Resultats de la cerca

Conegut pel segon cognom del seu pare, el 1935 anà a Ciutat de Mèxic, on l’any següent ingressà a l’Escuela Nocturna de Arte para Obreros Vers el 1937 s’inicià també com a escenògraf i, al mateix temps, treballà com a professor de pintura i escultura El 1938 conegué Octavio Paz, amb qui mantingué una gran amistat i que l’influí decisivament El 1941 féu la seva primera exposició individual a la Universidad Autónoma de México, i en 1945-47 exposà collectivament als EUA El 1951 anà a Roma, i el 1956 hi féu la primera de les exposicions europees Nomenat professor de ceràmica de l’Instituto…

Deixeble de Menéndez y Pelayo, fou professor de pedagogia a l’Escuela Superior del Magisterio, director de l’escola pràctica annexa a la normal de Madrid i de la publicació ‘El Magisterio Español’ Collaborà en diverses reformes de l’ensenyament i fou conseller d’instrucció pública 1921-30 Autor, entre d’altres obres, d' Escuelas graduadas 1899, Pedagogía 1912, Bibliografía pedagógica 1907-12 i Bibliografía pedagógica del siglo XX 1932-33

Durant el Trienni Constitucional fou perseguit per l’absolutisme, i fugí a França, on signà l' Exposición dirigida a Su Santidad 1823, dels bisbes de les diòcesis d’Espanya residents a França També envià als seus diocesans una pastoral 1823 contra el canonge Josep Oliveres, nomenat governador eclesiàstic de Solsona pel general Rotten

Liberal, collaborador personal del general Santa Ana, s’enfrontà a la prepotència econòmica de l’Església i promogué la desamortització Exiliat en dues ocasions a Europa i als EUA, participà activament en el moviment d’independència del seu país

Enginyer titulat, es dedicà al periodisme S’inicià amb un llibre de relats, La polvareda y otros cuentos 1959, al qual seguiren les novelles La voz dolorida 1961 i Los albañiles 1963, l’obra més aconseguida que obtingué el premi Biblioteca Breve en què l’autor revela la intimitat cruel d’un món proletari portat a l’extrem Altres novelles seves són Pueblo rechazado 1969, El juicio 1972, Redil de ovejas 1973, A fuerza de palabras 1977, Los periodistas 1978,  El evangelio de Lucas Gavilán 1979, Asesinato 1985 i La vida que se va 1999 Són també destacables les seves cròniques i reportatges…

Estudià piano amb E Hernández Moncada i composició amb Chávez i Huízar al Conservatori de Mèxic L’any 1935 fundà, conjuntament amb Salvador Contreras, Blas Galindo i Daniel Ayala, el Grup dels Quatre, interessat en la difusió i promoció de la música mexicana Des del 1944 dirigí l’Orquestra Simfònica de Mèxic Entre la seva producció cal destacar l’obra orquestral Huapango 1941 i l’òpera La mulata de Córdoba 1948, que li donaren una gran projecció A partir del 1949 fou professor de composició i director del Conservatori Nacional de Música de Mèxic

Estudià al Colegio Real de Madrid i el 1784 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella en substitució de l’italià Buono Chiodi, càrrec que ocupà fins a la seva mort Deixà una extensa producció de més de 500 misses, salms i motets, la majoria conservats en acurades enquadernacions fetes en vida de l’autor i que es poden trobar a l’arxiu de la catedral de Santiago El seu llenguatge, refinat i elegant, evolucionà des del Barroc tardà fins al Classicisme La qualitat i amplitud de la plantilla de músics que reuní a la capella catedralícia li oferí la possibilitat d’…

Format per l’organista Andrés de Sola, el 1679 fou nomenat organista ajudant a la seu de Saragossa L’any següent aconseguí la plaça de segon organista a la catedral de Sevilla, on romangué fins el 1685, any en què es convertí en organista titular d’El Burgo de Osma Sòria Pel desembre del 1686 passà a ocupar el mateix càrrec a la catedral de Palència Cinc anys després, el 1691, fou nomenat organista de la capella reial de Madrid, on el 1701 accedí al càrrec de mestre de capella i rector del Colegio de Niños Cantorcicos Partidari de l’arxiduc d’Àustria, fou desterrat per Felip V el 1706, i morí…

Era fill de Sebastián Durón, sagristà de l’església de Brihuega, i germanastre del compositor del mateix nom, amb el qual ha estat confós sovint Inicià els seus estudis musicals amb Alonso Xuares a Conca, i el 1676 es traslladà a Las Palmas de Gran Canària, on li fou confiat el càrrec de mestre de capella de la catedral, que exercí durant cinquanta-cinc anys, fins a la seva mort El seu llegat compositiu consta de 460 obres, la major part de les quals pertanyen a la música de romanç Pel que fa al seu estil, respon al llenguatge habitual del Barroc hispànic del segle XVII, en certa manera més…

Fou deixeble predilecte de Philippe Rogier, gràcies al qual tingué l’oportunitat de presentar-se a la plaça de mestre de capella de la catedral de Conca l’any 1600 La seva condició d’home casat provocà les reticències d’altres catedrals, que mai no sollicitaren els seus serveis Fou amic de Tomás Luis de Victoria i admirador de l’obra de Cristóbal de Morales El 1626, el capítol de la catedral considerà que Castro era massa vell per a dur a terme la formació dels castrati , i donà aquest càrrec a Francisco Ruiz, aleshores membre del cor catedralici La seva producció fou majoritàriament…