Resultats de la cerca
Es mostren 15849 resultats
vicari
Història
A l’alta edat mitjana, funcionari comtal, inferior als vescomtes, que tenia per missió la defensa d’un territori adscrit a un castell.
El càrrec, d’origen visigòtic, fou adaptat pels comtes els primers temps de la restauració política de la Catalunya Vella segles IX i X Era concedit pels comtes a fidels seus amb l’obligació de defensar els castells i els territoris que els eren sotmesos és, així, en part, l’antecessor del castlà, però aviat afermaren llur domini en llurs territoris amb l’adquisició d’importants béns territorials i drets senyorials La institució desaparegué al principi del segle XI, quan es formaren els llinatges senyorials per la transmissió hereditària dels béns
reserva eucarística
Cristianisme
Hòsties consagrades que hom conserva en el sagrari per a la comunió dels malalts o viàtic i, secundàriament, per a la comunió als fidels distribuïda fora de la missa, l’adoració i l’exposició del Santíssim.
El costum antic de prendre pa consagrat que hom s’enduia i guardava a casa en píxides, arquetes, etc, perdurà fins al segle IX, que restà exclusivament de norma la reserva a les esglésies, normalment a la sagristia Les lluites dogmàtiques sobre la presència real segle XIII i en temps de la Reforma introduïren el costum de fixar els sagraris sobre els altars, primerament els secundaris, més tard sobre el mateix altar major, per poder adorar més fàcilment l’eucaristia Les normes actuals aconsellen un lloc especial fora del presbiteri
Clarença
Ciutat
Ciutat del nomós d’Èlida, Grècia, a l’extrem nord-occidental de la península del Peloponès.
Roger de Lloria l’atacà amb el seu estol el 1292 Ferran de Mallorca se n'emparà el 1315 i hi establí la seva cort com a senyor del principat de Morea i hi baté diners tornesos de billó Derrotat i mort, però, a la batalla de la Manolada 1316 o batalla de Clarença , prop de la ciutat, per partidaris de Mafalda d’Hainaut, la guarnició catalana s’hagué de lliurar Fou ocupada novament per catalans el 1430 per poc temps Després fou capital del despotat de Clarença sota el domini bizantí
bohri
Química
Element químic de nombre atòmic 107 i nombre màssic 264.
Fou descobert el 1981 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt, Alemanya S’aconseguiren uns quants àtoms de Bh en reacció nuclear usant isòtops de plom 209 i de crom 54, però es descompongué en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa Els seus descobridors proposaren el nom de nielsbori i símbol Ns en honor de Niels Bohr, teòric de l’estructura atòmica L’agost del 1997 la IUPAC establí bohri com a nom definitiu
hassi
Química
Element químic de nombre atòmic 108 i nombre màssic 265.
Fou descobert l’any 1984 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt, Alemanya Els primers àtoms d’hassi s’aconseguiren en una reacció nuclear usant isòtops de plom 208 i ferro 58, però es descompongué en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa El nom provisional de l’element fou el d’unnilocti i el definitiu fou aprovat per la IUPAC l’agost del 1997 i té el seu origen en el mot llatí hassias
témpores
Cristianisme
En la litúrgia romana, celebració penitencial i d’acció de gràcies que consagrava l’inici de les estacions (tempora) de l’any.
Hom les celebra el dimecres, divendres i dissabte antigament, a la vetlla dominical de la primera setmana de quaresma, de la setmana de Pentecosta, de la tercera setmana de setembre i de la tercera setmana d’advent D’inspiració bíblica, foren instituïdes probablement per Calixt I segle III Des dels temps de Gelasi I segle V hom hi acostumà a conferir els ordes sagrats la vetlla del diumenge El nou calendari 1969, sense abolir-les, en deixa la fixació i la manera de celebrar-les a les conferències episcopals de cada lloc
Luci Anneu Sèneca
Historiografia
Retòrica
Rètor i historiador llatí, pare de Luci Anneu Sèneca.
A Roma, bé que mai no exercí com a orador, freqüentà els oradors més cèlebres i escriví una obra històrica —que s’ha perdut— que tractava dels fets esdevinguts a l’urbs, des de la fi de les guerres civils fins a la seva època També escriví una obra sobre les formes de retòrica del seu temps Oratorum et rhetorum sententiae divisiones colores , en dues parts, l’una anomenada Controversiae de la qual han estat conservats tres llibres i l’altra, un conjunt de declamationes d’argument històric o mitològic, anomenades Suasoriae
Gaspar Garcia i Ortís
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Interessat sobretot en la història de la seva ciutat i del Regne de Múrcia, a la capital del qual visqué durant molt de temps, les seves obres tenen un interès especial a les terres del sud valencià Publicà La Murgetana del oriolano Guerras y conquistas del reyno de Murcia, con la redempción del castillo de Orihuela, donde se ilustra casi toda la nobleza de España 1608, en la qual fa referència a una altra obra seva Anales de las Chrónicas del reyno de Murcia , que potser no es publicà mai
Lluís Bonada i Sañas
Literatura catalana
Periodista cultural i crític literari.
Professor de periodisme de la UPF Com a crític i estudiós s’ha especialitzat en l’obra de Josep Pla, sobre qui ha publicat ‘’El quadern gris” de Josep Pla 1985, L ' obra de Josep Pla 1991 i la biografia Josep Pla 1991 Ha estat comissari de l’exposició “Josep Pla, escriptor i periodista” 1991, organitzada pel Collegi de Periodistes de Catalunya Com a periodista cultural, amb el pseudònim de Víctor Ripoll i des de les pàgines del setmanari El Temps , manté una secció crítica i polèmica sobre errors i equívocs lingüístics i literaris
Pepa Guardiola Chorro
Literatura catalana
Narradora.
Ha conreat principalment la literatura adreçada al públic infantil, amb obres com El llop i la cogullada 1988, Contes de Riu-rau 1988, L’engruna de cristall 1992, premi Carmesina 1991, El talismà del temps 1994, premi Samaruc 1995, Collidors de neu 1995, premi Mediterráneo 1994, Tres titelles embruixades 2000, Els ulls de la Nereida 2000, Una llar en el món 2001 i La llegenda de les aus daurades 2001, entre d’altres Ha participat en diverses publicacions periòdiques i publicà una narració en el volum collectiu Nou narradors de la Marina Alta 1990