Resultats de la cerca
Es mostren 388 resultats
ethos
Caràcter moral, actitud ètica, generals, propis d’un individu, d’un poble, etc.
ciències normatives
Filosofia
Nom amb què hom designa sovint la lògica, l’ètica i l’estètica.
El sentit d’aquesta denominació està en el fet d’accentuar que la lògica no és la ciència que estudia com hom pensa, com hom actua o com quelcom és bell, sinó com hom ha de pensar, com hom ha d’actuar o com ha d’ésser quelcom per tal que sigui bell En qualsevol cas, hi és implícit l’intent de defugir el relativisme que sovint afecta les ciències
intel·lectualisme
Filosofia
Doctrina que, en l’ordre especulatiu o en el pràctic, assigna un paper preponderant o exclusiu a la intel·ligència.
Aquest terme, que en filosofia sol ésser substituït pel de racionalisme, és emprat, sobretot en psicologia i en ètica, en contraposició al voluntarisme i al pragmatisme
Eudem
Filosofia
Filòsof grec.
Fou deixeble d’Aristòtil al Liceu i collaborà en el Corpus Aristotelicum En el seu pensament prevalen les qüestions de lògica, d’ètica i de teologia
Joan Estobeu
Literatura
Compilador grec.
És autor d’una antologia d’escriptors grecs, d’Homer als neoplatònics, dedicada al seu fill i dividida per temes en quatre llibres filosofia-religió, retòrica, ètica, economia, família, etc
mahāyāna
Budisme
Terme (‘gran vehicle’) que designa la forma evolucionada del budisme formada a l’Índia a l’inici de l’era actual per Aśvaghosha i els seus deixebles i estesa per la Xina, Corea, el Japó i el Tibet.
S'oposa al hīnayāna ‘petit vehicle’ i es caracteritza per la creença en la salvació per la fe en els bodhisattva especialment en Amitābha, una ètica altruista i una metafísica idealista
categòric | categòrica
Filosofia
Dit de les proposicions simples d’índole predicativa o atributiva.
Kant anomena categòric el judici que afirma o nega simplement un predicat d’un subjecte, i, en ètica, l’imperatiu moral incondicionat, que és vàlid per a tot home imperatiu categòric
Mikhail Sem’onovič Bubennov
Literatura
Escriptor rus.
És autor de relats històrics la perspectiva ètica socialista dels quals parteix d’una interpretació estereotipada del realisme socialista Bessmertije ‘La immortalitat’, 1940, Belaja ber'oza ‘El bedoll blanc’, 1947, etc
Josep M. Esquirol i Calaf
Filosofia
Filòsof.
Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona 1990, exerceix la docència a la mateixa universitat i és director de l’Institut de Tecnoètica de la Fundació Epson Els seus àmbits d’estudi són la filosofia política, la filosofia contemporània d’orientació fenomenològica i l’ètica i les implicacions socials de la ciència i la tecnologia, als quals posteriorment ha incorporat el llenguatge i la vida quotidians Ha publicat els assaigs Raó i fonament 1988, Responsabilitat i món de la vida Estudi sobre la fenomenologia husserliana 1992, D'Europa als homes 1994, Tres ensayos de filosofía…