Resultats de la cerca

Arquitecte de professió, es dedicà per vocació a la poesia, amb l’anomenada Generació del 36 Publicà Cantos de primavera 1936, Tiempo de dolor 1940, amb influències de Jammes i Claudel, Continuación de la vida 1948, Lecciones para el hijo 1961, etc En el camp de la investigació, publicà una Introducción a la poesía española contemporánea 1957 Pòstumament foren publicades les Prosas propicias 1976

El 1825 entrà com a novici al monestir de jerònims d’El Escorial, d’on fou professor de grec i bibliotecari i, a més de diversos càrrecs eclesiàstics, fou també professor i rector del Seminari de Badajoz La seva tasca investigadora se centrà fonamentalment en el monestir d’El Escorial, sobre el qual escriví nombrosos treballs, molts dels quals romanen inèdits Publicà sobre aquest tema Historia y descripción del Escorial 1849, ed facs 1984 i Historia sobre el Real Monasterio de San Lorenzo, llamado comunmente del Escorial 1849 i 1854, ed facs…

Professà al monestir de jerònims d’El Escorial 1825, d’on fou mestre de cerimònies, professor de grec i segon bibliotecari fou també confessor de Ferran VII Després de l’exclaustració 1835 continuà al servei d’El Escorial, d’on Isabel II el féu primer bibliotecari 1847 Després fou canonge i professor del seminari de Badajoz 1852, arxipreste d’Astorga i ardiaca de València 1867 Traduí del llatí El movimiento de España o sea historia de las Comunidades de Castilla de Juan Maldonado 1840, i és autor de diversos treballs sobre El Escorial 1849-59 i d’un…

Vida i obra Fill de Joan Muntaner i d’una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s’albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant Acompanyà l’infant Pere a França el 1276, probablement en el seguici de Roger de Lloria, a qui fou sempre molt afecte Vers la fi de gener del 1281 era a Montpeller, potser al servei de Jaume II de Mallorca Arran de la destrucció de la seva vila natal per la invasió francesa de Felip Ardit, el juny del 1285, no tornà a Peralada A partir de l’abril del 1286, sembla anar i venir de l’estol de Roger de Lloria a València, trametent…

Des del 1546 treballà per a l’emperador Carles V esculpí en bronze les estàtues de Carles V abatent el furor i L’emperadriu Isabel 1564 ambdues al Museo del Prado, Madrid Collaborà, amb el seu fill Pompeo Leoni 1533 — Madrid 1608, també escultor, en les figures de bronze del retaule major d’El Escorial començat el 1579 Pompeo féu també els grups de les tombes de Carles I i Felip II a El Escorial ~1590-98

El 1552 fou casada amb el seu cosí germà el príncep hereu Joan de Portugal, fill de Joan III Vídua el 1554, tornà a Castella i fou nomenada lloctinent general de les corones de Catalunya-Aragó i Castella-Lleó durant l’absència del seu pare i del seu germà Felip 1554-59, i donà minucioses instruccions al lloctinent de Catalunya García Álvarez de Toledo Fou també consellera i amiga de les reines Isabel de França i Anna d’Àustria, cunyades seves D’una gran i severa religiositat, fundà, aconsellada per Francesc de Borja, duc de Gandia, el convent de Las Descalzas Reales, a Madrid, on fou soterrada

Titulat el 1919, defensà aviat postures socioarquitectòniques molt similars a les de Le Corbusier La seva Estació de servei per als petrolis Porto Pi, de Madrid 1927, és considerada la primera obra arquitectònica antistilística —o racionalista— de l’Estat espanyol De la seva obra sobresurten els projectes d’aeroport de Madrid i del Faro de Cristóbal Colón de Santo Domingo 1929, la clínica Luque de Madrid 1935, etc

Filla d’immigrants polonesos benestants, és coneguda, sobretot, per la cobertura que féu de la Guerra Civil Espanyola, per a les revistes franceses Ce Soir o Regards al costat del seu company sentimental , Robert Capa D’ideologia esquerrana, hagué de fugir d’Alemanya amb l’arribada del nazisme i es refugià a París Allà conegué Capa, que li ensenyà els fonaments de la fotografia Al començament, publicaren les fotos de tots dos amb el nom de Robert Capa, però posteriorment Taro publicà alguns reportatges amb el seu nom artístic El més conegut d’aquests treballs és el reportatge sobre la batalla…

Vida i obra Primer comte de Mayalde 1596 i de Ficalho 1599 Fill segon de Francesc de Borja i d’Aragó , duc de Gandia Fou ambaixador extraordinari de Felip II a Portugal 1569 prop de l’emperador Rodolf II 1576, majordom major de l’emperadriu Maria d’Àustria 1581-1603 i de la reina Margarida d’Àustria 1604, del consell d’estat de Felip III de Castella i president del consell de Portugal És autor del tractat Empresas morales Praga 1581, obra que inaugura un tipus de literatura emblemàtica de gran fortuna en la literatura castellana les empreses amb funció d’emblema El seu net…

Collaborador de la revista republicana Hora de España , s’exilià el 1939 Conreà la poesia El hombre y el trabajo , 1938 La mano de Dios pasa por este perro , 1965, etc, la novella La cacatua atmosférica , 1977, entre altres i l’assaig literari España en la Edad de Oro , 1944 Realismo “mágico” en Cervantes , 1966