Resultats de la cerca

Després d’escriure els guions de comèdies com ara Por fin solos 1994 i Los hombres siempre mienten 1995, d’A del Real, el productor Elías Querejeta li donà l’oportunitat de dirigir Familia 1996, basada en un guió propi Les seves pellícules posteriors demostraren la seva voluntat de retratista social de la classe obrera Barrio 1998, el documental Caminantes 2001,  Los lunes al sol 2002, guanyadora de cinc premis Goya i Coquilla d’Or a la millor pellícula al Festival de Cinema de Sant Sebastià, Princesas 2005, guardonada també amb tres premis Goya, Amador 2010, Un día…

Llicenciat en filosofia per la Universidad Complutense de Madrid, on des del 1970 impartí la docència com a catedràtic Molt vinculat durant bona part de la seva trajectòria al Partido Comunista de España, el seu punt de vista sobre l’art, tant el contemporani com el d’altres èpoques, posa l’accent en el vessant sociològic, especialment influït pel pensament marxista Destacà com a estudiós de l’obra de Francisco de Goya, i és considerat un dels experts mundials sobre el pintor Collaborador del Museu del Prado, participà en l’ Enciclopedia del Museo del Prado 2006, un projecte…

Dirigí alguns curtmetratges i exercí la crítica cinematogràfica abans de renovellar la comèdia espanyola amb Ópera prima 1980 Posteriorment realitzà, entre altres films, Mientras el cuerpo aguante 1981, Sal gorda 1984, El año de las luces 1986, Belle Époque 1992, amb el qual obtingué el premi Sant Jordi 1993 i l’Oscar a la millor pellícula estrangera 1994, Two Much 1995, La niña de tus ojos 1998, premi Goya a la millor pellícula l’any 1999, el documental sobre jazz  Calle 54 2000, El embrujo de Shanghai 2002, el documental El milagro de Candeal 2004, premiat amb un Goya…

Dotat d’una notable capacitat de síntesi, enriquí els seus treballs amb reflexions que palesen una fina sensibilitat envers el fet artístic Fomentà l’interès per alguns dels corrents artístics contemporanis D’entre les seves publicacions sobresurten Breve historia de la pintura española 1934 Velázquez 1944 Antecedentes, coincidencias e influencias del arte de Goya 1946 Zuloaga 1950 La fundamentación y los problemas de la Historia del Arte 1951 així com diverses edicions dels gravats de Goya Dirigí la Calcografía Nacional i el Museo de Arte Moderno, a Madrid Exercí la…

Destaquen les collaboracions amb JJ Porto El curso que amamos a Kim Novak , 1979, PAlmodóvar Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón , 1979 Qué he hecho yo para merecer esto , 1984 i Todo sobre mi madre , 1999, premi Goya, AAristarain Un lugar en el mundo , 1992 i Martín Hache , 1997, premi Goya i A Agresti Una noche con Sabrina Love , 2000 Alternant els treballs entre l’Argentina i Espanya, posteriorment ha interpretat Antigua vida mía 2001, d’HOlivera Vidas privadas 2001, de FPáez Deseo 2002, de GVega Kamchatka 2002, de MPiñeyro La hija del caníbal 2003, d’…

Fundat el 2008, molts dels membres també competeixen amb el Club de Dards Goya, creat el 1999 Els dos clubs tenen la seu al bar Goya Participa en la Lliga de la federació catalana, de l’associació espanyola i en torneigs internacionals Fou dos cops campió per equips dels Campionats d’Espanya 2009, 2010 També fou subcampió de Catalunya de clubs i subcampió de les lligues de primera i segona divisió 2009, 2010 Alguns dels seus components han pres part en el Campionat d’Europa de la Lliga Bullshoter de Croàcia 2008 i en el Dutch Open d’Holanda 2008, 2009, 2011 Reuneix…

Començà a ser famós a partir de la sèrie de TV La regenta , de FM Leite, i a partir d’aquí es projectà al cinema La seva filmografia, a les ordres dels millors directors espanyols, inclou Bajarse al moro FColomo, 1988, Vacas JMedem, 1992, Después del sueño MCamus, 1993, El detective y la muerte GSuárez, 1994, Días contados IUribe, 1994, per la qual va rebre el premi Goya, Entre rojas ARodríguez, 1995, Tierra JMedem, 1995, El perro del hortelano PMiró, 1995, Tu nombre envenena mis sueños PMiró, 1996, segon premi Goya, Territorio comanche GHerrero, 1997, Secretos del…

Fou catedràtic a les universitats de Salamanca, Saragossa i Madrid i director de la Fundación Lázaro Galdiano Pertangué a diverses acadèmies Com a historiador de l’art tractà aspectes molt diversos però sempre sota una perspectiva englobadora S'interessà per l’art espanyol del Renaixement, al qual dedicà diversos volums de la Summa Artis —en la direcció de la qual succeí Josep Pijoan— És també l’autor de monografies d’El Greco, Velázquez, Miquel Àngel, i pòstumament, Goya Altrament, és autor d’edicions de texts i de l’obra Picasso y el cubismo 1956 Escriví també poesia, novella i…

Vida Estudià al Centre Calassanç dels Escolapis de Sarrià que esdevingué l’ESCAC, on s’especialitzà en direcció de fotografia 1990, i hi donà classes durant el període 1991-99 El 1993 realitzà un curs de perfeccionament a la Universitat de Belles Arts de Budapest i debutà illuminant curts com Walter Peralta 1993, Jordi Mollà, nominat al Goya 1993 i premi a la millor fotografia als festivals de Jerusalem i Girona Doctor Curry 1997, David Alcalde, millor fotografia als festivals d’Alcalá de Henares i Girona, i Génesis 1998, Nacho Cerdá, nominat al Goya 1998 Però el…

Es formà a l’escola de San Fernando, de Madrid, on residí des de nen, i manifestà aviat un caràcter molt independent Fou potser el darrer dels seguidors de Goya anteriors a la “resurrecció” impressionista, i com a pintor executà belles interpretacions a l’oli dels frescs de San Antonio de la Florida Participà a les exposicions nacionals de Madrid del 1864 i el 1866 És autor de La Mare de Déu Museo de Arte Moderno, Madrid, de Resurrecció de la filla de Jaire i d’algunes còpies de Goya Com a gravador demostrà una traça inigualada al seu temps a la península Ibèrica es…