Teatro Comunale de Ferrara i més tard ocupà el càrrec de director del Teatro alla Scala de Milà 1898-1908 Feu gran amistat amb Arturo Toscanini i tots dos revitalitzaren la vida operística milanesa El 1908 es desplaçà als Estats Units i es feu càrrec de la Metropolitan Opera House de Nova York fins el 1935 Gatti-Casazza portà a aquest teatre els millors cantants del moment i fou l’artífex d’una de les millors èpoques d’aquesta institució cultural Artistes de la talla d’E Caruso o A Toscanini, entre d…
Margrit Weber
Música
Pianista suïssa.
Començà estudis d’orgue a Zuric amb Heinrich Funk i després cursà piano amb Max Egger i Walter Lang Inicià una brillant carrera concertística per diversos països europeus, com ara Suïssa, Alemanya, Àustria, Suècia, Dinamarca, Holanda, França, Itàlia i la Gran Bretanya L’any 1956 tocà per primera vegada als Estats Units Centrà especialment la seva atenció en la música del segle XX BJ Martinu li dedicà Fantaisie concertante 1957 i I Stravinsky Movements 1958-59 per a piano i orquestra Estrenà, entre d’altres, Ballade 1963, opus 78, d’A Schibler, Concert per a piano núm 4 1964, d’A Moeschinger,…
Alfons Kontarsky
Música
Pianista alemany.
Amb una trajectòria artística vinculada en bona part a la del seu germà gran, el també pianista Aloys Kontarsky , dedicà una part important de la seva activitat concertística a la música contemporània Estudià piano a la Hochschule für Musik de Colònia amb Else Schmitz-Gohr i música de cambra amb el violoncellista Maurits Frank Des de la meitat de la dècada dels cinquanta i fins a la meitat dels setanta formà duet de piano amb el seu germà Aloys, amb el qual, el 1955, guanyà el primer premi del Concurs Internacional de la Ràdio Bavaresa, a Múnic Tots dos tingueren un protagonisme molt destacat…
Miquel Mas
Cinematografia
Actor, ballarí i periodista.
Intervingué en les cintes El signo de la tribu 1914, de Joan Maria Codina Los cabellos blancos 1914, d’Adrià Gual, i Las tribulaciones de Querubín 1917, de Magí Murià i J Santpere Especialitzat en el gènere còmic, el 1917 creà, juntament amb Josep Santpere, el dibuixant Joaquim Xauradó i Alfons Tormo, la productora Momo Films Amb aquesta firma rodaren cintes breus protagonitzades pel personatge còmic Cipriano, escrites i interpretades per M Mas en la línia de Max Linder La sèrie, que presentava situacions vodevilesques, només és formada per tres títols El monedero de Cipriano 1917, que dirigí…
Miquel Parra i Abril
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de Sant Carles, passà a la sala de flors Fou acadèmic de mèrit el 1803 i, més tard, professor de l’acadèmia Titulat acadèmic el 1811, l’any següent ja era tinent de director de pintura El 1815 esdevingué pintor de cambra de Ferran VII i el 1818 acadèmic de San Fernando A Sant Carles, passà pels càrrecs de director de pintura 1821, taxador oficial de pintura 1823 i director general 1823 Tot i que conreà tots els gèneres, hom l’anomenà el Vicent López de les flors , pintor de qui, precisament, era cunyat Hi ha flors seves al Museu de Belles Arts de València, al Palacio Real de…