Resultats de la cerca

El 1862 anà a París i treballà a l’obrador del pintor Charles Gleyre, on conegué Monet, Renoir i Sisley, amb els quals formà un nucli d’impressionisme embrionari, anomenat Grup dels Quatre La seva obra, truncada prematurament, és lluminosa i té molts punts de contacte amb la del Manet preimpressionista Hom considera La Réunion de famille 1867, retocada el 1869 la seva obra mestra La Réunion de famille 1867, de Jean-Frédéric Bazille ©

Fou iniciada per Alfons Frederic d’Aragó Foren fills seus Simona Frederic d’Aragó , la qual, malgrat l’oposició dels venecians, es casà amb Giorgio II Ghisi, fill de Bartolomeo II, senyor de la tercera part de Negrepont 1327, i Alfons donà al seu gendre el castell de Sant Omer, a Tebes, famós per les pintures al fresc d’escenes contemporànies, el qual castell fou destruït pocs anys després pels mateixos catalans, que no confiaven del tot en un senyor venecià, Pere Frederic d’Aragó mort el 1355, que succeí el pare en el comtat de Salona i les senyories d…

Fundador de la Societat de Sant Vicenç de Paül, com també de les Conferències de Sant Vicenç de Paül , el 1833, mentre estudiava lleis i literatura a París, s’ajuntà a R Chateaubriand, C F R Montalembert, H D Lacordaire —amb qui fundà 1848 l’"Ère Nouvelle”, portaveu de llurs ideals socials— i altres catòlics progressistes Fou professor a la Sorbona 1841 i 1844-52 Edità alguns dels primers poetes franciscans d’Itàlia 1852, recull important per a la història de l’espiritualitat medieval Fou partidari del liberalisme polític, motiu pel qual sofrí atacs diversos, i acabà la vida retirat de tota…

Autor de les escultures monumentals el Lleó de Belfort 1880 i de  La llibertat illuminant el món del port de Nova York 1886, amb estructura metàllica interna, obra de l’enginyer Gustave Eiffel Aquesta darrera obra el convertí en un dels escultors més coneguts del segle XIX a Europa i Am`rica del Nord Altres obres seves són Monument de Diderot a Langres 1884,  Char triomphal de la Garonne a Lió 1992, Monument a Vercingétorix a Clermont-Ferrand 1903, etc

Format al Club Natació Calafell, guanyà el Campionat de Catalunya en classe optimist 1973 i formà part de la selecció espanyola que guanyà el Campionat d’Europa 1976 Posteriorment guanyà el Campionat de Catalunya en classe laser 1983, el d’Espanya en hobie cat 16 1984, la Mediterranean Hobie Fun 1984, 1986 i la Copa d’Espanya de first class 8 2001 Per altra banda, fou director de l’Escola Catalana de Vela, de l’Escola de Vela de la Federació Catalana, director tècnic del Centre Municipal de Vela i director de l’àrea esportiva del Club Nàutic El Balís Collaborà en institucions com la…

Vestí la samarreta de l’Hispano Francès Començà jugant en l’equip B el 1958 i l'any 1960 passà al primer equip, a les ordres de Salvador Navés Guanyà tres Lligues 1967, 1968, 1973, la darrera com a jugador entrenador, i quatre Copes del Rei 1964, 1966, 1967, 1968 Disputà més de 50 partits amb la selecció espanyola, que capitanejà, i amb la qual participà en els Campionats d'Europa 1969, 1972, 1973 i 1974 i el preolímpic de Munich de 1972 Entre els anys 1976 i 1978 jugà i entrenà el Club Voleibol Sant Cugat, on com entrenador els seus equips que participaren en la Recopa d'Europa 1977, 1978 L'…

Fill de la noble prussiana Helen Grund i l’assagista d’origen jueu Franz Hessel, la seva mare inspirà a l’escriptor Henri-Pierre Roché la protagonista de la novella Jules et Jim , portada al cinema per François Truffaut 1962 Establert el 1924 a França amb els seus pares, l’any 1937 ingressà a l’École Normale Superieure i el 1939 es naturalitzà francès Mobilitzat, rebutjà el règim de Vichy i fugí a la Gran Bretanya, on esdevingué un estret collaborador de Charles De Gaulle Tornà a França clandestinament i organitzà els combatents de la Resistència Capturat el 1944 per la Gestapo i deportat a…

Membre del Club Natació Kallípolis, destacà l’any 2002 en proclamar-se campió de Catalunya en la prova de banderes, títol que guanyà en nombroses ocasions En aquesta mateixa especialitat guanyà la medalla d’or al Campionat d’Espanya d’estiu 2009 i la Lliga de clubs de divisió d’honor 2005, 2008, 2010, en què aconseguí diversos podis tant en banderes com en esprint platja Amb la selecció catalana també guanyà la medalla d’or en banderes en el Campionat d’Espanya 2006, 2009, així com en llançament de corda 2008, i participà en competicions internacionals com el Míting Internacional Ciutat de…

Enginyer de mines, conseller d’estat 1855 i senador 1867-1870, estudià sobre el terreny la vida dels camperols El 1864 publicà La réforme sociale a França, on defensava la necessitat de salvar la unitat familiar, que segons ell coincidia amb la família troncal i que considerava la cèllula social bàsica, punt de partença i fi de tota reforma política Realitzà també treballs de descripció etnogràfica en les comunitats dels Pirineus També publicà Les ouvriers des deux mondes 1855

La figura encarna el prototip d’home modern contemporani en una societat burgesa Lluís Frederic Picàbia és un personatge abocat a la recerca del propi jo És presentat en clau aparentment psicològica, ja que fonamenta la seva actuació en una illusió El seu caràcter es construeix al llarg de la novella a través del joc de perdre i trobar La novella s’enceta amb la pèrdua de Sílvia, la seva companya sentimental, fet que condiciona el seu comportament futur Ell decideix canviar de vida i, a trenta-cinc anys, deixa la feina al capdavant de la fàbrica on treballa i enceta un viatge que…