Resultats de la cerca

És de règim nivopluvial, amb fortes oscillacions estacionals Neix a les fonts càrstiques de la Dou, també anomenades fonts del Bastareny , i recull les aigües de la serra de Molnell, les del coll de Tancalaporta i les de la baga de Murcurols El riu forma una vall que flueix en direcció NW-SE per terrenys secundaris i terciaris Per la dreta rep el torrent de Turbians i per l’esquerra el riu de Gréixer passa per Bagà i desguassa al Llobregat per Guardiola de Berguedà En són aprofitades les aigües per a la indústria

Aquest nom provenia del fet que n'eren membres, a més d’alguns nobles i del canonge Ramon Llàtzer de Dou, els bisbes de Lleida i Girona i l’arquebisbe de Tarragona, que el rei, amb la seva forma de procedir tortuosa habitual, havia inclòs per tal com suposava que havien instigat o defensat la insurrecció La junta condemnà a mort alguns caps, com JRafí i Vidal i Albert Olives, amb la intenció de demanar gràcia al rei, però aquest sortí del Principat cap a València per tal de no concedir-la

Fill de Ban Biao i germà dels historiadors Ban Gu i Ban Zhao Abandonà la dedicació intellectual i partí a combatre a la frontera Amb Dou Xian atacà la branca nòrdica dels Xiongnu, que havien envaït els estats tributaris de la Xina al Turquestan Les seves conquestes el dugueren l’any 94 fins al Pamir Fou el principal realitzador de la política d’expansió dels emperadors Han Zhangdi i Hedi Fou governador de la conca del Tarīm fins poc temps abans de morir El succeí en el comandament el seu fill Ban Yong  

La llegenda, producte d’una fusió de l’evangeli apòcrif de Nicodem, la història de Josep d’Arimatea i llegendes cèltiques, produí als ss XII i XIII una sèrie de relats a l’entorn de la recerca del calze per diversos cavallers —entre els quals Perceval i Lancelot— i del seu descobriment, obra de Galaad, fill de Lancelot El cicle comprèn l’obra de Chrétien de Troyes i altres autors Perceval ou le conte du Graal , la de Robert de Boron Roman de l’Estoire dou Graal o Joseph d’Arimathie , llurs derivacions, entre les quals destaquen Lancelot i la seva continuació Queste du Saint-Graal…

Té l’origen en el laboratori de productes químics del carrer del Pi de Barcelona fundat l’any 1917 per Francesc Dou i Arumí i Francesc Novellas Roig La gran demanda dels seus productes comportà l’ampliació de la fàbrica i el trasllat primer a l’Eixample, on nasqué la marca Titán per a alguns dels productes, i després al barri del Poblenou de Barcelona Joaquim Folch i Girona , net de l’industrial i antic alcalde Manuel Girona, comprà el 1921 una participació majoritària de l’empresa, i el 1935 s’incorporà a la gerència Sota la seva gestió, la reconvertí en una fàbrica de pintures…

Ardiaca de Benasc, capellà d’honor del rei, membre del tribunal de la Rota, canonge de San Isidro de Madrid Fou tingut com el veritable autor del decret regalista d’Urquijo 1799, que deixava a mans del rei l’elecció i la confirmació dels bisbes, i per aquesta causa, exiliat de Madrid, tornà a la seva canongia de Lleida El 1808, acusat de promoure una conspiració contra el general francès Duhesme, hagué de fugir de Barcelona Vocal per Lleida de la Junta Superior de Catalunya, fou elegit per aquesta diputat a les corts de Cadis Hi féu una proposta 1811 de reforma de legislació en sentit…

Estudià pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona a l’Academia de San Fernando de Madrid des del 1797, de la qual fou després membre, i a Roma 1803-14 Del 1816 al 1818 dissenyà diversos projectes d’obres públiques a Lleida, entre ells un del canal d’Urgell, els plans del qual foren aprofitats per al traçat definitiu del 1852 El 1817 dirigí uns cursos gratuïts d’arquitectura de la Junta de Comerç de Barcelona, i dos anys més tard inicià les classes regulars Autor del palau neoclàssic d’Alòs i de Dou vers el 1818 de Barcelona —confós sovint amb el que després fou de l’Ateneu…

Estudià al collegi de Cordelles i es doctorà en dret civil 1715 i es llicencià en cànons a la Universitat de Cervera, institució a la qual es vinculà per sempre n’ocupà diverses càtedres jurídiques i en fou canceller interí el 1743 Dedicà tota la vida a l’ensenyament del dret i a l’estudi de la cultura clàssica Per bé que mantingué correspondència en català amb Ignasi de Dou i en castellà amb G Maians, entre d’altres, la seva llengua de cultura fou el llatí coneixia també el grec Posseïa una formació clàssica impecable i formà una bona biblioteca de llibres de dret i de filologia…

L’església parroquial de Sant Esteve conserva elements de la construcció romànica del s XII consagrada el 1119, com l’absis i alguns capitells, però la major part és posterior als terratrèmols del s XV Possiblement estigué emmurallat El lloc és esmentat ja el 904 fou conegut inicialment per Sant Esteve de Saüll, i fou un dels nuclis importants del vescomtat de Bas i als segles XII i XIII fou centre d’una batllia Formà municipi independent fins el 1968, que fou unit als de Joanetes, la Pinya i Sant Privat d’en Bas Dins l’antic terme s’aixecava l’antic castell dels vescomtes, elCastelló d’en…

Fill de Ban Biao i germà de Ban Zhao i de Ban Chao Fou acusat de deformar la història tradicional i fou empresonat El seu germà Ban Chao el pogué exculpar, i l’emperador li encarregà la redacció de Qianhan shu o Han shu ‘Història de la dinastia Han’ Més tard s’adherí al partit rebel de Dou Xian i l’acompanyà en la seva expedició a Mongòlia contra els siongnu Fou detingut i morí a la presó El Han shu és la primera de les vint-i-quatre històries dinàstiques o annals xinesos, segueix el model de Sima Qian i es refereix a la dinastia dels Han anteriors o occidentals 206 aC — 6 dC L’…