Resultats de la cerca

Pioner de la psicologia i la psiquiatria a Catalunya, ocupà diversos càrrecs en la docència universitària i la pràctica de la psicologia, a més d’intervenir en iniciatives científiques, com la codirecció amb Joaquim Xirau de la Revista de Psicologia i Pedagogia 1933-37 En relació amb aspectes de la psicologia de l’esport, el 1937 publicà la conferència “Influència de la cultura física en la formació ètica de la joventut” Exiliat el 1939, s’installà definitivament al Brasil, on va publicar Futebol e Psicologia 1964 Conrad Vilanou i Xavier Laudo van escriure Emili Mira i els…

Feu nombroses ascensions al massís de la Maladeta 1902-20, entre les quals cal esmentar les primeres absolutes als pics de les Salenques 1908 i de Soubiron 1910, els nous itineraris a l’Aneto des del coll de les Salenques 1910 o al pic Maleït per la cresta de Cregüenya 1910 i les primeres estatals al pic d’Alba 1910, la Forcanada pel canal nord-oest 1913 i altres ascensions, com la cresta oest de la Maladeta 1912 El 1927 realitzà una ascensió al Naranjo de Bulnes, als Picos de Europa Al massís de la Maladeta, entre els pics Maleït i Aragüells, hi ha l’agulla Juncadella 3015 m, que porta el…

Està considerat com el pioner de la medicina esportiva a l’Estat espanyol Fou el primer metge que tingué el Futbol Club Barcelona, als anys vint formà part de la directiva blaugrana, com a vocal 1928-30, i, el 1929, fou elegit delegat de futbol del club Presidí el Centre d’Esports Sabadell 1923-29 El 1930 fundà la Mutual Esportiva de Catalunya Juntament amb metges i pedagogs com Joan Soler Damians i Josep A Trabal, creà un Projecte d’Educació Física destinat a formar part del pla general de sanitat i beneficència de la Generalitat republicana Publicà, juntament amb Josep Suriol, Tres mil…

El 1951 es feu soci del Tiro Nacional de Barcelona Guanyà torneigs locals en diverses modalitats i obtingué el Campionat de Catalunya en tres posicions de 50 m amb fusell i fou segon amb arma pneumàtica 1955 Parallelament inicià la seva faceta d’àrbitre de tir Tornà a proclamar-se campió de Catalunya 1962, en la modalitat de màuser en la distància de 50 m Arbitrà les proves de tir més rellevants de l’època i fou un dels principals àrbitres de precisió de l’Estat espanyol Des del 1962 i durant 25 anys fou àrbitre internacional de tir

Especialitzat en gimnàstica artística, fou membre del Gimnàs Blume Formà part de l’equip espanyol que participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 Aconseguí quatre Campionats d’Espanya, en barra fixa 1959, 1961, terra 1962 i salt 1962, i fou subcampió del concurs general en dues ocasions 1961, 1962

Fou un dels quatre atletes catalans seleccionats per als Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928, junt amb Joan Serrahima, Joaquim Miquel i Josep Culí Disputà la marató, prova de la qual s’havia proclamat campió de Catalunya el mateix any competint amb el FC Barcelona

Conegut com Bambi , fou jugador del RCD Espanyol des de la temporada 1953-54 fins a la de 1958-59 Disputà 96 partits de Lliga i marcà 7 gols Disputà la final de Copa del 1957 contra el Barça Abans del pas per l’Espanyol, jugà al Badalona Després ho feu també una temporada amb Las Palmas 1958-59, a primera, i retornà al Badalona Jugà un cop amb la selecció catalana i fou una vegada internacional B

Jugà a basquetbol a la Société Patrie i signà les primeres cròniques el 1935 en el Diari de Barcelona Fou responsable d’esports a Tele-estel i collaborador de L’Équipe Es traslladà a Ourense a inicis de la dècada dels 40 i promogué la pràctica del basquetbol i l'hoquei a la ciutat gallega Un dels tornejos de bàsquet que anualment disputen els equips d'aquesta província porta el seu nom Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Basquetbol i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991 Publicà 70 anys de bàsquet a Catalunya 1993

Pioner d’aquest esport, debutà amb el primer equip del Cerdanyola Hoquei Club a l’estiu del 1936 Conquerí un Campionat de Catalunya de segona divisió, un de primera divisió i dos Trofeus Pironti Es retirà el 1949

Fou president del BM Granollers 1955-69 Sota el seu mandat el club feu la transició de l’antic handbol d’onze a l’handbol de set