Resultats de la cerca
Es mostren 454 resultats
Sant Bernat (Cervera)
Art romànic
Església, avui desapareguda, que era situada a la casa delmera que tenia el monestir de Santes Creus a Cervera, que correspon a l’actual residència Mare Janer, al Carrer Major Hi ha notícies de l’església des del segle XII Dins aquesta capella se celebraren les corts del 1359 i se signaren els pactes matrimonials entre Ferran el Catòlic i Isabel de Castella, l’any 1469 La casa delmera de Santes Creus acollí des de la fi del segle XVII el collegi de Sant Benet, seu dels jesuïtes a la ciutat, i a partir del regnat de Carles III, el collegi major de Sant Carles
Attigny
Història
Població de la Xampanya, França, al departament de les Ardenes.
A l’alta edat mitjana hi havia un palau reial franc, seu de diverses assemblees celebrades per a tractar de qüestions polítiques i religioses La primera fou l’any 765 En la segona 785 o 786, hi prengué part Carlemany Els anys 822, 834 i 870 s’hi celebraren noves assemblees notables La darrera, per a judicar Carles l’Infant, del qual estava queixós el seu pare Carles el Calb, posà fi al plet suscitat entre els monestirs de Banyoles i Sant Policarp de Rasès a causa de la possessió d’un '' pagus a Peralada i, probablement, per decidir la successió del comte Salamó d’Urgell-Cerdanya…
Soči
Ciutat
Ciutat del kraj de Krasnodar, Rússia.
Port a la mar Negra, la demarcació municipal ocupa una superfície de 3526 km 2 i s’estén uns 150 km al llarg de la costa És centre d’una important zona balneària banys de fang i aigües termals i turística, especialment centrada en els esports de neu, que aprofita la situació a la serralada del Caucas occidental Per a aquestes activitars, a uns 60 km del centre urbà hi ha el nucli de Krasnaja Poljana, amb l'estació d'esquí de Rosa Khutor, a més de 2000 m d'altitud, seu destacada de competicions internacionals Posseeix molts centres hospitalaris L'any 2014 s'hi celebraren els 22…
Jocs Olímpics de Pequín 2008
Esport general
Jocs de la XXIX Olimpíada que se celebraren a Pequín del 8 al 24 d’agost del 2008.
El comitè organitzador dels Jocs hagué d’enfrontar-se a les crítiques pels elevats índexs de contaminació atmosfèrica de Pequín i a la pressió internacional per les violacions dels drets humans perpetrades pel règim xinès, i també per la seva política repressiva al Tibet Finalment, però, cap país no boicotejà l’esdeveniment El pressupost dels jocs pujà fins a 41000 milions de dòlars, multiplicant per tres el d’Atenes 2004 El calendari de competició estigué format per 302 proves de 28 esports i hi participaren uns 11028 atletes de 204 comitès olímpics diferents El medaller estigué encapçalat…
Pere Rodríguez Marià
MUSEU COLET
Gimnàstica
Gimnasta i directiu.
El 1942 començà a formar part de l’equip català de gimnàstica, amb el qual aconseguí, com a capità, el Campionat d’Espanya i un segon lloc individual 1944 El mateix any també fou campió de Catalunya d’anelles i cavall amb arcs i segon en barra fixa El 1945 fou delegat provisional i més tard president de la Federació Catalana de Gimnàstica 1945-65, de la qual fou un gran impulsor Sota el seu mandat se celebraren uns campionats universitaris a Barcelona i els Campionats d’Espanya en primera i segona categories També impulsà la gimnàstica d’aparells femenina i l’obertura…
Zaj
Grup d’artistes.
Fou fundat el 21 de novembre de 1964 a Madrid per Ramón Barce , Juan Hidalgo i Walter Marchetti El 1967 s’hi afegí Esther Ferrer , i es dissolgué el 1996 El grup, estretament lligat al treball de Duchamp i Cage i al budisme zen, connectava internacionalment amb el moviment Fluxus Realitzà una intensa activitat concerts, festivals, accions, publicacions, mail art i material de difusió Puntualment, hi collaboraren altres artistes per a manifestacions concretes En 1965-66 se celebraren tres festivals Zaj, dos a Madrid i un a Barcelona A partir del 1972, arran de la participació en…
moixiganga
© Fototeca.cat
Folklore
Entremès de caràcter extravagant, en el qual hom intercalava balls, que servia com a acte final de les representacions populars.
Sembla que les primeres moixigangues se celebraren amb motiu de Carnestoltes i que han restat en molts indrets vinculades a la festa Els executants van disfressats i s’acompanyen amb instruments sorollosos sovint van proveïts d’atxetes per a formar part del seguici de les processons folkloricopopulars Al País Valencià sembla que té un caràcter guerrer també rep aquest nom una dansa antiga de farsa que solia acabar la dansa de Torrent En algunes localitats del Principat té un caràcter religiós consisteix en la representació plàstica de la passió i mort de Jesús, com, per exemple,…
Violant d’Hongria
Història
Reina de Catalunya-Aragó.
Filla del rei Andreu II i de Violant de Courtenay, filla de l’emperador Pere I de Constantinoble, el seu nom de fonts era Andreua El 1234, a proposta del papa, fou arranjat el seu matrimoni amb el rei Jaume I de Catalunya-Aragó li aportà en dot una elevada quantitat de diners, els drets a un comtat a Flandes i els territoris que els avis de Violant tenien a Nemours i Borgonya Jaume I li feu donació de la senyoria de Montpeller, la baronia d’Omeladès i el vescomtat de Millau Les noces, que causaren sensació a l’estranger, se celebraren a Barcelona el 1235 Dona de talent i…
Jaume Guàrdia i Esturí
Pintura
Pintor.
Autodidacte i de temperament inquiet i observador Exposà individualment a les Galeries Laietanes el 1917 i el 1920, i a la Galeria Dalmau el 1923 S'integrà a Les Arts i els Artistes l’any 1918, impulsat per Celso Lagar, i concorregué a algunes exposicions organitzades pels Amics de les Arts i pel Saló dels Evolucionistes Participà en les exposicions oficials que se celebraren a Barcelona, el 1921 i el 1923, i al Saló de Montjuïc del 1932 En el seu temps fou considerat per la crítica com a influït per l’escola de Pont-Aven i Cézanne La seva obra, en la qual domina la temàtica del…
Teudis
Història
Rei dels visigots (531-48).
Era ostrogot d’origen i fou enviat per Teodoric, rei dels ostrogots, a Hispània com a general i governador Casat amb una dama noble hispanoromana, que li aportà riqueses territorials immenses Fou elegit rei pel desembre del 531, a Barcelona, on residí Vencé els francs, que envaïen tota la Tarraconense, l’any 541 En canvi, després d’ocupar Ceuta a l’Àfrica, l’hagué d’abandonar el 542 Teudis, tot i professar l’arianisme, fou no sols tolerant amb els catòlics, sinó que els protegí Sota el seu govern se celebraren els concilis de Barcelona ~540, el de Lleida 546 i de València 546,…