Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
Cinco Rosas
Nom d’inspiració falangista donat a una de les Unidades de Viviendas de Absorción Social del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) construïdes el 1967.
Format per un conjunt de blocs de pisos, fou construït per l’Organización Sindical del Hogar per tal d’absorbir les famílies de les zones de barraques de Barcelona Esdevingut un barri dormitori de Barcelona, amb la constitució dels ajuntaments democràtics rebé el nom de Camps Blancs
la Miranda
Barri
Barri d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), situat als vessants sud-occidentals de la serra de Collserola, entre la Ciutat Diagonal i el terme de Sant Just Desvern (dins el qual ha crescut posteriorment).
Té l’origen en una urbanització del tipus ciutat jardí promoguda el 1934 per iniciativa privada el 1950 tenia prop d’un centenar de torres S'ha anat deteriorant i s’ha convertit, en part, en barri residencial obrer hi ha algunes barraques, també L’autopista de Barcelona a Molins de Rei l’ha aïllat del centre urbà
pedra seca

Cabanya de pedra seca (Penedès)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tècnica de construcció consistent en l’apilament de pedres sense tallar, posades sense fang, ni ciment, ni cap aglutinant, llevat de, en alguns casos, terra seca.
El 2018 la UNESCO inclogué aquesta tècnica en el patrimoni cultural immaterial de la humanitat A Catalunya, el nombre de construccions de pedra seca s’estima en 19000 sobretot barraques, marges, murs, cisternes, masos i pous Des del 2024 la declaració de patrimoni cultural immaterial inclou també la utilització de la tècnica en construccions d’Andorra
Almeda
Barri
Barri industrial de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), a la part plana de la població i més propera al riu.
Era conegut abans per les Barraques i prengué l’actual nom del propietari de les terres on han estat construïdes les cases Té estació del ferrocarril de via estreta de Barcelona a Martorell A partir del 1950 s’hi installaren algunes de les majors empreses de Cornellà Laforsa, Mata, Guix, Siemens Inclou la casa on visqué el general Josep Manso
la Marina de l’Hospitalet
Sector de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), limitat al N per la línia dels Ferrocarrils Catalans i format per les terres baixes del delta.
Hi ha conreus, indústries, barris de barraques la Bomba i noves urbanitzacions de grans blocs, com Bellvitge, el Torrent Gornal i Pedrosa El 1920 la zona marítima de la Marina de l’Hospitalet fou incorporada al municipi de Barcelona, per tal d’engrandir el port franc i la zona franca Originàriament, aquest nom només era aplicat al sector més proper a la mar
Cantunis
Barri
Barri de Barcelona, al SW de Montjuïc, entre la mar, la Zona Franca i la línia del ferrocarril.
Té l’origen en un barri de pescadors anomenat Fraga , vora l’antic port medieval El seu nom actual prové de la propietat del mestre d’aixa Manuel Antunis o Antúnez, mort el 1763, que comprenia el terreny pantanós entre Montjuïc i l’estany de Port, on installà unes drassanes El seu fill Joan Antunis dessecà els terrenys entre el 1772 i el 1807 Però no fou fins el 1883, amb la dessecació definitiva de l’estany feta per una societat agrícola per tal d’installar-hi un hipòdrom, que es desenvolupà aquesta zona El mateix any hom construí a la part muntanyosa el cementiri del Sud-oest El 1913 fou…
ainu
Etnologia
Individu d’un grup ètnic de raça ainuida de l’Àsia oriental (uns 17.000 individus) que habita en diverses illes septentrionals del Japó (Sakhalin, Hokkaidō).
Els ainus actualment practiquen l’agricultura, però llur base de subsistència tradicional era la pesca, i, secundàriament, la caça i la recollecció Vivien formant petits poblats, en barraques rectangulars de fusta i fibres vegetals Es vestien amb túniques de fil d’escorça, i, a l’hivern, amb pells La unitat social bàsica era la família Un cap elegit per un consell de vells governava els poblats Sovintejava el matrimoni poligin De religió animista, destacava el culte a l’os, objecte de diversos rituals Actualment els ainus es troben gairebé del tot assimilats als japonesos
Vicent Peydró i Díez
Música
Compositor.
Deixeble de Manuel Penella i Raga, Robert Segura i Salvador Giner Fou pianista del Cafè Espanya, de València Estrenà sarsueles i sainets lírics, com Les barraques 1899, De València al cel, etc, d’algunes de les quals escriví també el llibret Anà a Madrid, on formà part de la companyia lírica de Tomás Bretón Tornà a València, on dirigí el Teatre Russafa hi estrenà La fiesta de la campana, Rejas y votos i la sarsuela Porta-Coeli El 1916 estrenà Educandas y dragones i el 1917, El amo del mar
horta d’Oriola
Denominació tradicional del sector de regadiu de la comarca del Baix Segura, en certa contraposició al camp d’Oriola, sector de secà.
Les 22 360 ha de regadiu 200 000 tafulles continuen el regadiu de la Vega Media murciana, amb una esplendorosa fecunditat, malgrat una estructura de la propietat prou desequilibrada Els conreus tradicionals, entre els quals figuraven les fibres tèxtils cànem, lli i, modernament, cotó han cedit lloc als cítrics i a d’altres de més comercials, com les carxofes i els tomàquets Un dels trets més originals és la població disseminada Aquest hàbitat corresponia en bona part a cases de llauró aïllades i a les barraques Catral, Benejússer, Oriola de fang i canyes, cobertes d’albardí, més…
cabanya

cabanya de pedra a Valls
© Fototeca.cat
Etnografia
Construcció rústega de pedres, fusta, rames, etc, destinada a soplujar-s’hi transitòriament, a tancar-hi bestiar, o a guardar-hi instruments de treball o els productes de la collita, etc; barraca.
Als Països Catalans són característiques la cabanya de carboner , feta de rames i fang, molt estesa a la regió del Montseny i del Montnegre, la cabanya de pescador al delta del Llobregat tenen dues testeres de toves i dos vessants de boga, la cabanya de pastor , generalment de pedra i rama, la cabanya de pagès cabanya de troncs al delta de la Tordera © Fototecacat , sovint rodona, amb pedra seca i falsa cúpula com les borges del cap de Creus, del Penedès, del Baix Ebre, etc, i especialment els ponts o barraques de Menorca, destinades al bestiar, que arriben a sobrepassar els 5 m…