Resultats de la cerca
Es mostren 315 resultats
concòrdia d’Alcanyís
Història
Acord signat a la vila d’Alcanyís, pels delegats del parlament català i de l’aragonès, pel qual posaven la qüestió de la successió en mans d’uns jutges o compromissaris.
Aquest pacte preparà el compromís de Casp
Galceran de Vilanova
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
El 1375 era ardiaca de Besalú, a Girona, i el 1388 fou elegit bisbe d’Urgell El 1396, ensems amb el seu germà Francesc, ajudà amb homes i diners els comtes Hug Roger II de Pallars i Pere II d’Urgell a combatre el comte Mateu I de Foix, que pretenia la corona d’Aragó El 1400 disposà la celebració de la festa de la Puríssima a tota la diòcesi, intentà, sense èxit, de reduir el nombre de canonges i d’ardiaques d’Urgell i el 1408 assistí al concili de Perpinyà convocat per Benet XIII Mort el rei Martí I tingué bregues per qüestió de jurisdiccions amb el comte de Pallars formà part, entre el 1410…
Berenguer de Tagamanent
Història
Cavaller.
Participà en la croada valencianomallorquina contra Barbaria del 1398, i el 1403 formà part de la comissió que acudí a la cort per demanar una reforma en el govern de l’illa El 1411 fou un dels tres representants escollits per Mallorca per, juntament amb els dels altres regnes, negociar la resolució de l’interregne i la designació del successor del rei Martí I Assistí amb els seus companys a les sessions del parlament català i acudí a Alcanyís dos cops per negociar amb els aragonesos, però aquests exigiren l’exclusió del regne de Mallorca de les negociacions i de la representació en el…
Bonanat de Pere
Història del dret
Jurista barceloní.
Llicenciat en decrets, fou un dels dos advocats de la ciutat de Barcelona des de vers el 1416 fins a la mort Durant l’interregne fou un dels síndics de Barcelona al Parlament català, on representà un paper important El 1410 fou un dels missatgers barcelonins encarregats de convèncer el comte Jaume d’Urgell que no es valgués del seu càrrec de governador general del regne i que acomiadés les seves tropes, cosa que determinà a la llarga el fracàs del comte Proposat com a compromissari a Casp per la vint-i-quatrena del Parlament català 1412, no arribà a ésser nomenat, ja que els…
enclavament lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Dret administratiu
Àrea on hom parla una llengua distinta de la de la zona circumdant.
Així, l’alguerès és un enclavament català dins el sard, i els parlars de Casp i Monfort Vall de Novelda, un enclavament castellà dins el català meridional
Fundació Jesuïtes Educació
Fundació creada per la Companyia de Jesús per impulsar la col·laboració entre els seus centres educatius, davant els reptes que suposen els canvis legislatius, socials, econòmics i tecnològics i que afecten l’àmbit de l’ensenyament.
Està coordinada amb les quatre escoles de la Companyia de Jesús Collegi Casp-Sagrat Cor de Jesús, Escola Tècnica Professional del Clot i Collegi Sant Ignasi-Sarrià, a Barcelona, i Collegi Claver, a Raïmat-Lleida i amb altres que hi estan vinculades
Pere Blan
Història
Cavaller; era nebot de Pere Blan.
Prengué part a l’expedició a Sardenya de 1409 Fou l’ambaixador que notificà a Ferran d’Antequera la seva elecció a Casp com a rei de Catalunya-Aragó 1412 Participà en les guerres d’Itàlia durant el regnat d’Alfons IV 1425
Escatrón
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, a l’W de Casp.
Situada a la vora dreta de l’Ebre Mercat agrícola cereals, olives i nucli industrial alimentària, amb una central termoelèctrica connectada amb el sistema català a través de Mequinensa
Bernat Dalmau
Cristianisme
Abat de Santes Creus (1402-12).
A la mort de Martí l’Humà 1410, presidí les ambaixades que el parlament de Catalunya envià a València novembre del 1410 - març del 1411 i a Sicília desembre del 1411 - febrer del 1412, preparatòries per al compromís de Casp Morí al castell de Solento Palerm sense poder acabar la segona missió
Carles Jordà i Fages
Història
Política
Polític.
Afiliat a la Lliga Regionalista, actuà al costat de Josep Carner i de Jaume Bofill i Mates Diputat provincial 1914 i regidor per Barcelona 1917, fou fundador i membre del consell directiu d’Acció Catalana 1922 La Dictadura l’exilià a Casp 1924 Fou president de la Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya 1931