Resultats de la cerca
Es mostren 230 resultats
Llorenç Pagans i Julià
Música
Tenor i compositor català.
Tot i que ha estat considerat deixeble de la capella de la catedral de Girona, la documentació conservada no ho pot demostrar, com tampoc no és segur el seu lloc de naixement, que segons alguns estudiosos és Celrà Gironès Es formà amb J Barba, primer a Girona i després a Barcelona Possiblement actuà com a organista suplent a Santa Maria del Mar quan el mateix Barba ocupava el càrrec d’organista Posseïdor d’una bona veu, feu una gira per Menorca amb una companyia d’òpera i dí passà a París, on s’establí A la capital francesa arribà a fruir de molta consideració com a professor de cant i com a…
Llorenç Pagans i Julià
Llorenç Pagans i Julià , pintat per Edgar Degas
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Infant de cor a la catedral de Girona, on cantà sota la direcció de Josep Barba Actuà com a organista de Santa Maria del Mar de Barcelona Es dedicà al cant i féu una breu tournée com a baríton d’una companyia d’òpera italiana a Maó Anà a París, on aviat adquirí una posició brillant actuant a la cort imperial i en recitals celebrats al conservatori Cantava cants tradicionals hispànics i s’acompanyava amb la guitarra Intervingué en vetllades musicals celebrades per l’organista Degas —pare del pintor Edgar Degas, el qual el retratà— i per Édouard Manet Fou amic de Charles Gounod, Jules Massenet…
Miquel Rué i Rubio
Música
Músic.
Deixeble de Ramon Bonet, guanyà les oposicions al mestratge de la seu gironina 1887 L’exercí durant més de trenta anys i passà més tard a la catedral de Tarragona Recollí un gran nombre de cançons tradicionals catalanes i publicà La reforma de la música religiosa 1900 i Canto gregoriano 1905
Mur

Armes dels Mur
Llinatge noble català, originari del castell homònim, que senyorejava (del qual prengué el cognom), i que hom fa descendir, sense proves, de la casa comtal de Pallars.
Cal destacar, entre els seus membres, Acard de Mur mort després del 1316, que fou procurador de Jaume II al Regne de València, el bisbe Bernat de Mur , Arnau de Mur i el trobador Guillem de Mur , autor d’un sirventès al rei Jaume I A mitjan s XIV, per l’enllaç d' Acard de Mur , senyor de Rubió, amb Elionor d’Albi, posseïren les baronies de l’Albi i Cervià Lluís de Mur mort vers el 1408, baró de Mur, l’Albi i Cervià, que acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, a Sicília 1392, fou pare de cinc fills Hug Pere de Mur i de Cervelló , que heretà la baronia de Mur i sembla que només deixà una…
Castell de Púbol (la Pera)
Art romànic
L’any 1020, segons Jaume Marquès, ja surt esmentada en un document la torre de Pubal i la seva església Una mica més tard, l’any 1065, apareix documentat un “ castro de Pubal” En aquest document, Gausfred Bastons jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer I i a Almodis, i s’obligà a participar en les hosts amb 20 cavallers, en les cavalcades, en els judicis i en els plets del comte També es comprometé a donar la potestat d’aquest castell de Púbol i del castell de Cervià de Ter cada cop que se li demanés En aquest moment, el castell de Púbol era tingut, doncs, pel comte barceloní…
riu de Set

El riu Set al seu pas per Albagés (Garrigues)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent, per l’esquerra, del Segre, que neix a uns 950 m, al vessant nord de la serra de la Llena, entre els cims de la Tossa i de l’Abella, al límit dels municipis del Vilosell i de la Pobla de Cérvoles (Garrigues), vora l’ermita de Sant Miquel de la Tosca.
Fins més avall de Cervià de les Garrigues i del despoblat de les Besses, el riu continua com a termenal de la Pobla de Cérvoles amb l’Albi i amb Cervià de les Garrigues Passa després per l’Albagés i el Cogul deixa el seu curs encaixat i, formant una vall oberta, entra al Segrià per Aspa, passa per Alfés i Sonadell i, després de regar una zona d’hortes, s’uneix al seu collector vora aquest darrer poble Els seus principals afluents són, per la dreta, la riera de l’Albi o riuet dels Gorgs, la vall Xeca i la vall de Melons, i, per l’esquerra, els barrancs de les Coves,…
Castells i edificacions militars del Gironès anteriors al 1300
Art romànic
Mapa del Gironès amb la senyalització de totes les fortificacions, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguaviva Castell de Vilademany Casa del Temple o de Santa Magdalena Canet d’Adri Castell de Rocacorba Castell de Caçà Celrà Castell de Celrà Castell de Mabarrera Castell de Campdorà Cervià de Ter Castell de Cervià Flaçà Castell de Flaçà Fornells de la Selva Castell de Fornells Girona Torre Gironella Castell de Girona, de Cabrera o dels Vescomtes Castell de Sobreporta Girona Muralles i conjunt urbà Palau Episcopal Banys Àrabs Fontana d…
Esglésies de les Garrigues anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó L’Albagés Sant Joan de l’Albagés L’Albi Santa Maria de l’Albi Arbeca Sant Jaume d’Arbeca Les Borges Blanques Santa Maria de les Borges Blanques abans Sant Pere Castelldans Santa Maria de Castelldans Cervià de les Garrigues Sant Ramon de Cervià abans Sant Miquel Santa Maria de les Besses El Cogul Santa Maria del Cogul L’Espluga Calba Santa Maria de l’Espluga Calba La Floresta Santa Maria de la Floresta abans dels Castellots Fulleda Santa Maria de Fulleda La Granadella Santa…
empresa
Història
Distintiu, de caràcter personal, polític i cavalleresc, emprat pels sobirans medievals i membres de llurs famílies per a distingir o premiar llurs servidors o amics.
Als Països Catalans hom coneix l’empresa o orde de la Corretja, l' empresa de la Cèrvia , creada per la reina Violant de Bar, i l' empresa de la Doble Corona , instituïda per la infanta Violant, filla de Joan I
Sant Feliu de Celrà
Art romànic
Situació Finestra de doble esqueixada, d’acurada execució, un dels pocs elements característics de l’antiga església romànica de Sant Feliu de Celrà, reconstruïda al segle XVIII F Tur L’església parroquial de Sant Feliu de Celrà centra el nucli antic de la població Mapa L 39-12296 Situació 31TDG901528 Història El poble de Celrà, documentat des de l’any 922, consta que el 1059 pertanyia als senyors de Cervià En una convinença de l’any 1061, que figura en el Liber feudorum maior , aquesta església era objecte de la disputa que enfrontava Ramon Berenguer I i Almodis amb el vescomte…