Resultats de la cerca

El sentit d’aquesta denominació està en el fet d’accentuar que la lògica no és la ciència que estudia com hom pensa, com hom actua o com quelcom és bell, sinó com hom ha de pensar, com hom ha d’actuar o com ha d’ésser quelcom per tal que sigui bell En qualsevol cas, hi és implícit l’intent de defugir el relativisme que sovint afecta les ciències

Aquest terme, que en filosofia sol ésser substituït pel de racionalisme, és emprat, sobretot en psicologia i en ètica, en contraposició al voluntarisme i al pragmatisme

Fou deixeble d’Aristòtil al Liceu i collaborà en el Corpus Aristotelicum En el seu pensament prevalen les qüestions de lògica, d’ètica i de teologia

Afirma la realitat del món fenomènic i el caràcter sobrehumà dels Vedes i comprèn una filosofia del coneixement, una filosofia del llenguatge i una ètica ritualista sobre el model vèdic

És autor d’una antologia d’escriptors grecs, d’Homer als neoplatònics, dedicada al seu fill i dividida per temes en quatre llibres filosofia-religió, retòrica, ètica, economia, família, etc

S'oposa al hīnayāna ‘petit vehicle’ i es caracteritza per la creença en la salvació per la fe en els bodhisattva especialment en Amitābha, una ètica altruista i una metafísica idealista

Kant anomena categòric el judici que afirma o nega simplement un predicat d’un subjecte, i, en ètica, l’imperatiu moral incondicionat, que és vàlid per a tot home imperatiu categòric

És autor de relats històrics la perspectiva ètica socialista dels quals parteix d’una interpretació estereotipada del realisme socialista Bessmertije ‘La immortalitat’, 1940, Belaja ber'oza ‘El bedoll blanc’, 1947, etc

Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona 1990, exerceix la docència a la mateixa universitat i és director de l’Institut de Tecnoètica de la Fundació Epson Els seus àmbits d’estudi són la filosofia política, la filosofia contemporània d’orientació fenomenològica i l’ètica i les implicacions socials de la ciència i la tecnologia, als quals posteriorment ha incorporat el llenguatge i la vida quotidians Ha publicat els assaigs Raó i fonament 1988, Responsabilitat i món de la vida Estudi sobre la fenomenologia husserliana 1992, D'Europa als homes  1994, Tres ensayos de filosofía…