Resultats de la cerca

Estudià pintura a Munic i a Düsseldorf 1948-53 i filosofia a la Universitat de Colònia, on es graduà el 1957 Aquest any fundà amb Heinz Mack el grup Zero, actiu fins el 1966, al qual posteriorment s’afegí Günther Uecker Junts organitzaren exposicions al seu estudi de Düsseldorf en les quals intervingueren artistes de diferents països En els seus treballs raster paintings investigaren les possibilitats de la combinació de llum i moviment Lichtballet 1959 és un environament de projeccions mòbils de llum en un entorn fosc, amb la intervenció de so, públic i altres…

Sorgit a Düsseldorf a la meitat de la dècada de 1970, Florian Schneider Öhningen-Kattenhorn, Baden-Württemberg, 7 d’abril de 1947 ‒ Düsseldorf, Rin del Nord-Westfàlia, 30 d’abril de 2020 i Ralf Hütter Krefeld, Rin del Nord-Westfàlia, 20 d’agost de 1947 en foren els dos membres fundadors i permanents i els seus principals creadors, fins la marxa de Schneider l’any 2008 La seva revolucionària aposta de prescindir de bateria i treballar exclusivament amb sintetitzadors els dugué a crear un corpus musical que es convertí en referència per a un gran nombre de bandes, com…

Es formà a Berlín amb el belga JPTassaert i a l’Acadèmia Residí a Itàlia 1785-87 i fou amic de Canova a Roma Succeí el seu mestre com a escultor de la cort i membre de l’Acadèmia de Berlín, de la qual esdevingué director el 1815 Màxim exponent de l’escultura neoclàssica alemanya, sempre tenyí tanmateix l’idealisme de realisme, motiu pel qual Goethe i Schlegel no s’entusiasmaren amb la seva obra, de la qual destaquen la Quadriga de la Porta de Brandenburg de Berlín 1784, el sepulcre del comte de la Marca 1790-91, a Santa Dorotea, Berlín i el grup Les princeses Lluïsa i Frederica de Prússia…

La capital és Düsseldorf Molt heterogeni fisiogràficament, és format de S a N pels elements del massís esquistós renà, més o menys arrasats, per la conca d’enfonsament del Rin inferior, la qual assenyala la transició al país renà, i que és formada per materials terciaris on predominen les argiles i els materials sorrencs i, per últim, la conca terciària del Münster, tancada al NE pels relleus cretacis de la selva de Teutoburg L’eix aglutinador i que conforma tot el land és la vall del Rin, artèria vital de la regió El clima és fred, amb pluges inferiors als 600 mm anuals a les…

Situada a l’esquerra del Rin, amb el qual és unit pel canal Erft, enfront de Düsseldorf, és un important centre manufacturer i de construccions mecàniques també hi ha indústries químiques i papereres Nus ferroviari

Situada a la vora de l’Itter, tributari del Rin al SE de Düsseldorf, és centre fabril, amb indústria siderometallúrgica, adoberia, fabricació de maquinària, activitat tèxtil i producció de pintures i vernissos Conserva part d’antigues fortificacions i una església del segle XII

El 1976 participà en els Jocs Olímpics de Munic i guanyà la medalla d’or en les proves de 400 i 800 m i el 1977 assolí el campionat del món a Düsseldorf en ambdues proves El 1984 es retirà de l’alta competició

Especialitzat en papers clàssics Shakespeare, Schiller, Lessing, Goethe, Kleist, el 1930 esdevingué famós pel seu Hamlet al teatre de Darmstadt, i després de la guerra continuà la seva carrera a Hamburg, Frankfurt, Düsseldorf i Berlín, reconegut com un gran actor Thomas Bernhard li dedicà una obra Minetti 1976 com a homenatge

Hom hi pot distingir quatre sectors principals les terres altes , formades per valls, d’economia agrícola, una àrea de loess , una terrassa mitjana , on hi ha les grans ciutats de Hagen, Wuppertal, Remscheid i Solingen, i les terrasses baixes del costat del Rin, d’economia basada en la indústria de maquinària, siderúrgica, química, on hi ha les ciutats de Colònia i Düsseldorf

Conté una gran quantitat de manuscrits llatins, entre els quals un dels dos conjunts més rics de manuscrits lullians existents, juntament amb el de la Bibliothèque Nationale de París Aquest fons li fou incorporat el 1803 procedent del recull fet al s XVIII pel bibliotecari de l’elector del Palatinat Joan Guillem a Düsseldorf, i que havia estat traslladat a Mannheim el 1761