Resultats de la cerca

Especialista en història d’Àfrica S'orientà cap aquesta especialitat durant el seu exili a França del 1974 al 1977 a causa de la seva militància antifranquista De nou a Catalunya, es llicencià en psicologia el 1979 i en història a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1983 i es doctorà en història d’Àfrica a la Universitat de Barcelona el 1987 Ha estat professor a les universitats de Dakar 1979-80 i de Madagascar-CUR d’Antananarivo 1981-83 i ha impartit cursos en diverses universitats europees Des del 1985 és professor de la Universitat de Barcelona Fou un dels fundadors del Centre d’…

Fou canonge d’Urgell i secundà estretament la política de Pau Claris El 1634 intervingué amb aquest als avalots que hi hagué a Vic contra l’aplicació del delme als eclesiàstics El 1638 formà part, com a oïdor, de la generalitat de Catalunya presidida per Claris Collaborà, també amb aquest, en l’oposició que el capítol urgellenc menà contra el bisbe Pau Duran i contra els ciutadans Durant el govern dels francesos fou nomenat inquisidor a Catalunya

Se n'anà a fer fortuna a Xile 1872-1877 tornà a Madrid i morí al manicomi de Carabanchel Traduí Heine i escriví narracions i dos llibres de poesies La soledad , 1861 La pereza , 1871, caracteritzats per llur to intimista El primer d’aquest llibres motivà un article de Bécquer, amic seu, a “El Contemporáneo”, un dels escrits bàsics de l’ideari becquerià

No hi ha informació sobre les dades bàsiques de la seva biografia, i el seu nom és conegut només gràcies a dues fonts documentals, que apareixen en el diccionari Anglès-Pena 1954 Segons aquestes fonts, fou mestre de capella de la parròquia de Balaguer, versemblantment durant la segona meitat del segle XVII A la Biblioteca de Catalunya de Barcelona se’n conserven tres composicions policorals, i alguna altra a la catedral de Mallorca

Competí en Tècnica de Recorregut Eqüestre de Competició TREC com a membre de l’equip del Club les Tanques de Viladecans i es proclamà campió estatal en les especialitats sènior TREC 2009 i prova d’orientació en TREC 2006 Practicà el bàsquet a cavall amb el Centre de Doma d’Osona i formà part de la selecció catalana d’aquesta especialitat Des del 2006 compaginà l’alta competició amb la seva feina al Centre d’Equitació les Tanques de Viladecans, on s’encarregà de la doma de cavalls i d’activitats d’equitació terapèutica per a centres d’educació especial

Vida i obra És documentat com a jurista i agent de la política reial a Mallorca des del 1440 Estudià lleis a Itàlia, on es doctorà cap a l’any 1435 En aquest temps mantingué relacions literàries amb humanistes italians, principalment amb Leonardo Bruni d’Arezzo, de qui fou deixeble, i Antonio Beccadelli, Il Panormita Escriví en un llatí prou correcte epístoles en prosa i poesies, algunes d’elles en versos sàfics En català la seva obra conservada es redueix a un parlament pronunciat al desembre del 1467 davant el consell de Mallorca, amb el qual pretenia activar un finançament sollicitat pel…

Veguer de Vic 1702-05 Prengué part en la revolta de la ciutat a favor de l’arxiduc Carles 1705 Lluità a Barcelona el 1706 i, com a tinent coronel, en 1713-14 Morí defensant el baluard de Santa Clara

Fou membre de la nissaga de músics vigatans coneguts amb l’àlies de Vila , que esdevingué cèlebre durant els segles XVI i XVII Ferran provenia d’una rica família de mercaders de Vic i era nebot de Pere Alberc i Ferrament , organista de la catedral de Barcelona Alberc sollicità l’assistència d’un organista coadjutor del capítol barceloní al març del 1580 per a aquest fi, el capítol feu publicar un edicte a les ciutats de Vic i Barcelona, on convocava els membres de la nissaga musical iniciada per Pere Vila , tal com ho establien els pactes signats per aquest darrer i el capítol de Barcelona el…

Vida i obra Fill d’una família benestant del Maresme, estudià amb els maristes, a Mataró, i es llicencià en dret, a Barcelona, el 1933, el mateix any en què acabà el servei militar amb la graduació d’alferes de complement d’artilleria El 1934, amb Els hereus de Xanta , guanyà el premi de narrativa dels Jocs Florals de Mataró i, el 1937, amb Tríptic publicat el 1964, el premi de narracions Narcís Oller Participà de manera activa en la guerra civil, en un itinerari que el dugué al front d’Aragó, a Almansa, a la contraofensiva de la línia de Castelló i a la batalla de l’Ebre, on fou ferit Acabà…

Fill segon de Joan I de Castella i d’ Elionor d’Aragó i net, per tant, del rei Pere el Cerimoniós, es formà i residí a Castella fins a 32 anys Entre el seu heretatge d’infant i el patrimoni que li aportà la seva muller Elionor d’Alburquerque , La Ricahembra , amb qui es casà el 1395, reuní uns dominis extensíssims, que travessaven tot Castella, en els quals es basà la seva força política i, després, la dels seus fills, els infants d’Aragó En morir el seu germà, el rei Enric III de Castella , el 1406, assumí la regència del seu nebot Joan II, juntament amb la mare d’aquest, Caterina de…