Resultats de la cerca
Es mostren 192 resultats
Algèria

Estat
Estat de l’Àfrica septentrional que limita al N amb la mar Mediterrània, a l’E amb Tunísia i Líbia, al S amb Mali i Níger i a l’W amb Mauritània i Marroc; la capital és Alger.
La geografia física Situat a la regió d’unió del sòcol rígid d’Àfrica i de les muntanyes terciàries de l’Atles, les formacions precambrianes i paleozoiques ocupen poca extensió, excepte prop de la costa, a l’E d’Alger, on són acompanyades per extrusions volcàniques El Secundari, generalment calcari o margós, forma el principal esquelet de l’Atles des del Sàhara fins a la mar, i el Terciari, també molt desenvolupat, és afectat fins al Miocè inferior per les diferents fases de plegament de l’Atles Des de la Mediterrània fins al Sàhara se succeeixen tres grans zones, el Tell, l’estepa i el…
Aḥmad Ismā’īl Yāsīn
Política
Líder palestí, fundador de Hamàs.
La seva família fugí a Gaza arran de la guerra araboisraeliana del 1948 En la seva joventut un accident el deixà cec i tetraplègic malgrat tot, cursà estudis islàmics a la Universitat Al-Azhar del Caire, on entrà en contacte amb els Germans Musulmans El 1987, durant la primera intifada fundà, amb Abdel Aziz al-Rantissi, l’organització Hamàs El 1989 fou condemnat a cadena perpètua per instigació a cometre atemptats contra Israel, però el 1997 fou excarcerat en canvi de l’alliberament de dos agents del Mossad Amb la segona intifada féu noves crides a perpetrar atemptats suïcides i…
Hermies Sozòmenos
Cristianisme
Historiador eclesiàstic bizantí.
Visqué a Constantinoble sota el regnat de Teodoric II i escriví una Història de l’Església , en nou llibres, que abraça el període que va del 324 al 439 només n'ha pervingut el text fins el 425, documentada en Sabí, Atanasi, Eusebi, Rufí i Sòcrates
Abū ‘Abd Allāh Muḥammad al-Šafi‘ī
Història del dret
Jurista musulmà, fundador de l’escola xafiïta.
Deixeble de Mālik ibn Anas a Medina, visqué a al-Fusṭāt Caire Vell, on la seva tomba és objecte de pelegrinatges
Ràfia
Ciutat
Nom donat pels grecs a l’antiga ciutat fronterera entre Palestina i Egipte (corresponent a l’actual Rafah), 30 km al SW de Gaza.
Fou escenari de la victòria de Sargon II d’Assíria sobre els egipcis i el rei Annó de Gaza 722 aC i de la derrota que infligí Ptolemeu IV Filopàtor a les tropes d’Antíoc III de Síria 217 aC
acords de pau d’Oslo
Acords signats entre el govern laborista israelià i el líder de l’OAP, I.Arafat, amb l’objectiu d’establir l’autogovern palestí a Gaza i a Cisjordània, territoris ocupats per Israel des del 1967.
Els acords, signats a Washington el 14 de setembre de 1993 sota els auspicis dels EUA i la Federació Russa, havien de posar fi al conflicte palestinoisraelià garantint, d’una part, seguretat i, de l’altra, un territori de sobirania palestina Establien una primera fase transitòria de cinc anys per a atènyer l’estatut definitiu dels territoris palestins, durant els quals, després de la retirada prèvia de les forces israelianes de Gaza i Jericó, hom preveia l’elecció per sufragi universal directe d’un consell provisional palestí amb competències governamentals inclosa la creació d’un cos de…
Hilarió
Cristianisme
Monjo.
Deixeble de sant Antoni Abat i ermità prop de Maiuma, construí un monestir 329, i és considerat com el fundador del monaquisme palestí Viatjà per Egipte, Sicília, Dalmàcia i Xipre La seva festa se celebra el 21 d'octubre
intifada
Política
Religió
Mot que vol dir ‘alçament’, ‘insurrecció’, i que es difongué en els mitjans de comunicació internacionals arran de la revolta palestina que esclatà el 1987 a Gaza i Cisjordània contra l’ocupació israeliana.
Hom en sol distingir dues la primera 1987-93 i la segona 2000-05 La primera intifada esclatà l’any 1987 en un context de successives derrotes dels països àrabs en les guerres araboisraelianes , i d’ocupació per part d’Israel de Gaza i Cisjordània, els anomenats territoris ocupats, on s’inicià la construcció d’assentaments de colons israelians en el que fou qualificat d’annexió de fet Com a resultat d’això i també de la continuació dels atemptats palestins, una part important de la població palestina fou confinada en camps de refugiats, des d’on l’ OAP instigà les hostilitats contra Israel,…
Israel

Estat
Estat de l’Àsia occidental, enclavat essencialment a l’antiga Palestina, que limita al N amb el Líban i Síria, a l’E amb Jordània, al S amb el golf d’‘Aqaba, al SW amb Egipte i a l’W amb la Mediterrània. Ocupa i administra els alts del Golan i una part de Cisjordània, en la qual el territori de Gaza i la ciutat de Jericó disposen, des del 1994, d’un règim autonòmic palestí. La capital és Jerusalem, però aquest estatus està en discussió.
La geografia física El territori d’Israel comprèn una plana litoral d’uns 184 km de longitud que s’estén a la vora de la mar Mediterrània, una gamma de relleus poc elevats a l’interior, la màxima altitud de la qual és assolida al N, a les muntanyes de Galilea, on es troba el cim més alt del país Har Meron, 1208 m, la depressió que inclou la vall del Jordà i la mar Morta, a l’E, on s’assoleixen els 396 m sota el nivell del mar i, al S, el Nègueb, regió desèrtica de forma triangular limitada a l’E amb Jordània i a l’W amb el Sinaí, que a l’extrem meridional s’obre a la costa septentrional d’‘…