Resultats de la cerca
Es mostren 1734 resultats
James Fernandez
Antropologia
Antropòleg nord-americà.
Es doctorà a la Northwestern University el 1962 amb una tesi sobre la cultura fang de l’Àfrica occidental sota la direcció de MJHerskovits Ha estat catedràtic d’antropologia de la Universitat de Princeton i actualment ho és al departament d’antropologia de la Universitat de Chicago Ha realitzat el seu treball de camp entre els fangs —on féu recerca sobre cultes sincrètics i canvi cultural— i també a Astúries, on ha dut a terme investigacions sobre crisi i revitalització cultural, i reindustrialització Els eixos centrals de la seva investigació se centren en l’estudi de les relacions entre les…
Gregorio Fernández
Escultura
Escultor castellà.
Establert a Valladolid, hi dirigí un taller fecundíssim i amb nombrosos collaboradors Els seus mestres foren Francisco de Rincón i Pompeo Leoni La seva obra és molt dispersa País Basc, Galícia, Portugal, Logronyo, Càceres i Madrid Les seves figures humanes són d’un gran realisme Definí tipus escultòrics, com el Crist jacent l’exemplar més antic documentat és el d’El Pardo, el Crist flagellat Vera Cruz de Valladolid i Carmelites d’Àvila, el Crist a la creu La Luz de Valladolid i San Pedro de Las Dueñas, la Immaculada Vera Cruz de Salamanca i Santa Teresa de Jesús museu de Valladolid També…
Josep Antoni Fernández i Fernández
Humorista conegut pel nom de Fer.
Quan tenia quatre anys la seva família s’installà a Mollet del Vallès, ciutat a la qual sempre estigué vinculat estretament Llicenciat en història per la Universitat de Barcelona, fou professor d’educació secundària Al final dels anys seixanta inicià la carrera com a humorista gràfic a Mataratos , i posteriorment a La Prensa , El Papus , revista de la qual fou director en 1977-78, Barrabás i El Correo Catalán , ja plenament professionalitzat L’any 1982 començà a treballar a El Jueves , revista de la qual fou cofundador i director els anys noranta i a la qual estigué llargament vinculat Hi…
Antoni Fernández de Córdoba
Història
Duc de Somma, Sessa i Baena, comte de Palamós, Trivento, Avellino i Cabra; conegut també per Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba.
Fill de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens Estudià a la Universitat de Lleida Per la seva prudència, Felip II de Castella li deia el duque de Seso Ambaixador 1590-1604 prop dels papes Sixt V, Urbà VII, Gregori XIV, Innocenci IX i Climent VIII, tingué disputes amb ells perquè s’oposava al reconeixement papal del rei Enric IV de França Promogué la canonització de Ramon de Penyafort 1601 Majordom major de la reina Margarida 1604-06 Fou un protector dels literats
Francesc Pelagi Briz i Fernández
Folklore
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Música
Poeta, dramaturg, narrador, folklorista, editor de textos i traductor.
Adoptà el nom de Francesc Pelai, malgrat haver-se-li imposat els de Francisco d’Assís, Pelàgio i Joan Obtingué el grau de batxiller en filosofia i lletres 1856 i feu estudis de dret, que abandonà el 1860 De ben jove manifestà una forta vocació literària, que complementà al llarg de la vida amb un intens activisme patriòtic i cultural En una primera època, en què usà el català i el castellà, feu collaboracions periodístiques i literàries a diverses revistes —per exemple, a La Revista de Cataluña — i publicà, entre altres obres, el poema Lo fill dels hèroes 1860, la novella en…
, ,
Enrique Fernández Arbós
© Fototeca.cat
Música
Violinista i director d’orquestra castellà.
Estudià a Madrid amb JMonasterio i a Brusselles amb Gevaert i HVieuxtemps JJoachim el presentà com a concertista a Berlín 1886 Amic d’Albéniz, li orquestrà peces de la Suite Ibèria , i actuà a Barcelona amb el Quintet Albéniz 1894 Professor del Royal College de Londres 1894-1916, on fundà The Concert Club 1905, i director titular de l’Orquesta Sinfónica de Madrid 1903-36 Actuà per Europa i Amèrica El 1935 dirigí, invitat, l’Orquestra Pau Casals, a Barcelona Escriví algunes peces musicals i unes Memorias 1863-1903 1963
Robert Fernández Bonillo
FC Barcelona
Futbol
Futbolista i entrenador conegut amb el nom de Robert.
Ingressà al FC Barcelona 1986-90 procedent del València 1981-86, equip al qual tornà 1990-95 Posteriorment jugà en el Vila-real 1995-99 i en el Còrdova 1999-2001, on es retirà Centrecampista, disputà 247 partits amb el Barça i marcà 66 gols Guanyà una Recopa d’Europa 1989 i dues Copes del Rei 1988, 1990 Fou vint-i-nou cops internacional i participà en la Copa del Món 1990 i l’Eurocopa 1984, on fou subcampió Entrenà equips del futbol de base i de tercera divisió del València, el Córdoba Club de Fútbol 2005, l’Orihuela Club de Fútbol 2006-07, la Unión Deportiva Alzira 2008-09 i la Unió…
Alberto Mazón Fernández
ARNAU JAUMIRA
Hoquei sobre patins
Entrenador d’hoquei sobre patins.
Començà a entrenar els infantils del Club Patí Flix i amb els mateixos jugadors arribà a la divisió d’honor la temporada 1991-92 Posteriorment dirigí el Reus Deportiu 1996-97, el Sícoris de Lleida, el Club Patí Vila-Seca 2000-05, amb el qual guanyà una Lliga de primera divisió, i el Club Patí Vilanova 2005-08, amb el qual es proclamà campió de la Copa de la CERS 2007 El 2011 fou nomenat seleccionador espanyol femení absolut, i guanyà el Campionat d’Europa
Marta Recio Fernández
CN SABADELL
Waterpolo
Jugadora de waterpolo.
S’inicià com a nedadora al Club Natació Atlètic-Barceloneta i com a jugadora de waterpolo al Club Esportiu Mediterrani El 2009 passà al Club Natació Sabadell, amb el qual guanyà la Copa d’Europa 2011, 2013, la Lliga 2011, 2012, 2013, la Copa de la Reina 2010-13, la Supercopa d’Europa 2013 i la Supercopa d’Espanya 2009-12 En el període 2005-11 fou onze vegades internacional amb la selecció estatal en les Lligues Mundials del 2006 i el 2010
Miquel Fernández Bada
Museu Colet
Atletisme
Atleta, àrbitre i dirigent esportiu.
Competí pel FC Barcelona 1947-51, l’OAR de Barcelona 1951-55 i l’equip del Cercle Catòlic de Gràcia 1955-58 en curses de velocitat i salt de llargada L’any 1958 deixà la pràctica atlètica i entrà a formar part del Collegi Català de Jutges, que presidí a partir del 1964 Assolí la categoria de jutge estatal el 1964 i de jutge àrbitre estatal el 1972 Formà part del jurat tècnic en dos Jocs Iberoamericans, en un Campionat del Món 1995 i en dos d’Europa 1968, 1975 en pista coberta, i en una Copa del Món 1989, en una Copa d’Europa 1992 i en diverses edicions del Míting Internacional Ciutat de…