Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
rossinyol
Rossinyol
© Fototeca.cat
Cantiret que, ple d’aigua, si hom bufa pel broc petit, imita el cant d’un ocell.
morrejar
Beure agafant amb els llavis el broc, l’aixeta, etc, per on brolla l’aigua, el vi, etc.
broca
Nom de diferents objectes o peces comparables, per llur forma o grandària, a un broc o tros de branqueta.
fumador
Apicultura
Aparell de tiratge calent format per un recipient metàl·lic, on hom fa cremar un combustible fumigen, dotat d’una tapadora amb un broc cònic per a dirigir el fum i connectat a una manxa per a mantenir el combustible encès i projectar el fum pel broc.
Aquest aparell és indispensable per a poder amansir les abelles i manipular-les amb comoditat El 1870 Moses Quinby creà el fumador de tiratge calent, el qual fou millorat per Bingham i perfeccionat més recentment per Root
bossa per a glaç
Medicina
Recipient de goma, de broc ample, per a contenir glaç picat, emprat per a aplicar fred al cap o a d’altres parts del cos.
ampolla de Leiden
Ampolla de Leyden
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Condensador experimental fet amb una ampolla de vidre folrada per dins i per fora, fins a una distància prudencial del broc, de paper d’estany.
Hom hi posa un tap de suro travessat per una vareta en forma de ganxo per la part de fora i en comunicació amb el paper d’estany per la de dins Fou concebuda el 1746 per van Musschenbroeck, Allamand i Cunaeus, plena d’aigua i submergida en aigua, en comptes de l’estany de dins i de fora Smeaton substituí l’aigua de fora per paper d’estany, i l' abbé Nollet el de dintre, i restà en la forma definitiva actual Fou Franklin qui demostrà què és un condensador les armadures són els papers metàllics i el dielèctric el vidre Hom el carrega prenent-lo amb la mà i tocant amb el ganxo el pol d’una…
font
Roma. Fontana de Trevi
© Fototeca.cat-Corel
Art
Construcció i obres públiques
Construcció de pedra, de rajola, de ferro, etc., proveïda d’una canal o una aixeta o d’unes quantes per on surt l’aigua.
Dins l’art, la font ha tingut importància com a estructura unificadora i compaginadora de dos elements de diferent origen l’un de natural —l’aigua— i l’altre construït —dipòsit, brocs, receptacles, etc— i com a element urbanístic estructurador A Grècia i a Roma, ja eren corrents les fonts monumentals Pausànies esmentà com a més famosa la de Callírroe, a Atenes, de nou brocs Les fonts gregues, constituïdes generalment per una fornícula, foren substituïdes a Roma per plats que recollien l’aigua que queia d’un cap d’animal, d’un nen que orina o d’una àmfora A l’edat mitjana les…
Pierre Deffontaines
Historiografia catalana
Geògraf francès.
Vida i obra Es llicencià en dret el 1916 a la Universitat de Poitiers i cursà estudis superiors de geografia i història a la Sorbona, universitat per la qual obtingué el títol de doctor en geografia l’any 1932 Inicià la seva tasca docent com a professor i director de l’Institut de Geografia a la Facultat Catòlica de Lilla entre el 1925 i el 1939 i com a professor auxiliar de geografia prehistòrica a l’Escola d’Antropologia de París A més, fou secretari general de la Societat de Geografia de Lilla 1932-37 Visqué uns quants anys al Brasil, on exercí la docència, creà les càtedres de geografia a…
doll
Gerra de terrissa, generalment envernissada de color verd, amb broc i dues o tres nanses, que serveix per a guardar oli o olives i, antigament, també vi.
pitxella
Gerro de terra cuita, envernissat, que té una nansa i un broc i que serveix per a treure vi i abocar-lo o per a beure-hi a galet.