Resultats de la cerca
Es mostren 249 resultats
Víctor García Hoz
Educació
Pedagog castellà.
Catedràtic de pedagogia a Madrid 1944, fou director de l’Institut de Pedagogia San José de Calasanz i del seu òrgan, Revista Española de Pedagogía Introduí mètodes experimentals, i donà un nou accent a la dimensió espiritual Escriví Pedagogía de lucha ascética 1944, Formulario y tablas de estadística aplicada a la pedagogía 1944, Normas elementales de pedagogía empírica 1946, Principios de pedagogía sistemática 1960, La educación personalizada 1971, La educación en la España del siglo XX 1980, Principios de pedagogía sistemática 1981, Pedagogía visible y educación invisible 1987,…
Josep Nunó
Música
Compositor, teòric i pedagog.
El 1802 s’establí a Madrid, on fou compositor al servei de la casa del duc d’Osuna, i el 1805 fou nomenat compositor de cambra de Carles IV d’Espanya, càrrec que continuà exercint amb Ferran VII El 1814 publicà a Madrid l’ Escuela completa de música , obra dedicada a Ferran VII que tractava sobre els fonaments de l’harmonia basats en les teories de JPh Rameau Posteriorment publicà Mapa harmónico 1829 i Tratado de composición musical , inèdit El 1816 sollicità del monarca el permís per a obrir el primer conservatori de música a Madrid, permís que li fou concedit el 28 de novembre del mateix…
,
José Moñino y Redondo

José Moñino, comte de Floridablanca
© Fototeca.cat
Història
Estadista, conegut també per Floridablanca
.
Doctor en lleis per Salamanca, a instàncies d’Aranda, el 1766, fou nomenat fiscal d’afers criminals del Consell de Castella i tingué un paper rellevant en les gestions que portaren a l’expulsió dels jesuïtes 1767 Collaborà amb Aranda, Campomanes i Grimaldi aquest el nomenà ambaixador a Roma 1772, on influí sobre Climent XIV i obtingué l’extinció de la Companyia de Jesús 1773 rebé en recompensa el títol de comte de Floridablanca Fou nomenat secretari d’estat 1777 i imposà uns criteris de reformisme moderat, en collaboració amb Campomanes Des de la seva creació el 1787…
Joaquim Jordà i Català

Joaquim Jordà i Català
© SEMINCI
Cinematografia
Guionista i director de cinema.
Llicenciat en dret 1956, estudià a l’Escola de Cinema de Madrid 1958-60 Considerat l’ideòleg de l’Escola de Barcelona, el seu cinema fou catalogat de provocatiu i original Fou ajudant de direcció i guionista d’ Antes de anochecer 1963, G Lorente, codirector de Dante no es únicamente severo 1967, amb J Esteva, director d’ El encargo del cazador 1990 i Un cos al bosc 1996, i guionista de Cada vez que 1967, C Duran, La llarga agonia dels peixos 1969, F Rovira i Beleta, Liberxina 90 1970, C Duran, Cambio de sexo 1977, V Aranda, Maten a los perros 1981, L Correa, La vieja música 1985, M Camus, les…
Josep Rosell i Palau
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Estudià disseny industrial a l’escola Eina de Barcelona El 1971 marxà a França atret pel Grup Català de París, que formaven els artistes Jaume Xifra, Joan Rabascall, Antoni Miralda i el seu cosí Benet Rossell A Madrid conegué Francesc Betriu, que temps després li proposà treballar en Furia española 1974 com a ajudant de decoració Després de treballar en diversos films més com a ajudant, de vegades sota les ordres de Ramon B Ivars, realitzà feines d’ambientació en La verdad sobre el caso Savolta 1978-79, Antonio Drove i Rèquiem per un camperol Réquiem por un campesino español , 1985, F…
Victoria Abril
Cinematografia
Teatre
Nom artístic de Victoria Mérida, actriu cinematogràfica castellana.
Actuà a Obsesión 1974 de F Lara Polop, La muchacha de las bragas de oro 1979 de V Aranda, Mater amatísima 1980 de JA Salgot, Río abajo 1984 de JL Borau, Padre nuestro 1985 de F Regueiro i La hora bruja 1985, de J de Armiñán El 1990 inicià la seva collaboració amb P Almodóvar a Átame , que continuà amb Tacones lejanos 1991 i Kika 1993 També actuà a Amantes 1991, Libertarias 1995 i Tirant lo Blanc 2005, de Vicente Aranda Entre las piernas 1999, de MGómez Pereira Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto 1995, Sin noticias de Dios 2001 i Alatriste 2005, d’ADíaz Yanes El séptimo día 2004,…
Arribada al poder de Manuel de Godoy
Manuel de Godoy puja al poder en substitució del comte d’Aranda
Caiguda de Squillace
Caiguda de Squillace, i inici del ministeri reformista del comte d’Aranda
Burgos
L’església de Santa Maria d’Aranda de Duero, del segle XVI, a la província de Burgos
© B. Llebaria
vescomtat de Rueda
Història
Títol senyorial concedit el 1366 a Francesc de Perellós sobre la vila aragonesa de Rueda, que vengué als Ximénez de Urrea, els quals, des d’aleshores, s’intitularen vescomtes.
El títol passà dels Ximénez de Urrea als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, als Arróspide i als Silva