Resultats de la cerca
Es mostren 346 resultats
Dionís Jorba publica les Excel·lències de Barcelona
Dionís Jorba publica les Excellències de Barcelona
Dionís de Carcassona, canonge de Lleida (1533-1536)
El 22 de juliol de l’any 1533, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Dionís de Carcassona Lleida – , canonge de Lleida diputat militar Joan de Vilanova de Foixà, donzell d’Elna diputat reial Perot Sisteró, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Alexandre de Rocabertí, prior de Besalú diputat reial Joan Guerau de Gualba i Despapiol, donzell de la Batllòria diputat reial Cristòfol Ramon Sarrovira, ciutadà honrat de Barcelona El diputat eclesiàstic Dionís de Carcassona inicià la seva presència dins la màxima institució catalana quan fou escollit…
La Torreta dels Moros o del Dionís (Cubells)
Art romànic
Situació Aspecte de les ruïnes d’aquesta torre de guaita, situada en un turó entre el poble de Cubells i el riu Sió JR González La construcció de la Torreta dels Moros és situada en el punt més enlairat que hi ha entre Cubells i el Sió Aquest pujol és envoltat d’altres petits tossals, menys elevats i erms, que destaquen de les terres conreades de secà que hi ha al voltant Mapa 33-14360 Situació 31TCG297334 S’hi arriba per la carretera que comunica Cubells i Montgai A la vora d’una bassa, surt una pista que va cap a l’oest, passa prop d’una teuleria en ruïnes i arriba, finalment, al tossal de…
ditirambe
Literatura
En la literatura antiga, poema líric en honor de Dionís.
Primitivament, els coristes servents del déu executaven una dansa entorn de l’altar, al ritme de càntics Fins al s VII aC el ditirambe anava lligat al culte de Dionís després se'n separà Amb les melodies de Lassos d’Hermione el ritme es féu més vivaç, i el temari dels càntics varià fins a l’infinit amb Simònides el ditirambe tocà tots els temes, divins o heroics, fins a convertir-se en la forma poètica d’on sortí la tragèdia grega
Àurea de Sarrà
Àurea de Sarrà al teatre de Dionís d’Atenes
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Nom amb què és coneguda la ballarina Àurea Serra i Adrià.
En el primer decenni del segle XX, coincidint amb la moda d’Isadora Duncan i l’esteticisme classicitzant, cultivà unes danses — anomenades cants plàstics — que volien reviure la dansa grega Des del 1920, any en què debutà a Madrid, féu gires per diversos països d’Europa i d’Hispanoamèrica Tingué molt d’èxit a Itàlia, Grècia i també a Egipte Celebrada per les famílies reials britànica i egípcia, plagué a Mussolini El dictador grec Pàngalos la distingí amb l’Orde del Fènix el 1926 i el poeta nacional Kostís Palamàs li dedicà poemes A Catalunya, li foren organitzats festivals al Teatre Grec de…
Sèmele
Mitologia
Divinitat grega, de natura terràqüia.
De possible origen traci, fou relacionada amb el culte de Dionís Segons el cicle tebà, era filla de Cadmos, fundador de Tebes, i d’Harmonia estimada per Zeus, esdevingué mare de Dionís Segons Eurípides, morí carbonitzada per Zeus Dionís la feu ressuscitar, i aleshores prengué el nom de Tiona El mite fou tractat per Ovidi i per Nonnos
Dió de Siracusa
Història
Polític siracusà, deixeble i protector de Plató.
Gaudí de la confiança de Dionís I el Vell i, en morir aquest, féu anar Plató a Siracusa perquè es fes càrrec de l’educació de Dionís II el Jove Més tard fou desterrat al Peloponès on organitzà un cos expedicionari amb el qual ocupà Siracusa 357-356 aC i destronà Dionís el Jove Topà amb l’hostilitat dels poderosos, que havia allunyat del poder, i del poble, que havia de suportar una feixuga càrrega d’imposts Morí assassinat pel cap del partit popular
Dionísies
Festes orgíaques en honor de Dionís.
Les més famoses eren les quatre que hom celebrava a Atenes d’hivern a primavera les Oscofòries , les Antestèries , les petites Dionísies i les grans Dionísies Hi tenien lloc les fallofòries, la hierogàmia de la ciutat amb la divinitat, concursos ditiràmbics i representacions teatrals l’embriaguesa, l’èxtasi, les danses violentes i l’omofàgia possibilitaven una unió particular del creient amb la divinitat Hom les troba posteriorment a Roma en forma de bacanal
Barcelos
Ciutat
Ciutat de Portugal, al districte de Braga, a la regió de Minho.
El comtat de Barcelos , primer comtat territorial de Portugal, fou creat per Dionís I el 1298 a favor del seu majordom major, Joāo Afonso Telo de Meneses, quart senyor d’Albuquerque El tercer comte 1314 fou el trobador i heraldista Pedro Afonso 1285-1354, fill natural del rei Dionís I, autor d’un Livro das linhagens i compilador del Livro das cantigas El setè fou Nuno Alvares Pereira, i en morir 1431 el comtat passà al seu gendre Alfons, primer duc de Bragança, i als seus descendents El rei Sebastià I 1554-78 elevà el comtat a ducat de Barcelos , a favor dels…