Resultats de la cerca
Es mostren 386 resultats
Estela Martín de los Reyes
Altres esports de pilota o bola
Jugadora i àrbitra de tamborí.
El seu primer contacte amb aquest joc fou al Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004 Realitzà el curs d’arbitratge tècnic a Oristano Itàlia el 2005 Com a jugadora, participà en la Copa d’Europa en pista coberta 2005, 2006 i en el torneig internacional Tambeach de Catalunya 2006, 2007, entre altres torneigs
serra de Puig d’Estela
Serra
Serra dels municipis de Riudaura (Garrotxa) i Vallfogona de Ripollès (Ripollès).
Estela de Covadonga García Villalta
Atletisme
Atleta.
Fou membre del CA La Santina 2005-06, del CA Benacantil Puerto de Alicante 2007-09, del València Terra i Mar 2010-15, i des del 2016 del València Club Atletisme Especialista en velocitat, guanyà els campionats d'Espanya de 100 m a l'aire lliure 2013, 2014 i 2016 i de 200 m a l'aire lliure 2013 El 2010 aconseguí el record d'Espanya absolut de 4x100 m Participa en Campionats d'Europa 2010, 2014 i 2016, en els Jocs del Mediterrani 2009 i 2013, on el 2013 guanya la medalla de plata en els 100 m, i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016
Josep Manuel Minyana i Estela
Historiografia
Historiador.
Frare trinitari des del 1687, passà a Nàpols, on estudià pintura, i es posà en contacte amb el grup de Gravina i amb el també valencià Manuel Martí , a qui considerà el seu mestre i a qui illustrà la seva descripció del teatre romà de Sagunt També estigué influenciat per Gregori Maians Retornà el 1694 i es dedicà a l’ensenyament del llatí a Llíria i a Sagunt, fins que el 1704 ocupà la càtedra de retòrica de la Universitat de València, càrrec que abandonà en iniciar-se la guerra de Successió el 1705 Durant el conflicte bèllic es dedicà a l’estudi arqueològic del teatre romà de Sagunt, i els…
,
Castell d’Estela (Castellar del Riu)
Art romànic
No coneixem la ubicació del castell d’Estela, però, seguint la toponímia berguedana, podríem aventurar la hipòtesi de relacionar aquest castell amb el pic anomenat Cim d’Estela que s’aixeca sobre el llogarret d’Espinalbet, al municipi de Castellar del Riu Si és desconeguda la seva ubicació, gairebé també ho és la seva història, car les notícies que es conserven sobre el castell d’Estela són molt escasses L’única referència conservada sobre el castell d’Estela la trobem en un document de l’antic fons de l’arxiu del monestir de Santa Maria de…
Santa Maria de l’Estela (Cabanelles)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental, on hom pot veure la construcció semicircular, afegida al mur meridional, i que alberga l’escala de cargol que puja al campanar F Tur L’Estela és un poblat que formaven nombroses masies escampades per una àmplia rodalia muntanyosa, al sector nord-est de l’extens terme municipal de Cabanelles Avui és pràcticament deshabitat L’antiga església parroquial de Santa Maria, abandonada, es troba al cim d’un elevat planell A la seva vora només hi havia la rectoria i el mas de Sant Cristòfol o Cal Magre, ambdós en…
Sant Cristòfol de l’Estela (Cabanelles)
Art romànic
L’any 1095 el prevere Ramon Amalric donà aquesta església al priorat de Lledó Aquesta possessió és confirmada per dues butlles del papa Calixt II, del 1120 i el 1123, respectivament En els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV apareix com a “ capella sancti Christophori, in parrochia sancte Marie de Stella” Les restes de la capella es troben al costat del mas anomenat de Sant Cristòfol o de Cal Magre, ara deshabitat i, en part, en ruïnes Per les seves característiques semblen pertànyer a una construcció de planta rectangular dels segles XIV o XV, la qual devia substituir l’…
Estela funerària de la Mare de Déu dels Arcs (Santa Pau)
Art romànic
EstelaEstela trobada vers l’any 1945 vora l’església Tot i que la seva tipologia és força corrent durant tot un període de temps molt llarg, cal situar la seva datació als segles XII-XIII Vers l’any 1945, tot llaurant uns camps propers a l’església de la Mare de Déu dels Arcs, fou trobada una estela funerària discoïdal És formada per un disc circular i per un peduncle que té forma de cua d’oreneta Al disc, que té malmesa la part superior, hi ha una creu grega, lleugerament patent, amb els quatre braços units a l’orla Els quatre quadrants que resten han…