Resultats de la cerca

És una petita colònia o raval obrer, que prengué el nom d’una masia de l’indret Aigua avall del Cardener, a mà dreta del riu i davant el barri del Fusteret, es manté dreta una torre cilíndrica de guaita, del segle XI, vestigi del paisatge medieval d’aquest indret

Situació Edifici del qual només queden vestigis de la seva planta D Ferran La torre de senyals pertany al mateix conjunt de la Torrota de la Roca La situació, doncs, és la mateixa, però per arribar-hi ens hem de desviar uns metres cap a l’est, tot pujant la carena Allà on comencen els pins trobarem les restes, que descansen sobre un petit cingle rocós Torre En l’actualitat només es conserven uns 50 cm d’aquesta possible torre de senyals o de guaita La planta d’aquesta construcció és semicircular, d’uns 2 m de diàmetre En un dels extrems del semicercle observem l’arrencada d’un…

Conserva l’aspecte medieval, amb els tres murs esglaonats i concèntrics s XIII-XVI, amb les cases petites de pedra, escales, jardins i horts No té gaires monuments artístics, llevat potser de les tres torres, Rocca o Guaita, Cesta i Montale s XI-XIII, i del palau Valloni s XV-XVIII, que conserva l’arxiu, la biblioteca i el museu

Tectònicament constitueix un bloc elevat —a manera de pistó— de calcàries juràssiques entre el Cretaci inferior i superior i que guaita sobre el trau diapíric Orxeta-Finestrat-l’Alfàs En aquest contacte brollen abundoses fonts Una escletxa prop del cim, anomenada per alguns Coltellada de Rotllan, a més de la inconfusible silueta, serveix de referència per a les enfilacions dels mariners

Es tracta d’una torre de guaita o de senyals, rectangular, molt malmesa, amb un fossat entorn seu És situada als límits dels municipis d’Arbúcies i Viladrau El lloc de Vilarmau és documentat el 1082, i la torre el 1582, bé que l’obra de l’actual, amb la base un xic atalussada i rajols marcant la separació dels pisos, no resulta anterior al començament del segle XIX

Fou construït entre el 1381 i el 1418 En dirigiren les obres Andreu Julià, que el projectà, i Josep Franc Pere Balaguer feu 1414 la decoració del cos més alt i Martí Llobet projectà un coronament, que restà inacabat S’inspira, sembla, en el campanar de la seu de Lleida L’espadanya és del segle XVII Serví sovint de punt de guaita Ha esdevingut el monument simbòlic de la ciutat de València

Aquesta torre medieval, probablement del segle XI o XII és situada en una elevació de 737 m d’altitud, a la partió entre els termes d’Arbúcies i de Riells Era una torre circular, de bon carreus, de la que resten poc més d’un metre per costat i poques filades per l’altre Per la seva situació sembla una torre de guaita relacionada amb el castell de Montsoriu, dintre del terme del qual es troba

El 1359 apareix esmentada en el Dietari de la Generalitat una torre situada entre Sant Andreu i Barcelona, anomenada antigament del Diable i en aquell temps de la Verge Maria, que segons l’historiador Francesc Carreras i Candi es podria identificar amb la Torre del Fang, construcció probablement anterior a l’any 1300 Posteriorment fou modificada i hom suprimí la torre de guaita Avui l’edifici encara conserva una àmplia porxada i uns finestrals del segle XV

L’església parroquial és dedicada a santa Helena hi ha un antic portal amb una torre, dita el Castell i, damunt el conjunt urbà, una torre de guaita L’antic terme, que fou fusionat el 1971 amb el de Jou al de la Guingueta d’Àneu, comprenia a més els pobles d'Escart i Estaron, el despoblat d’ Arides, el santuari de la Roca d’Escart i les restes de l’antic monestir de SantPere del Burgal

Torre de guaita de l’actual partida de la Plana, que a l’edat mitjana fou una petita demarcació que depenia originàriament del terme de Mont-roig Més tard passà al terme de Cambrils L’única constància d’aquesta torre és un document del segle XIV en què es consigna a la Plana una torre de defensa i quatre o cinc edificis més, en el que sembla que era un petit nucli de població No resten vestigis d’aquesta fortalesa