Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
filosofia anglesa
Filosofia
Línia de pensament filosòfic desenvolupada en l’àrea cultural anglesa a les Illes Britàniques.
Aquesta designació no es limita a la investigació filosòfica expressada en llengua anglesa altrament, en quedarien excloses totes les aportacions filosòfiques anteriors al primer llibre de filosofia escrit en anglès Advancement of Learning de Francis Bacon, 1605 El que hom pot designar per filosofia anglesa, tot i les nombroses excepcions, té uns trets generals comuns una preocupació pels criteris d’investigació objectivables que porta a la preferència pel mètode inductiu Bacon, John Stuart Mill i per la concepció empírica del coneixement Locke una preocupació pel llenguatge com a mitjà d’…
Tyeb Mehta
Pintura
Pintor indi.
S'inicià professionalment com a editor de cinema en uns estudis de Bombai El 1952 es graduà en art a l’escola Sir Jamsetjee Jeejebhoy, adscrita a la Universitat d’aquesta ciutat, on formà part del Grup d’Artistes Progressistes que incorporaren els moviments de l’avantguarda occidental, trencant amb el tradicionalisme fins aleshores dominant En 1959-64 residí a Londres El 1968, becat per la Fundació Rockefeller, visità els EUA El 1970 guanyà un important premi cinematogràfic indi Filmfare Award pel curt Koodal Després d’uns anys com a artista resident a l’escola d’art de Shantiniketan Bengala…
sociologia del coneixement
Sociologia
Disciplina que tracta de les determinacions socials dels continguts de la consciència.
Hom pot remuntar-se al mite de la caverna de Plató per a trobar un intent, per bé que metafòric, que donés compte de les limitacions imposades per unes determinades condicions a la interpretació del món Francis Bacon elaborà la teoria dels ídols, segons la qual la comprensió i les explicacions que hom donava d’esdeveniments o coses eren blocades o condicionades per prejudicis, molts d’ells de caràcter social La Illustració i els seus successors, de Condillac i Diderot a Saint-Simon i Comte, emfasitzaren la influència nociva de la ideologia sobre el coneixement Marx i Engels…
William Shield
Música
Violinista i compositor anglès.
Rebé les primeres classes de violí del seu pare, que morí quan ell encara era un infant Més tard, reprengué els estudis amb Ch Avinson a Newcastle upon Tyne, tasca que alternà amb la de concertista, que li comportà l’admiració del públic d’aquesta ciutat En morir el seu mestre, començà a oferir concerts en altres llocs Pels volts del 1773 anà a Londres, aconsellat per l’insigne violinista F de Giardini, on fou contractat com a segon violí de l’orquestra del King’s Theatre i, posteriorment, com a primer viola Debutà com a operista amb The Flich of Bacon 1778, i amb el temps s’…
gnoseologia
Filosofia
Ciència que estudia els principis, les lleis, els postulats i les hipòtesis científiques i tracta dels problemes del mètode, de la unitat i de la divisió de les ciències.
Hom pot considerar com a punt de partida d’aquesta disciplina —preferentment anomenada epistemologia , més que no pas gnoseologia— la Wissenschaftslehre ‘Teoria de la ciència’, 1837 de Bernhard Bolzano i la Philosophy of the Inductive Sciences, Founded upon their History 1840 de WWhewell, que és un intent de renovar el Novum Organum Scientiarum 1620 de F Bacon mitjançant un estudi historicocrític de les ciències, mètode que seguí AACournot a Essai sur les fondements de la connaissance humaine et sur les caractères de la critique philosophique 1851 i Traité de l’enchaînement des…
Ramon Canet i Font
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma en 1965-69, i a la de Sant Jordi de Barcelona en 1969-74, on es titulà Durant els seus inicis se situà dins el tradicionalisme postimpressionista de Mallorca però, coincidint amb el canvi de dècada, dels seixanta al setanta, arribà a la nova figuració de l’època Just després, a partir del 1972, i guiat pel seu professor Jaume Muxart, abraçà l’abstracció, seguint l’estil de Francis Bacon L’any següent, el 1973, exposà per primera vegada a la Galeria Ariel, a Palma Fou un dels pintors que participà de la Nova Plàstica de Mallorca 1970-80…
Michael Moore
Cinematografia
Cineasta nord-americà.
A 18 anys fou nomenat director de l’escola del seu poble i l’any 1976 fundà el diari alternatiu The Flint Voice Posteriorment féu de director, productor i presentador de la sèrie de televisió TV Nation , guardonada amb un premi Emmy L’any 1989 dirigí el seu primer documental per al cinema, Roger and Me , sobre les conseqüències del tancament de la factoria General Motors a Flint, al qual seguiren The Big One 1997, Pets or Meat 1992 i el film de ficció Canadian Bacon 1995 Moore es donà a conèixer a Europa amb el documental Bowling for Columbine , un allegat contra la cultura…
art irlandès
Art
Art desenvolupat a Irlanda.
De l’edat del bronze hom conserva lúnules d’or i destrals amb dibuixos geomètrics Del període de La Tène és el collar de Broighter i altres obres d’orfebreria d’estil cèltic El desenvolupament d’una cultura local cristiana i monàstica, no subjecta a invasions, donà lloc a l’estil irlandès dels segles VI-IX, basat en elements cèltics i coptes, aquests últims introduïts per sant Patrici i mantinguts per intercanvis amb Egipte i amb Síria Les obres més importants són els pilars i les esteles coberts d’ornamentació geomètrica esteles de Fahan Mura i de Carndonagh, segle VII i les creus de terme…
Benito Jerónimo Feijoo y Montenegro
Benito Jerónimo Feijoo y Montenegro , segons un gravat del s XIX
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Escriptor i erudit gallec.
Monjo del monestir de Samos, cursà estudis a Salamanca i fou professor de teologia al monestir de San Vicente Monforte de Lemos i a la Universitat d’Oviedo La seva obra —vuit volums del Teatro crítico universal 1726-39 i cinc de Cartas eruditas y curiosas 1742-60, als quals caldria afegir un volum d' Adiciones 1783— forma una vasta enciclopèdia sobre temes diversos Escriví estimulat per l’esperit crític i reformador que l’anàlisi del nivell cultural del país i de les formes de vida li suscitava La seva actitud, racionalista i empírica motivà moltes polèmiques La primera 1725 tingué lloc…
Òrganon
Història
Nom amb què és conegut, a partir dels comentaristes neoplatònics del segle VI, el conjunt de l’obra lògica d’Aristòtil.
El nom li fou donat pel fet que Aristòtil considerava la lògica com a instrument òrganon per al recte procediment científic Comprèn les Categories o Predicaments , els dos llibres Sobre la interpretació entorn dels judicis, els Primers analítics dos llibres sobre el sillogisme, els Segons analítics o Analítics posteriors dos llibres sobre la demostració sillogística en tant que condueix a la ciència, els Tòpics vuit llibres sobre la demostració sillogística en tant que condueix a una conclusió probable i les Refutacions sofístiques novè llibre dels Tòpics , sobre els sillogismes que…