Resultats de la cerca

De molt jove anà a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre sota la direcció de Guillem Díaz-Plaja Debutà a Madrid el 1944 al Teatro Real Des del 1948 es dedicà amb preferència al cinema i fou una de les actrius més populars dels anys cinquanta i primers anys seixanta  Protagonitzà, entre altres, diversos films dirigits per Juan de Orduña  Locura de amor 1948 per la qual rebé la medalla del Círculo de Escritores Cinematográficos a la millor actriu principal, Agustina de Aragón 1950, Pequeñeces 1950 i Teresa de Jesús 1951 Cal destacar també  Condenados 1953 dirigida per Manuel Mur Oti,…

Editat per Isidoro de Antillón , Guillem Ignasi de Montis , Vicenç Salvà i Pérez, Miguel de Victorica , Joaquim Porres i Josep Badia els dos últims reeixiren a guardar l’anonimat Combaté el clericat i l’absolutisme, per la qual cosa sostingué polèmiques amb els grups reaccionaris dirigits per Ramon Strauch i Miquel Ferrer Diari de Buja Deixà de sortir del 29 d’abril al 19 de maig de 1813 després reaparegué, però s’extingí definitivament el 19 de desembre Els absolutistes perseguiren els redactors i fins i tot els subscriptors els exemplars foren cremats, i la lectura prohibida sota pena d’…

Membre del Club Natació Poble Nou, s’especialitzà en proves de velocitat d’estil lliure i papallona En el Campionat d’Espanya d’estiu guanyà els 100 m lliure 1970, 1972, 1973, 100 m papallona 1969, 1970, 1972, 1973, 200 m papallona 1970, 1972, 1973, 200 m estils 1969, 4 × 100 estils 1968, 1970, 1972, 1973 i 4 × 100 lliure 1970, 1972, 1973 i en el Campionat d’Espanya d’hivern guanyà els 100 m lliure 1969, 1970, 1972, 100 m papallona 1969, 1971, 1973, 1974, 200 m papallona 1974 i 4 × 100 estils 1972 També fou campiona de Catalunya en disset ocasions Entre el 1969 i el 1972 baté catorze rècords…

Formada al Club Gimnàstic de Tarragona, entre el 1990 i el 1993 assolí cinc títols estatals en categoria júnior i promesa i quatre de Catalunya En categoria absoluta, es proclamà campiona de Catalunya de salt de llargada 1990 i establí el rècord català de triple salt 1990, prova en què guanyà la medalla de bronze en els Campionats d’Espanya del mateix any En pista coberta, també fou cam-piona catalana de triple salt 1992

Filla de Prudenci Bertrana , estudià música amb Joan Llongueres El 1923 anà a Suïssa a ampliar la seva formació musical Allà conegué l’enginyer Denys Chauffat, amb qui es casà dos anys després i al qual acompanyà a la Polinèsia en una estada de tres anys 1926-29, des d’on envià cròniques i reportatges a D’Ací d’Allà De tornada a Catalunya, el viatge li forní el material per a les seves primeres narracions,  Paradisos oceànics 1930 i Peikea , princesa caníbal i altres contes oceànics  1934, i per a la primera novella, L’illa perduda 1935, escrita conjuntament amb el seu pare Afiliada a…

Destacà a partir del 1931 com a organitzadora del sindicat de Sastresses i posteriorment passà a ésser un dels principals dirigents de la Federació Balear del PCE Companya d’Heriberto Quiñones, tingué un especial paper en l’extensió organitzativa del partit a Menorca el 1934 Detinguda per uns falangistes i empresonada pel juliol del 1936, després fou afusellada

Filla del compositor Joan Altisent i de la també pintora Carme Balmas, es formà sota la direcció d’Ángel López-Obrero i de Ramon Rogent Inicialment, participà en nombroses exposicions collectives, i feu la seva primera individual el 1956 En aquesta etapa inicial feu algunes escultures i pintà sobretot a l’oli i al fresc decoració d’esglésies a Catalunya i als EUA, i illustrà contes per a diverses editorials A partir del 1972 es dedicà gairebé exclusivament al dibuix, caracteritzat per un traç calligràfic minuciós i depurat Bona mostra de la seva tasca són els dibuixos recollits a Cavall Fort…

Fou introduïda per la confraria del Roser es feia en dates assenyalades, sobretot el primer diumenge de maig o Roser de Maig i la primera setmana d’octubre, entorn de la festa del Roser de tot el món , que se celebrava el primer diumenge d’octubre Un dels primers signes anticlericals del 1868 fou l’intent de desbaratar i d’impedir a Barcelona i a altres llocs els rosaris de l’aurora, intent que originà autèntiques batalles campals entre devots i agitadors, d’on es deriva la frase popular “s’ha acabat com el rosari de l’aurora”, per a significar que una cosa ha acabat…

Vida Debutà a set anys al Teatre Romea de Barcelona en l’obra infantil Doncell qui cerca muller , amb la companyia d’Adrià Gual Ja adolescent, treballà amb Enric Borràs fent Terra baixa i Don Juan Tenorio El 1925 es casà a Madrid, on desenvolupà la major part de la seva carrera, amb l’actor Valeriano León, parella que formà companyia pròpia que interpretà els germans Álvarez Quintero, Muñoz Seca, etc, i aconseguí renovats èxits arreu de l’Estat, en particular amb sainets de Carlos Arniches, com Padre Pitillo i Es mi hombre En començar la Guerra Civil es traslladaren a l’Argentina…