Resultats de la cerca

Al començament de la Segona Guerra Mundial comandà el segon cos d’exèrcit britànic a França i es distingí a Dunkerque Cap de l’estat major imperial 1941-46 i conseller militar de Churchill, tingué una gran influència en l’elaboració de l’estratègia aliada durant la guerra

Viatjà per Europa i traduí algunes obres mèdiques El 1808 publicà Manual del soldado español en Alemania, amb notícies d’aquell país S'estigué principalment a Itàlia, on estudià les aigües medicinals i es dedicà també a la geologia alpina, temes sobre els quals publicà treballs Es preocupà també per les malalties contagioses Fou vicedirector del Gabinete de Historia Natural de Madrid Llegà a Barcelona una collecció de minerals per a la creació d’un museu geològic

El seu nom és el del pirineista i historiador occità Loïs Le Bondidièr, mort el 1942, conservador del museu de Lorda Bigorra

Fou parlamentari als estats de Bigorra Han estat conservades unes trenta cançons seves, plenes de gràcia i frescor —no exemptes d’amanerament—, apreciades a la cort de Lluís XV i sovint imitades

Neix als Pirineus, al coll de Tormalet Bigorra, i el seu curs, de règim pluvionival amb fortes crescudes, és aprofitat per a regatge Passa per Tarba i Baiona rep per la dreta l’Arròs i el Midosa, i per l’esquerra el Lui, el Niva i la Gave de Pau Al curs baix, els bancs de sorra a la desembocadura, al S de Bacau, en fan impossible la navegació

La bretxa dels Gorgs Blancs 3 027 m alt, separa el cim del pic d’Oo 3 065 m, dit també pic d’Arland, en memòria del pirenaista Joan Arland, mort el 1938 prop del pic dels Gorgs Blancs El massís separa les valls de Benasc Alta Ribagorça, d’Astau Comenge i de Loron Bigorra Al vessant bigordà hi ha el circ lacustre dels Gorgs Blancs , que dóna nom al massís

Fou fundat el 1146, a Yerga, per Alfons VII de Castella-Lleó, amb monjos procedents de Scala Dei, a Banheras de Bigorra Gascunya, i fou traslladat a Fitero el 1152 Esdevingué abadia nullius , i fou abandonat el 1834, amb la desamortització L’edifici és d’un estil gòtic cistercenc, bé que fou retocat posteriorment Només en resten l’església, el claustre i la sala capitular És important el retaule major de l’església, obra de Roland de Mois 1550

Fill de Roger I de Carcassona-Coserans, compartí el govern de Carcassona amb els seus germans Pere I, bisbe de Girona, i Ramon I era germà d’Ermessenda, comtessa de Barcelona

En fou el primer vescomte Llop I mort després del 1009, fill del vescomte gascó Amer El seu quadrinet, el vescomte Pere I mort el 1163, es casà amb la comtessa Beatriu III de Bigorra i ambdós territoris restaren units personalment Al segle XIII la vescomtessa Mata I aportà el territori al seu marit, el vescomte montcadí Gastó VII de Bearn, i després segle XIV passà als comtes de Foix El 1607 fou separat del vescomtat de Bearn, al qual havia estat unit, i fou reunit administrativament a Gascunya Al segle XVII, fou concedit com a comtat i després principat, als Lorena, ducs d’…