Resultats de la cerca

La presidí Josep Maria de Sucre, i en formaren part, entre altres, Charles Collet, Alfred Figueres, Josep Hurtuna, Núria Picas, Ramon Rogent, Carme Serra i FPVerrié Inicià la seva actuació amb una exposició d’escultura Maillol, Casanoves, Clarà, Manolo, Gargallo celebrava reunions periòdiques, exposicions dels seus associats, i facilitava beques del govern francès per a estudiar a París Significà una revaloració de l’art jove enfront de les tendències pompières dominants Les seves activitats s’extingiren vers el 1960

Dirigí bona part dels millors marxadors catalans, a més d’alguns maratonians i fondistes, com Nacho Cáceres, Antonio Peña, Marco Antonio Cepeda i Víctor Morente Fou responsable del sector de marxa i membre del comitè tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme, i professor de l’Escola d’Entrenadors Fou entrenador de la campiona d’Europa Mari Cruz Díaz i dels medallistes olímpics Daniel Plaza 1992 i Maria Vasco 2000, entre altres marxadors, com Emilia Cano, Eva Pérez, Celia Marcén, Teresa Palacio, Maite Gargallo, Josep Antoni González Cobacho, Francisco Botonero, Germán Nieto i…

Fou deixeble de Francesc d’AGalí i de Pau Gargallo a Bells Oficis Exposà individualment per primera vegada a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1922 El 1926 presentà a la Sala Nancy de Madrid una collecció d’objectes de vidre esmaltat, i el mateix any hi fou premiat amb primera medalla d’or per obres similars a l’exposició nacional Es traslladà a París 1930 i hi residí uns quants anys i exposà al Salon des Indépendants Exposà també a Londres 1929 i Barcelona 1943, 1946, 1966

Descendent de la família del marquesat de Sentmenat , es formà com a enginyer Casat el 1926 amb l’escultora Eulàlia Fàbregas i Jacas Començà una curta carrera cinematogràfica en debutar el 1933 a Mercedes Josep Maria Castellví Es convertí en un dels galants més populars d’abans de la guerra amb Sor Angélica 1934, Francesc Gargallo El secreto de Ana María 1935, Salvador Alberich El octavo mandamiento 1935, Arthur Porchet Incertidumbre 1935, Joan Parellada i Isidre Socias Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, J Parellada, i La Millona 1937, Antoni Momplet Després de la guerra civil es retirà…

Format a l’Escola de Bells Oficis amb Francesc d’AGalí, i a París amb Pau Gargallo Es presentà individualment a Barcelona el 1935, on no tornà a fer-ho sol fins el 1973 Participà en les Exposicions de Primavera dels anys trenta Collaborà en l’obra del tron de la Mare de Déu de Montserrat Realitzà el monument a Miquel Biada i Bunyol 1948 a Mataró, ciutat on féu nombroses obres de tota mena per a l’església parroquial de Santa Maria Ha participat en diverses exposicions i té obra al Museu d’Art Modern de Barcelona La seva escultura, filla del Noucentisme, tendeix a l’estilització

Format a Barcelona, París i Brusselles El 1925 exposà al Saló Nou Ambient i a les Galeries Dalmau amb Francesc Camps i Ribera i fou premiat amb la medalla d’or en l’Exposition des Arts Décoratifs, de París, que obtingué de nou en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Fou premiat també en la VI Triennale de Milà 1936 Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou empresonat pel règim franquista El 1955 participà en la III Biennal Hispanoamericana d’Art Rellotger de professió, emprà elements de rellotges en les seves escultures, influïdes per P Gargallo destaca la Copa…

Vida i obra Feu els estudis de grau mitjà a Girona i els de notaria a la Universitat de Barcelona Exercí de procurador causídic a Girona Formà part de l’Associació Literària de Girona i collaborà a la “Revista de Gerona” Escriví un poema en castellà El mártir de Gerona i publicà diversos poemes en llengua catalana, d’evocació històrica el romanç “Lo vell romeu” a la Corona poètica de Montserrat 1881, Les santes d’Iluro , polimètric, premiat en el certamen de Mataró del 1883, i el sonet Bellefonds en 1684 , del 1884 Deixà inèdits Itinerari de Montserrat , L’espiga de blat , quinze corrandes…

L’any 1718 era nen cantor a la catedral de València, on es formà amb Pere Rabassa durant onze anys Amb les referències del seu mestre, el 1733 ocupà el lloc de mestre de capella a Albarrassí en substitució de Josep Gargallo El 1743 succeí a Salvador Noguera com a mestre de capella de l’església parroquial dels Sants Joans de València El 1747, durant el període de mestratge de Manuel Just al capdavant dels Sants Joans, s’esdevingué un fet important per a aquesta església, ja que per una concòrdia s’uní a les capelles musicals de Sant Martí i de Sant Andreu de València, a fi i…

El 1761 fou mestre de capella interí de l’església parroquial dels Sants Just i Pastor de Barcelona per la mort de Tomàs Milans, nebot de l’homònim mestre de capella del Palau de la Comtessa i de la seu de Girona El 1763 guanyà les oposicions al magisteri de capella de l’esmentada església, malgrat que encara no era clergue i que l’exercici de les oposicions havia suscitat una forta controvèrsia entre els membres del tribunal Anys més tard, escriví una Carta apologética en què es defensava, punt per punt —argüint i fonamentant-se en exemples extrets, entre altres, d’A Baylon, J de Caselles, P…

El 1761 fou mestre de capella interí de l’església parroquial dels Sants Just i Pastor de Barcelona per la mort de Tomàs Milans, nebot de l’homònim mestre de capella del Palau de la Comtessa i de la seu de Girona El 1763 guanyà les oposicions al magisteri de capella de l’esmentada església, malgrat que encara no era clergue i que l’exercici de les oposicions havia suscitat una forta controvèrsia entre els membres del tribunal Anys més tard, escriví una Carta apologética en què es defensava, punt per punt —argüint i fonamentant-se en exemples extrets, entre altres, d’A Baylon, J de Caselles, P…